Hem entrat en un segon trimestre l'impacte del qual pot tenir una transcendència decisiva a mig i llarg termini. En una fase de debilitament econòmic preocupant, hi haurà eleccions a Espanya, es decidirà el futur d'una Europa en què s'enfronten progressistes i populistes, així com el camí que prengui un Regne Unit dividit, mentre la guerra comercial entre els EUA i la Xina pot oferir sorpreses d'última hora. I, a la llunyania, la dramàtica situació de Veneçuela amenaça amb una crisi entre les grans potències. Els mercats des de primers de març han mostrat un optimisme a prova de bomba. Aguantaran?

L'FMI ha indicat que tornarà a retallar en les properes setmanes el creixement per a 2019-2020 advertint que, en qualsevol cas, la recuperació esperada serà anèmica.

Les eleccions aquí continuen sense decantar-se amb prou claredat, però l'Ibex ha arribat a màxims i superat els 9.500 punts. I això dins d'un entorn europeu que no ofereix seguretat.

A Alemanya, el Ministeri d'Economia ha advertit que "l'època de vaques grasses ha acabat" i es mostra reticent a seguir els suggeriments francesos d'una Europa més federalista i unida.

A París, no només són els Armilles Grogues els que s'oposen a Macron, sinó que són les mateixes xifres que posen en qüestió la crida al "renaixement" de la Unió Europea. El seu ministre d'Economia, Bruno La Maire, ha retallat les previsions de creixement del PIB per a aquest any fins i tot un 1,4% des de l'1,7% previ, amb un deute públic proper al 100%. La falta de reformes que propiciarien l'activitat econòmica i el poder de compra devalua les propostes de l'ambiciós president, que ara defensa les fronteres i la preferència europea en matèria comercial, qüestions fins ara defensades pels populistes.

A Itàlia, la firma d'un memoràndum amb la Xina ha mostrat que Roma vol seguir un camí alternatiu de la Unió Europea, al qual s'afegeixen Orban i els països de l'Est.

Què serà de la UE mentre els imperis com la Xina i Rússia comencen a ocupar més i més terreny en aquesta nova fase de la globalització? El mes que ve tindrem la resposta sense entrar en les conseqüències que podria tenir una recessió a Europa.

En el xoc de trens entre Washington i Pequín arriben comentaris que un acord que no sembla ara gaire llunyà donaria al Govern de Xi Jinping fins a 2025 per complir les promeses de compra de productes americans per equilibrar la seva balança exterior i, sobretot, el fet de permetre que empreses americanes puguin arribar tenir el 100% de la propietat d'empreses a la Xina.

A l'altre costat del mirall, l'última alça borsària que estem vivint s'atribueix a aquests avenços i a les polítiques monetàries més laxes promeses pel BCE i la Reserva Federal. Però hi ha advertències que els beneficis esperats (el 6%) a la pròxima campanya de resultats es quedaran reduïts a l'1%, amb la qual cosa pot produir-se un ajustament. Si els mercats cauen es mantindrà el mateix estat d'ànim en altres terrenys?

I, finalment, el xoc a Veneçuela entre els EUA i el trio Rússia, Xina i Cuba pel futur del país i la seguretat i llibertat de Guaidó pot oferir moments molt difícils.

Caldrà seguir l'evolució d'aquest trimestre sens igual dia a dia en múltiples fronts. No de lluny, sinó molt de prop.

José Manuel Garayoa
Opinió Xi Jinping entra a Roma José Manuel Garayoa