Joan Carles I va sortir de Sanxenxo com va arribar, rient-se de tots. Perquè fos explícit i cristal·lí, va baixar la finestreta del cotxe per respondre als periodistes al terme de la regata. El seu amic Pedro Campos, portaveu in pectore d'aquesta Casa Reial bis que és l'emèrit, va frenar el vehicle i va retrocedir. "Explicacions, de què?", va etzibar. Va reprendre la marxa i es va sentir de fons el que ja és el colofó de la infàmia real —i potser del seu regnat—: "Ha, ha, ha", tres riallades lentes i sonores. Portava rient-se metafòricament de Felip VI, dels espanyols i de les institucions des de fa una setmana, quan va anunciar la seva tornada. I va voler rematar amb la rialla en alt després d'haver alçat dos dits en senyal victòria a la pregunta de la seva reunió amb Felip VI. Cap argument de la dreta no serveix per esmenar l'actitud de l'emèrit. No el van fer fora d'Espanya, se'n va anar perquè va voler. I no va aparèixer en dos anys per evitar el ruixat judicial o la possibilitat de ser cridat a declarar aprofitant la seva estada. Sempre va ser un home lliure de càrregues judicials, amb llibertat d'acció i moviment. Amb un plus que va jugar a favor seu. Cap ciutadà amb tres causes judicials obertes a Anticorrupció, amb regularitzacions fiscals per més de 5 milions d'euros, no ha aconseguit evitar almenys una declaració davant del fiscal o el fisc. En el seu cas, ni el ministeri públic ni Hisenda no semblen haver necessitat la seva declaració per arxivar els delictes presumptes i confessos comesos després de 2014.

En aquesta exigència d'explicacions, hi ha quelcom més greu que els 13 delictes investigats del passat. La decisió de l'emèrit de traslladar la seva residència fiscal als Emirats. Joan Carles I ha passat del fals exili a l'exili fiscal. Al seu dia es va arremetre públicament contra els youtubers quan se'n van anar a Andorra, vam omplir hores d'indignades tertúlies, se'ls va fer una cancel·lació en tota regla per la falta d'exemplaritat. Com fills de l'Estat de benestar es van beneficiar del sistema públic i es va qüestionar la seva fugida tributària en fer-se rics. Mirant enrere, es va dedicar més temps a carregar contra el Rubius que contra Joan Carles I. I es permet a l'excap de l'Estat, el monarca que va viure 40 anys del pressupost públic, jubilar-se amb residència fiscal en una dictadura. Almenys el Rubius, se'n va anar a una democràcia d'aquí al costat. El comunicat de la Casa Reial deixa la porta oberta a frenar aquest escàndol "Si en el futur tornés a residir a Espanya", posant en evidència que vol evitar aquesta anomalia per voluntat i supervivència de Felip VI, no per la de Joan Carles I El Rubius.

Joan Carles I ha passat del fals exili a l'exili fiscal. Al seu dia es va arremetre públicament contra els youtubers quan se'n van anar a Andorra, vam omplir hores d'indignades tertúlies, se'ls va fer una cancel·lació en tota regla per la falta d'exemplaritat. Com a fills de l'Estat de benestar es van beneficiar del sistema públic i es va qüestionar la seva fugida tributària en fer-se rics. I es permet a l'ex cap de l'Estat, el monarca que va viure 40 anys del pressupost públic, jubilar-se amb residència fiscal en una dictadura.

Per erigir-se en garants de la Transició del 78, protectors del model exemplar esculpit a la pedra sagrada de la Constitució, els seus defensors ni tan sols qüestionen la traïció de l'emèrit al pacte social de la Carta Magna, aquest que ens feia iguals davant de la llei, un contracte intocable quan es tracta de modernitzar Espanya i paper mullat per al monarca durant dècades. En un context d'ascens de la dreta en el CIS —el bloc de l'esquerra se'n ressent amb la cuina de Tezanos i sense ella—, el PP està consolidant acceptar la corrupció sense immutar-se. De Pegasus als àudios demolidors de Villarejo, a l'exemplaritat de Joan Carles I. Mentre a la Moncloa es demanen comptes, propis d'un estat de dret, el PP es nega a qüestionar qualsevol actuació ètica, política o moral.

El govern espanyol ha demanat explicacions, però ha d'anar més enllà. Primer, és necessari saber de manera oficial —no oficiosa— en què es tradueix aquesta petició. Si Interior revela el pressupost destinat a l'escorta de l'emèrit, des de la despesa dels seus trasllats a quants agents té destinats de manera permanent. D'acord amb la llibertat de la qual l'emèrit fa gala, no té sentit ocultar quant ens costa un excap de l'Estat sense cap intenció de servir a la institució. I si són viatges privats, potser pot encarregar-se qui abona el seu jet privat.

La democràcia espanyola té assumptes importants per actualitzar, la seva Constitució necessita una reforma —ho van reconèixer al seu dia des d'Aznar a Sabater—, de consens impossible. Així i tot, sabem amb claredat que la nostra història recent, la de la mateixa Transició, no es mereix aquest emèrit. Aquest país és molt millor que un excap de l'Estat que surt d'Espanya a un ressort de luxe i tria tributar a Abu Dhabi per evitar complir amb el codi ètic de Felip VI, el d'acceptar regals que la llei prohibeix no declarar.

La dreta recorda que la infanta Leonor jura la Constitució a finals de 2023. Un pas clau per a la continuïtat de la Corona. A veure si s'assabenten els progres, subratllen els editorials conservadors. A veure si s'assabenten també que justificar el robatori, el desfalc, el frau o la corrupció és incompatible amb la Casa Reial. Els càrrecs no són per sobre de les institucions, ni aquestes per sobre de la llei. Per molta immunitat medieval que s'imposi i encara que no siguin jutjades.