Aquest guió l’hauria pogut escriure el mateix Álex de la Iglesia. La setmana començava malament amb l’ajornament de l’esperat matx entre Barça i Madrid. La vehemència de Javier Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), portava a posposar un dels grans esdeveniments esportius que atreu milions de persones davant del televisor. Que Tebas milités a Fuerza Nueva, que es declari votant de Vox o que mostri admiració cap a Santiago Abascal, segur que no ha tingut res a veure per justificar la suspensió.

Doncs a manca del Clàssic, avui, 44 anys després, el gran esdeveniment, The Franco exhumation show, en viu i en directe! L’exhumació de Francisco Franco és l’acte central de campanya del PSOE dues setmanes abans de les eleccions, l’aposta de Pedro Sánchez per intentar aguantar a les urnes. Treure el Caudillo de la piràmide franquista; treure el genocida del mausoleu feixista; treure la bèstia del cau, al temps de descompte, a l'espatlla i per la porta gran. I tot això, en rigorós directe amb el senyal oficial de TVE i amb un muntatge de pel·lícula: unitats mòbils, helicòpters, enviats especials a peu del Valle de los Caídos, no em diguin que no és pura ciència-ficció!

Més de quatre dècades hem hagut d’esperar per veure sortir el dictador del seu ressort, gairebé els mateixos que porta instaurada la democràcia a Espanya. Que l’exhumació del genocida, qui va imposar el franquisme per davant de la democràcia, sigui transmesa com un veritable funeral d’Estat, diu molt de la baixa qualitat democràtica d’aquest país. Que el PSOE hagi de recórrer a la mòmia franquista per salvar els comicis electorals que ells mateixos van convocar, diu molt de la incapacitat política per governar o per donar una resposta política per a Catalunya.

Els he de reconèixer que, dimarts passat, em vaig posar una mica nerviós quan vaig enganxar a mitges la tertúlia d’El Món a RAC1. Nerviós pels comentaris dels tertulians amb riures persistents i prolongats on fins i tot el mateix Jordi Basté no se’n va quedar al marge. No podia entendre els riures com a resposta al passat pendent; els riures com a resposta a Franco i l’oblit a les víctimes. Doncs els he de reconèixer que els tertulians del Món a RAC1 tenien tota la raó, l’anècdota elevada a categoria, que val més riure que plorar i que tot plegat és una autèntica “parodia nacional”!

Siguin francs, algú pensava veure sortir Franco amb helicòpter del Valle de los Caídos? Algú pensava veure un dels genocides més grans d’Europa ser escortat per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per evitar i controlar les represàlies dels seus fidels? Algú es podia imaginar tornar a veure el fèretre amb la mòmia de Franco a espatlles dels seus descendents? Doncs sí a tot! La recompensa del PSOE a la família Franco, l'única família que no ha demanat la seva exhumació, per pur màrqueting polític. En canvi, les peticions de les famílies dels més de 33.000 republicans que encara hi ha a l’interior del Valle, oblidades. Per què s’exhuma Franco i no els milers de republicans? Per què s’aplica la llei de memòria història espanyola amb diferent raser? Doncs perquè encara hi ha perdedors i guanyadors.

El cost total de treure Franco ha estat de més de 60.000€. Quants republicans s’haurien pogut recuperar del Valle de los Caídos amb aquests diners? 

Avui la cosa anirà més o menys així. A principis de setmana, el secretari general de Presidència, Félix Bolaños, notificava a l’advocat de la família Franco el dia de l’actuació i la possibilitat que hi assistissin familiars. Un detall, l’advocat dels Franco és Luis Felipe Utrera Molina, fill del ministre franquista José Utrera Molina, el falangista que, entre altres accions, va dictar la sentència de mort de Salvador Puig Antich; qui l’any 2014 va ser reclamat per la justícia internacional pels crims contra lesa humanitat comesos durant el franquisme; i qui l’any 2017 va morir al llit, igual que Franco, sense ser jutjat.

Avui, l’accés a la basílica serà mitjançant un arc metàl·lic i damunt la tomba del dictador s’hi ha instal·lat una carpa. A l’interior només hi podran accedir dos dels vint-i-dos familiars dels autoritzats per ser-hi presents. En el moment que la grua aixequi la llosa de més de 1.500 quilos, a l’interior de la carpa també hi haurà la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i el subsecretari de Presidència, Antonio Bolaños.

Una vegada extret el fèretre amb la mòmia, el prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, el beneirà. Per qui no el conegui, el prior del Valle és un monjo benedictí que l’any 1993 es va presentar a les eleccions del Congrés dels Diputats amb Falange Española.

Els familiars del dictador transportaran el fèretre a l’espatlla fins a l’esplanada on començarà el viatge de Franco amb helicòpter fins al cementiri de El Pardo-Mingorrubio ―delirant!―. Dos helicòpters Super Puma esperen impacients el moment. I si les condicions meteorològiques espatllen l’esperat vol, dos vehicles fúnebres en seran el recanvi. Ambdues opcions tindran la companyia de la ministra Calvo i un dels nets del dictador. I amb l’arribada al panteó, la cirereta: una missa amb pompa i amb tots els honors a càrrec d’un sacerdot que resulta ser el fill de Tejero, el fill de qui va donar el cop d’estat del 23-F. I de nou enterrat!

I per acabar amb aquesta paròdia més típica de Berlanga que d’un estat democràtic, la família Franco s’ha negat a adquirir el panteó familiar que és titularitat de l’Estat. Posar a punt el panteó franquista li ha costat a la Moncloa quasi 40.000€. El cost total de treure Franco, més de 60.000€. Quants republicans s’haurien pogut recuperar del Valle de los Caídos amb aquests diners?

L’Estat prefereix invertir en l’exhumació de Franco per guanyar unes eleccions i continuar amagant els més de 114.000 desapareguts. El PSOE prefereix fer política amb Franco per davant de donar una resposta política per a Catalunya.

El PSOE ha apostat per Franco per guanyar les eleccions del 10-N. Pedro Sánchez ha preferit recuperar la figura del dictador i el discurs ultranacionalista espanyol per competir amb la dreta espanyola i amb Catalunya al centre del debat. Doncs que facin memòria, perquè els votants de dretes mai compraran el seu discurs, més aviat engreixaran la figura de Pablo Casado i del PP. I aquest sí, Casado, en cas d’arribar a la Moncloa, no dubtarà a tornar a exhumar Franco, però aquesta vegada per portar-lo de nou al Congrés.

Millor preguntem-nos per què passats 40 anys cal un helicòpter per treure Franco; per què tenim presos polítics, exiliats i una sentència que és l'única violència i per què l’essència de la política, asseure’s i dialogar, és negada per part de l’Estat.