Espero que la categoria de “hashtag” em disculpi de la contundència poc estilosa del títol d’aquest article, però més que un improperi, és un crit. És tan enorme l’escàndol de l’espionatge massiu, i tan indecent el capteniment dels responsables polítics espanyols, que resulta comprensible engegar-los a passeig amb una expressió tan rotunda. De fet, el president Puigdemont resumia aquest sentiment en un tuit explícit: “M’hi sumo: #aneualamerda. No ens podem asseure mai més en cap taula amb aquesta gent fins que hàgim de decidir els termes de la separació. Aneu a la merda tots els qui heu violat les nostres vides i les de les nostres famílies. Miserables els qui ho feu i els qui ho justifiqueu”

El darrer en justificar-ho ha estat l’ínclit Josep Borrell, que no només ha blanquejat l’agressió a la intimitat que representa el #CatalanGate, sinó que ha arribat a mofar-se de l’escàndol, cosa la qual lliga amb el desvergonyiment amoral que acostuma a desplegar el comissionat, especialment quan es tracta de la qüestió catalana. Borrell s’ha sumat, doncs, a una llarga llista d’impresentables —amb tics antidemocràtics— que intenten convertir en “normalitat democràtica” allò que és una ferotge destrucció de l’estat de dret: des de la ministra Margarita Robles, actuant com a autèntica reina de les clavegueres, fins a la mateixa Paz Esteban, l’eclèctica directora del CNI que assegura que es pot espiar un president de la Generalitat amb aval judicial. I pel camí, tota la corrua de gentola del PP, Ciutadans i Voxians que, en qüestions d'estat, conformen un patètic postfranquisme. La raó d’estat sembla que justifica, sense pal·liatius, qualsevol crim d’estat, i aquest ho és.

Cal afegir a la llista, amb matisos i distància, però alhora amb rigor, les temptatives dels Comunaires de salvar, si us plau per força, la cara de Pedro Sánchez desviant el focus a “països estrangers” o, fins i tot, disparant contra Israel, per allò que el software és israelià. Jaume Asens va arribar al paroxisme més delirant amb un tuit en aquesta direcció: “Els qui han espiat són treballadors d’una empresa privada extracomunitària, qui autoritza la venda de Pegasus és Israel. Cal conèixer la responsabilitat d’aquest Estat i cridar a consultes al seu ambaixador” És a dir: Espanya compra un software invasiu que destrueix tota intimitat; és Espanya qui espia desenes d’independentistes i les seves famílies, perseguits per les seves idees; és Espanya qui reconeix l’espionatge en seu parlamentària; són els ministres espanyols els que ho justifiquen sense escrúpols, i resulta que la culpa la té Israel. La diu més grossa i és un bunyol. Sort que aquests de Podem i els Comuns havien de ser els que acabarien amb el règim del 78, i ves per on, acaben sent la crossa més efectiva. Finalment, rar, rar, rar el capteniment dels líders d’ERC, que també han tingut la temptació de desviar el focus cap al deep state, com si el PSOE no tingués res a veure. Si la naturalesa de l’escàndol és sinistra, també ha estat sinistra la justificació, minimització, blanqueig i desviament de focus que han perpetrat tots aquests.

#aneualamerda tots vosaltres, els dirigents espanyols que us creieu per sobre del dret i actueu com inquisidors; #aneualamerda els que espieu, mentiu, perseguiu, destruïu els drets dels altres, convertits en patètics salvadors del dogma de la unitat espanyola; #aneualamerda els que calleu, els que justifiqueu, els que aplaudiu, els que blanquegeu, els que minimitzeu, còmplices necessaris de la vergonya.

Més enllà, però, d’aquestes misèries a favor de l’espionatge, l’escàndol s’ha engrandit a mesura que les mentides es feien també més grosses, totes elles pensades per actuar com a tallafocs, i totes elles desmuntades amb una bufada. A hores d’ara ja podem dir que ens han mentit a la cara sense despentinar-se. Ni és creïble que el govern espanyol no en sabés res —aleshores, a qui informa el CNI, al veí del quart?—, ni es poden creure les dades de la directora del CNI, que queden desmentides per la curosa investigació de CitizenLab. I si alguns altres serveis d’intel·ligència —Guàrdia Civil o Interior— o les mateixes clavegueres també han espiat, aquest fet no desmenteix la gravetat del CNI, només el complementa. L’evidència que l’estat espanyol es permet destruir drets fonamentals amb tota impunitat, per tal de controlar l’independentisme, és a hores d’ara un clam internacional. Espien i, a sobre, són potiners fins al mortadelofilemonisme. 

Qüestió a part mereix el tema del “permís judicial”, que no s’aguanta per enlloc perquè vulnera les seves pròpies lleis. No oblidem que la suspensió del dret al secret de les comunicacions i la intimitat, per part d’un jutge, obliga a tres condicionants: ha d’estar subjecta a “l’excepcionalitat, la temporalitat i la proporcionalitat” de la investigació; només pot accedir-se a les trucades, però no a missatges, fotos i contactes; i sempre ha d’estar sotmesa a control judicial. Però, com ha deixat clar en Gonzalo Boye en la querella presentada, res d’això no passa. Primer, Pegasus és invasiu i no discrimina res: es queda tota la informació privada i íntima i pot, fins i tot, col·locar proves falses. I, segon, quin control judicial hi pot haver, si tota la informació espiada per Pegasus s’envia a un servidor d'NSO, a Israel, i als clients només se'ls entrega una còpia? Com es garanteix la tutela judicial, si el control dels originals està en un altre país? Etcètera. És tot plegat, una magna barbaritat que només pot justificar-se des d’una mentalitat antidemocràtica. Espanya és una democràcia que ha normalitzat tant la putrefacció, que ja no sent ni la pudor

Finalment, un apunt sobre la reacció de l’independentisme català, la unitat del qual davant l’escàndol només ha existit durant un quart d’hora. Novament, aquí cal preguntar què caram passa amb ERC, que ja no pot empassar-se més gripaus, ni donar una imatge més servil. En aquest sentit, la frase del president Aragonès dient, a Catalunya Ràdio, que "no els faré el regal d'aixecar-me de la taula de diàleg", és l’expressió més trista de la humiliació política. No hi ha taula, no la reuneixen, no l’escolten, no li posen data, no permeten que vagi qui vulgui, no li permeten segons quins temes, però ell no s’aixecarà de la taula fake que no es reuneix, ni té data, ni li permeten... Faria riure, si no fos perquè fa plorar.

Acabo fent honors al hashtag que encapçala l’article. #aneualamerda tots vosaltres, els dirigents espanyols que us creieu per sobre del dret i actueu com inquisidors; #aneualamerda els que espieu, mentiu, perseguiu, destruïu els drets dels altres, convertits en patètics salvadors del dogma de la unitat espanyola; #aneualamerda els que calleu, els que justifiqueu, els que aplaudiu, els que blanquegeu, els que minimitzeu, còmplices necessaris de la vergonya.

Acabo manllevant una frase d’Ortega y Gasset: “No se puede hablar de decadencia española en sentido estricto, porque para decaer hay que caer desde algún sitio y España no ha llegado a cúspide alguna”. Certament, una vegada i una altra s’arrossega pel fang.

FI.