“Una confluència de gent diversa que treballa per la independència de Catalunya” és la manera que Junts té de dir que el passat encara els paralitza d'una faisó que els impedeix adoptar dinàmiques de partit tradicional. Ara per ara, ERC ofereix una estructura dibuixada i un discurs gairebé sense matisos, un producte valuós dins el mercat polític perquè des d’aquesta solidesa ven seguretat, la base perquè els ciutadans et facin confiança amb el vot. L’afer Dalmases és l’exemple perfecte de com a Junts no hi ha un nucli de poder concentrat ans personalismes forts que, durant l’exili i la presó, es van encarregar de sostenir el relat que entraven en política per fer la independència. Des d’aquesta provisionalitat perllongada, Junts ha de bregar amb problemes de partit madur sense voler exercir internament com un partit madur. Amb un capital polític gastat per haver estat sinònim d’uns noms i cognoms concrets, Junts ha estat incapaç de prendre decisions per integrar millor el sector borrassista o desintegrar-lo d’una vegada per totes.
Laura Borràs té camp per córrer i fer i desfer com li convingui perquè no hi ha ningú que hagi sabut aprofitar-se tan bé del deliri del postprocés
Fer-ho ara, forçar la dimissió de l’executiva de Dalmases tres mesos després i no haver-ho fet llavors, ha deixat l’espai perfecte perquè l’escàndol s’hagi convertit en la salseta de la hipocresia on tothom hi suca pa. Fins i tot la consellera Tània Verge, que ha posat a disposició de les diputades de Junts els recursos i l’assessorament del Departament d’Igualtat i Feminismes, socorrent-les d’un monstre que no només hi és a tot arreu sinó que ERC també utilitza a favor seu quan li convé. És il·lusori pensar que això d’ara va només amb Junts i que ha passat perquè són uns masclistes. El masclisme i la intimidació són les eines que va fer servir Dalmases per exercir les coaccions amb què funciona tot el país, amb què es dicta què es pot escriure i què no, què es pot preguntar i què no. I funciona, perquè sovint és un intercanvi de favors.
Borràs és una pretesa garantia de vots a curt termini que posposa tots els debats que un partit amb cara i ulls hauria de tenir per adquirir solidesa ideològica i estructural
En un partit que és un cau de lloques i que creu que massa endreça fa tuf de Convergència, Laura Borràs té camp per córrer i fer i desfer com li convingui. Fins i tot ara, que el seu cavaller està ferit. Té camp i té gent, perquè no hi ha ningú que hagi sabut aprofitar-se tan bé del deliri del postprocés, sobretot el de la gent gran, com l’expresidenta del Parlament. Cada vídeo en què es fa un bany de masses amb els penjats habituals serveix d’excusa a Junts per no haver de mirar-la als ulls, per convèncer-se que, malgrat les declaracions fora de lloc i el procés per corrupció, encara els surt a compte que hi sigui. Borràs és a Junts un pegat, una pretesa garantia de vots a curt termini que posposa tots els debats que un partit amb cara i ulls hauria de tenir per desprendre’s de l’aura d’orgue de gats i adquirir la solidesa ideològica i estructural que li manquen.
Els hi passa amb Dalmases i els hi passarà amb qualsevol cosa que requereixi prendre decisions per assolir uns objectius que no s’han cuidat d’establir
No s’erra del tot Carles Campuzano quan diu que “la retòrica buida és una malaltia infantil”. S’erra en la part de la malaltia, és clar, i en emprar-ho contra Junts com si a ERC n’estiguessin exempts, sobretot després del despropòsit de la “Catalunya sencera”. L’actitud de Junts és infantil perquè d’inici s’han cregut que amb dir-se independentistes n’hi havia prou per merèixer els vots independentistes —i per merèixer la independència—. Ara que tot ha caigut pel seu propi pes i sense haver posat ni una engruna d’esforç en enfrontar un debat ideològic de partit normal, han quedat despullats. Els hi passa amb Dalmases i amb Borràs, els hi ha passat amb la sortida del Govern, i els hi passarà amb qualsevol cosa que requereixi prendre decisions per assolir uns objectius que no s’han cuidat d’establir. Com sempre, la millor manera d’orientar-se és posar-se a treballar.