La setmana que ve tornaran a trepitjar el Parlament de Catalunya Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Dimarts els portaran des de la presó de Lledoners fins a la comissió que investiga l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, el que va suspendre l’autonomia, va cessar el president i el Govern i el major dels Mossos i va convocar eleccions. Alguns, com el líder d’ERC, hi tornaran per primera vegada des del dia 27 d’octubre del 2017. El dia de la declaració d’independència més trista de la història, que, segons l’exvicepresident, no va ser un engany. “I una merda. I una puta merda”.

D’altres, com Jordi Turull, van poder tornar abans a la cambra catalana, quan el jutge Pablo Llarena els va deixar en llibertat després d’unes setmanes a Soto del Real. Van fer campanya, van ser escollits diputats... i en el cas de Jordi Turull fins i tot es va sotmetre a la investidura com a 131 president de la Generalitat. No va poder ser. Només va poder assistir a la primera votació, en la qual la CUP va evitar que fos president. Ja no va ser a temps de ser investit en segona volta. L’endemà, va ser empresonat pel mateix jutge que unes setmanes abans no veia cap risc de fuga. Ara, que fos investit president, el poder de l’Estat no ho podia suportar.

El govern dels jutges ha volgut salvar Espanya, entre d’altres coses, apartant de la política tots els protagonistes dels fets d’octubre. I als polítics ja els va bé

Van passar tantes coses aquell curs polític 17/18, que correm el risc d’oblidar-ne moltes. Entre elles, l’episodi de Turull. I el paper que va jugar el Tribunal Suprem. I el que va jugar la CUP, que va impedir la imatge d’un jutge espanyol empresonat a un president de la Generalitat acabat d’investir. Sigui com sigui, el Tribunal Suprem va empresonar ―de manera preventiva― a Jordi Turull i va impedir que fos president. Però és que, de fet, quan l’alt tribunal va decidir que l’exconseller de Presidència no seria president, ja abans havia decidit que Jordi Sànchez ―que estava també en presó preventiva― fos president. I Jordi Sànchez havia de ser president perquè ja abans el Suprem havia impedit que Carles Puigdemont fos president. Recorden tota la història del vot telemàtic?

De fet, el Suprem ha vetat tres presidents i va camí de carregar-se el quart, Quim Torra. Torra va ser acceptat. Però de seguida van veure que no els agradava. I ara el Suprem va camí de decidir quan es faran les properes eleccions. És cert que Quim Torra podria impedir-ho amb un avançament electoral o que el Parlament pot triar el substitut, però això a aquestes altures de les relacions JxCat-ERC no pot ser i a més a més és impossible.

El resum és que aquesta haurà estat la legislatura més estranya de la història. Les eleccions les va convocar Mariano Rajoy amb el 155, la justícia ha vetat tres presidents i en pot acabar cessant un quart i precipitant noves eleccions. I, entremig, s’ha jutjat i empresonat un govern i ara es jutja a Josep Lluís Trapero i l’antiga cúpula dels Mossos. El govern dels jutges ha volgut salvar Espanya, entre d’altres coses, apartant de la política tots els protagonistes dels fets d’octubre. I als polítics ja els va bé. El problema és que, en aquest afany, s’han topat amb Europa, que s’ho mira amb més garanties. I per això apareix l’Spexit. I per això Carles Puigdemont molesta tant, perquè és la mosca collonera que els recorda que no han pogut acabar la feina. I per això molesta també als qui, des de l’ampli món independentisme, cadascú per les raons que sigui, volen passar pàgina.