Per què votaré Xavier Trias

Algú podria pensar, i tindria raó, que votaré Trias per una relació d’amistat personal que ve de molts anys. D’altres podrien intuir, i també l’encertarien, que ho faré per la sintonia política que compartim després de militar junts en un mateix projecte de país durant més de tres dècades. Tanmateix, essent aquestes dues raons molt certes, el motiu principal del meu vot tindrà un altre sentit: vull un canvi a Barcelona, vull un canvi de debò, i l’únic canvi es diu Xavier Trias. Aquesta serà l’essència del meu vot.

Qualsevol canvi pot, per naturalesa, portar-nos a una situació millor o pitjor. Per tant, miraré d’argumentar per quins motius crec que en Trias pot representar la solució que molts anhelem. No aspirem a un retoc cosmètic ni a una capa de maquillatge per dissimular els greus errors i les evidents mancances que s’han acumulat amb els governs de l’actual alcaldessa. Volem un canvi en profunditat.

Un primer canvi que veig crucial és un canvi d’estil, de tarannà personal, de qualitats polítiques. Vull al capdavant de la nostra ciutat un alcalde i un govern dialogant, que sàpiga teixir consensos i que destaqui per la seva educació i la seva bona manera de comportar-se. En aquest terreny, en Trias és un mestre. Sap escoltar, sap dialogar, sap fer acords, sap prestigiar el càrrec que ocupa i sap representar bé la ciutat. Tot plegat no és poca cosa en els temps que corren.

Un segon canvi que crec fonamental passa per la manera d’enfocar les solucions als molts problemes que s’apilen davant nostre: si es fa des del dogmatisme ideològic o des del realisme constructiu. Moltes decisions que s’han pres a la ciutat en els darrers anys estan prenyades d’ideologia intransigent i mancades d’un mínim respecte de la realitat. No és el mateix voler transformar la realitat que ignorar-la o trepitjar-la. D’aquesta necessitat de canvi en tenim exemples sobre temes de màxima sensibilitat: el dogmatisme en les polítiques d’habitatge, de mobilitat o de seguretat ens ha abocat a tenir els lloguers més cars que mai, el caos permanent en moltes àrees sensibles, o una sensació d’inseguretat massa generalitzada tant en els carrers com a les cases. En tots aquests àmbits, en Trias té una experiència contrastada com a alcalde i com a governant que l’acredita com la persona que serà capaç d’implementar solucions equilibrades, imaginatives i solvents. En Trias no ens posarà la ciutat de cap per avall, ni farà entrar el clau per la cabota de cap ideologia, ni malgastarà un munt de diners per fer coses que suposadament fan quedar bé, però que estan molt lluny de fer cap mena de bé.

Vull un canvi a Barcelona, vull un canvi de debò, i l’únic canvi es diu Xavier Trias. Aquesta serà l’essència del meu vot

Un tercer canvi que entenc urgentíssim rau en la definició d’un projecte de ciutat que ens permeti definir quin horitzó perseguim i quin rumb posem. La Barcelona actual es mou més per inèrcies i per capricis que no pas per objectius ben traçats. Ens cal dibuixar la ciutat que volem i el camí que ens hi porta. En aquest sentit, necessitem com el pa que mengem un govern que sigui receptiu amb la gent que té iniciatives i ganes d’arriscar, un govern que tingui clar que l’activitat econòmica és font de progrés i no una molèstia pertorbadora, un govern que ajudi a crear, captar i retenir talent, i un govern que sàpiga distribuir de manera justa i eficaç els recursos per afavorir un benestar per a tothom, amb menys eslògans i millors solucions. Barcelona ha de poder esdevenir la capital de la sostenibilitat i de la lluita contra el canvi climàtic, de la solidaritat i de la inclusió social, i alhora la capital del dinamisme, de la cultura, de la ciència i de la llibertat. És a dir, la capital on passen i es fan coses que són exemple, referent i model. En Xavier Trias i el molt bon equip que ha forjat són capaços de trobar els punts d’equilibri i els consensos per redreçar el rumb de la ciutat en aquesta direcció.

L’últim canvi que també desitjo és el que fa referència als valors que han d’inspirar i fer respirar la Barcelona d’avui. En una època d’individualisme creixent i d’allunyament de causes compartides, i en un territori urbà relativament petit i alhora tremendament dens, en què hem de conviure persones d’orígens i de cultures diferents, ens cal construir uns valors cívics sòlids basats en el respecte i en la identificació del bé comú. Ens cal menys demagògia, menys populisme i menys dogmatisme; i, en canvi, ens cal més sentit del que significa la responsabilitat —els nostres deures—, el civisme —el respecte a l’altre i a tu mateix—, i els codis de pertinença a una comunitat. Potser en aquesta línia els valors de la catalanitat, afaiçonats al llarg de la història, ens poden ajudar, si els sabem conrear. En Trias serà un alcalde que pot fer recuperar l’orgull de pertinença a una ciutat i a una comunitat.

La darrera part d’aquest escrit la voldria dedicar a fer entendre per què en Xavier Trias encarna l’únic canvi real i possible. Els arguments són senzills: socialistes i comuns, amb diferents noms, han governat junts a Barcelona 40 anys. Des de les primeres eleccions de l’any 1979 fins ara, només durant 4 anys hi va haver un govern diferent; el de l’alcalde Trias, entre el 2011 i el 2015. Per evitar la permanència d’aquell govern, l’Estat, a través de la policia patriòtica i de molts altres mecanismes il·legals, immorals i antidemocràtics, va fabricar proves falses per acabar amb en Xavier Trias, enmig de l’eufòria i el covard acarnissament de molts dels de casa que mai no li han demanat disculpes.

Doncs bé, si del que es tracta és d’identificar qui representa el canvi, resulta evident i diàfan que no el poden representar aquells que han governat el noranta per cent del temps, és a dir, quatre llargues dècades. I que també ho han fet els darrers vuit anys, sota la batuta de l’actual alcaldessa. Si els comuns són la pura continuïtat, els socialistes són part genuïna d’aquesta continuïtat. Qui forma part del problema no pot ser portador del canvi. Ningú, a banda de Xavier Trias, pot materialitzar el canvi que tanta gent reclama. Dels tres que poden guanyar, només ell pot canviar les coses. Sempre que concentri tots els vots necessaris per quedar primer. El meu vot ja el té, però n'hi ha d’haver molts milers.

Votaré Xavier Trias amb convicció, il·lusió i moltes ganes. I per si falten arguments, n’ofereixo un de darrer: és l’únic candidat que està per sobre dels partits, que no té més dependències orgàniques que la lleialtat, i que coneixent-lo com el conec, sé que prendrà les decisions pensant en Barcelona i en tota la ciutadania, sense subordinacions ni externes ni internes.