Les enquestes han afinat a Barcelona. Ens deien que hi havia un empat tècnic a la capital catalana amb una lleuger avantatge d’ERC sobre Colau i així ha estat, amb permís d’un PSC que ha reviscolat empès per la victòria a les eleccions espanyoles de Pedro Sánchez. Tot i així el PSC ha perdut Lleida, a mans d’ERC, circumstància que no és menor, un càstig claríssim als pactes del PSC amb la dreta reaccionària. I pot perdre també Tarragona, també a mans d’ERC, vist que la majoria amb que ha sustentat l’Alcaldia (Ciutadans i PP) ha quedat derrotada.

Barcelona era cabdal que es retés a l’independentisme. ERC va jugar fort, va apostar per Maragall, va apostar a un tot o res venint de darrere, a una distància sideral, de ser quarta força al Consistori, amb menys de la meitat dels regidors que els Comuns de Colau. Era d’un risc extrem i l’ha superat amb nota, contra tot i contra tothom, i malgrat la ferotge hostilitat demostrada pel gruix dels actors polítics que han situat ERC al centre de la diana.

La postconvergència ha sortit clarament damnificada. Però la derrota més severa ha estat, no obstant, la del ciutadà Valls davant les enormes expectatives generades fa només un any, derrota que s’accentuava davant el nou retrocés del PP que pot quedar fora del consistori tan aviat com es comptin els vots que han d’arribar per correu.

I qui dissortadament ja és oficial que ha quedat fora del Consistori és la CUP, ha perdut els tres regidors. No és menor. Les batalles caïnites sempre passen factura. Però allò més preocupant és la indefinició estratègica de la CUP que ara també haurà d’abordar, per pròpia necessitat, per quin motiu ha patit una severa davallada, especialment significativa a les ciutats metropolitanes. L’altre damnificat de la nit és el projecte nacionalista bastit sobre Jordi Graupera que malgrat comptar amb un fort impuls inicial de l’ANC ha quedat lluny d’obtenir representació. Al final, ens serveix per recordar que el soroll és soroll i per molt soroll que faci segueix sent soroll. Entre ambdues formacions prop de 60.000 vots, com si res, s’han quedat orfes de representació.

Allò que el franquisme ens va prendre per les armes ho ha recuperat ERC a les urnes 80 anys després

Amb tots aquests condicionants, el canvi aconseguit a la ciutat de Barcelona és històric i de justícia històrica. Des de 1939 que no es produïa, allò que el franquisme ens va prendre per les armes ho ha recuperat ERC a les urnes 80 anys després. I essent cabdal el tomb històric que representa, no ho és menys el salt que ha fet ERC al Baix Llobregat i al Barcelonès. Segona força política amb vots i regidors al Baix Llobregat, a més de situar-se com a segona força a l’Hospitalet i Sant Adrià del Besòs i irrompre per primer cop amb 3 regidors a Santa Coloma de Gramenet. Era difícil que anés millor.

ERC ha guanyat les eleccions municipals a Catalunya en vots i regidors i ho ha fet amb un meritori triomf a Barcelona i amb uns resultats igualment històrics als feus metropolitans del PSC que podrien haver estat demolidors si en el darrer cicle polític el PSOE no s’hagués trobat amb l’immens regal d’una dreta extrema que l’ha fet renéixer de la seva pròpia mediocritat amb la seva pugna salvatge contra Catalunya.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat