De la mateixa manera que sembla que l'estiu acaba abans del que diu el calendari astronòmic i que en iniciar-se el curs escolar la segona estació de l'any ja marxa per la porta —tot i que encara llavors al sol li queden cuades de calor i de claror—, a la tardor li passa una mica el mateix però a l'inrevés i malgrat que el divendres passat, 23 de setembre a les tres de la matinada, lo sol travessava l'equador celeste i passava de l'hemisferi nord al del sud, la veritat és que pareix que la tardor no comença del tot fins que no es canvia l'hora i a les sis ja és fosc. Aquell últim cap de setmana d'octubre marca els vespres de sofà i manta, més ataüllant a Tots Sants, que no pas l'equinocci al qual acabem d'entrar, que encara mira de reüll les platges cada vegada més belles i solitàries.
A la finestra, lo primer vent fresquet xiula tímid per entre les ranures del vidre, agita les rames dels arbres més tendres i anuncia un canvi de temps que no saps si ha vingut per a quedar-se, alliberant-mos d'aquell infern que han sigut lo juliol i l'agost, o si bé mos menjarem les castanyes en màniga curta i encara no podem desar la roba d'estiu. Lo cert és, però, que amb este desgavell climatològic que mos acompanya darrerament són ben pocs els que fan allò del canvi d'armari. Ho vas tenint tot a mà perquè no saps mai quina ora mos oferirà el nou dia i la roba d'entretemps quasi que ha passat a millor vida.
Aquell últim cap de setmana d'octubre marca els vespres de sofà i manta, més ataüllant a Tots Sants, que no pas l'equinocci al qual acabem d'entrar, que encara mira de reüll les platges cada vegada més belles i solitàries
Ara que arriba l'hora de l'ambigüitat meteorològica, de no saber si has d'agafar impermeable abans de sortir de casa o de dubtar si et caldrà jaqueta gruixuda o fina, és molt d'agrair trobar al teu voltant puntals que no siguen penells del mal temps, subjectes al primer cop d'aire. Ja que a partir d'ara l'oratge és incert, que si més no alguna cosa del nostre entorn no ho siga i mos servisca d'ancoratge enmig de l'ambient autumnal.
Ara que la calor ja no fa nosa ni s'enganxa i ve de gust una abraçada llarga, ara que el te ja fumeja dins la tassa a l'horitzó i que conviure sota els mateixos abrigalls escurça el llit. Ara que minva el dia, persones que allarguen l'alegria. Ara que la llum s'apaga abans, persones que encenen l'amor. Ara que el fred pica a la porta mal tancada, persones que t'acotien davant d'una finestra mig oberta. Agafar un mateix cistell entre dos, anar a fer rovellons i que el menys important siga trobar-ne. Persones amb qui desitjar la pluja pel plaer d'un paraigua compartit. Persones perennes en època de fulla caduca.