Una vegada ha acabat el congrés dels populars a Sevilla, després dels focs artificials i la refundació del vell-nou PP, els dirigents autonòmics tornen als territoris i qui es queda al comandament de la seu central de Génova 13 és Alberto Núñez Feijóo. Els reptes ideològics i polítics que no ha afrontat durant el congrés, ni tan sols amb referències expresses, passen per quina relació tindrà amb Vox i com es paga el preu de la guerra d'Ucraïna més enllà de la fórmula buida de la rebaixa d'impostos sense anar més enllà.

Núñez Feijóo no ha aclarit quina relació tindrà amb l'extrema dreta, però sí a qui vol expulsar de la coalició. La intenció confessa a l'off the record passa per estendre un cordó al PSOE que el porti al centre dels populars per allunyar Pedro Sánchez de Podemos, d'Esquerra Republicana, de Bildu i qualsevol soci a excepció del PNB. Una estratègia a través dels anomenats pactes d'Estat que, a més, seran ben rebuts. De fet, han estat reclamats pel ministre de Presidència, Félix Bolaños, i pel mateix Pedro Sánchez.

Un cordó als partits d'esquerra a fi de treure el focus del veritable cordó del PP, aquest al qual sí que dona llum verda als territoris. Fernando López Miras, president murcià, s'ha recolzat en la ultradreta en polítiques culturals i en matèria d'educació. Alfonso Fernández Mañueco, pendent encara de la seva pròpia investidura, a més d'haver consumat el primer govern regional amb Vox, no ha aconseguit diferenciar l'agenda del PP del seu soci. Isabel Díaz Ayuso presumeix obertament de governar amb els ultres a Madrid. "No va ser un lapsus", va arribar a dir en referència a la seva relació amb la formació de Santiago Abascal. "Va ser una declaració d'intencions", va rematar. Les quatre majories absolutes "ajuden molt a l'hora de governar", va dir Feijóo. Però si no les tens, hi ha Vox. I és més que probable que el nou PP intenti atreure el PSOE a la negociació, denunciant el suposat extremisme de la coalició, per abraçar-se a Abascal quan no donin els números.

Els partits de la coalició no haurien de subestimar la fam de governar del PP

Les eleccions a Andalusia seran la gran prova de foc. Previstes entre la primavera i la tardor, data límit per convocar-les, Juan Moreno Bonilla, de perfil moderat, és el favorit per guanyar. Si ho fa i no arriba a la majoria, haurà de triar juntament amb Núñez Feijóo demanar una abstenció al PSOE o consumar un altre govern ultra.​ Si opta per la segona opció, és molt probable que el PP Europeu demani explicacions. "Al cap i a la fi", va dir el president dels populars europeus Donald Tusk, Castella i Lleó és "una capitulació". "Espero que sigui només un incident o un accident, i no una tendència en la política espanyola", va advertir.

Els fons europeus Next Generation estan previstos fins al 2024. Això implica que el govern anirà de bracet amb Brussel·les els propers anys, i viceversa. És difícil que les institucions europees afavoreixin un govern de Feijóo amb Vox. Arribat el moment, oferirà el president del PP un govern nacional amb Abascal? Perquè el mantra de Pedro Sánchez, "no hi ha cap altre enemic, ni amenaça més gran", és compartit per les autoritats europees.

Si Ayuso segueix la línia d'Esperanza Aguirre ―i tot ho suggereix―, serà l'oposició interna i desestabilitzadora de Feijóo. La lideressa madrilenya pressionarà la militància igual que Esperanza Aguirre va intentar sempre soscavar el lideratge de Mariano Rajoy buscant una oportunitat, una esquerda, per controlar el PP nacional i aconseguir l'autonomia per al finançament del partit a Madrid. Clau per a l'entramat de contractes i amiguismes que sempre sobrevolen l'executiu autonòmic de Madrid.

En qualsevol cas, els partits de la coalició no haurien de subestimar la fam de governar del PP. Tampoc l'avançament del canvi de cicle polític natural. Els sondejos donen cada vegada amb més credibilitat la possible suma de la dreta amb opcions de governar. Un PP que s'apropa al PSOE, un Vox disparat i el bloc de Yolanda Díaz que es manté, però no acaba d'arrencar. L'efecte rebot del nou lideratge del PP a les enquestes estava previst, el desgast de govern en un context econòmic complex fa la resta.

El temps de les eleccions colla tothom i a Génova 13 els elefants de sempre esperen Feijóo. No vendrà la seu del partit, com va prometre Pablo Casado, però haurà de fer front a possibles sentències condemnatòries al PP a títol lucratiu en peces pendents del cas Gürtel. Sabrem llavors si el nou líder dels populars justifica la corrupció com ho ha fet amb les comissions pagades al germà d'Isabel Díaz Ayuso. Amb tot, el més gran és l'elefant ultra. L'efecte caixa B està ara en mans de Santiago Abascal.