El 2019 ha estat l’any en què el Tribunal Suprem del Regne d’Espanya ha condemnat a 9 anys de presó el president d’una entitat cultural catalana per una manifestació. I ha estat l’any en què els policies de la moral del règim del 78 no han tingut la decència d’aixecar la veu cada dia denunciant aquesta vulneració dels drets humans. Una vergonya que hauran d’arrossegar sempre els qui dia sí dia també pretenen donar lliçons de convivència, de pluralitat i de no sé quantes coses més. Ha estat l’any de la vergonya dels antics progres que han viscut a cos de rei en una monarquia fundada sobre el silenci dels crims del franquisme. Han viscut i viuen tan bé, tenen tanta por de perdre privilegis que no és que no sigui capaços de veure una revolució amb la qual no cal que estiguin d’acord, és que són incapaços de veure davant dels seus nassos la vulneració de drets polítics i civils o, simplement, un malestar que, oh misteri, afecta tothom, menys a ells. Són incapaços d’entendre que els joves, oh sorpresa, protestin. I s’indignen si s’aturen les classes. Els intel·lectuals del pixat i cagat, que porten dos anys fent-se els ofesos, però que no se’l feien quan el seu statu quo no estava en qüestió. Aquest és l’any de la internacional equidistant sòmines, que han callat vergonyosament davant la presó, primer preventiva, després injusta i ara il·legal. Que vagin a donar lliçons d’objectivitat, pluralitat i equidistància a Hong Kong, a Beirut, a París, a Edimburg o a Santiago de Xile. Que es preguntin perquè protesta tot el món i si hi ha un fil conductor.
Europa, aquesta Europa objecte polític no identificat que ha aconseguit una cosa inèdita a la història, que és la de sumar estats a un projecte per la via de la pau, està fundada sobre les cendres del feixisme. Està fonamentada en la victòria sobre el nazisme i el feixisme. Amb una excepció: Espanya. A Espanya el dictador sanguinari va morir al llit. I la democràcia espanyola està basada en la continuïtat del franquisme. Amb el Rei com a cap d’estat, nomenat per Franco. I amb els hereus del franquisme dins d’un dels dos partits dinàstics, primer, i a VOX, ara, ja se sap que per culpa dels independentistes. Espanya no és una democràcia? Sí, ho és. I en moltes coses és una societat més avançada que moltes del seu entorn. Ara bé, faria bé la política, els ciutadans i els equidistants d’admetre que té greus deficiències. I una d’elles és el poder judicial. No els jutges i jutgesses. El poder judicial. Sort que Espanya forma part de la Unió Europea i el Tribunal de Justícia de Luxemburg, presidit per l’home de l’any, Koen Lenaerts, els ha posat davant del mirall. Sort que existeixen encara polítics com David Sassoli. Si no, els polítics independentistes, que havien de pagar els seus errors a les urnes i no a la presó, potser encara haguessin tingut un càstig pitjor. Potser sí que els hauria passat com a Lluís Companys. No ho dic jo, ho va dir Pablo Casado.
Així que els antics progres haurien de deixar de donar lliçons de res, posar-se del costat de Jordi Cuixart i ara d’Oriol Junqueras i admetre que davant de la vulneració de drets humans i polítics, no hi ha equidistància possible. Pluralitat, tota. Diàleg, tot. Pau social, sempre. Sempre, és clar, que els qui no estan del costat de Jordi Cuixart hi estiguin disposats. Perquè estigmatitzar i negar el diàleg per després poder fer el discurs de la societat dividida és una eina política. I, no oblidin, avui protestar i pensar d’una determinada manera et porta a la presó. A vegades acusat de terrorisme. Encara que siguin terroristes que surten en llibertat sota fiança! En canvi, cridar "A por ellos" o fer-se el desmenjat o l’ofès és gratis.