Vince Gilligan, guionista de Breaking Bad, assenyala la importància dels girs de guió, perquè són l'instrument que atrapa l'espectador, sobretot el que estava distret, amb l'efecte del factor sorpresa. "Mai el públic ha de saber què passarà a continuació", diu Gilligan, però suggereix que el gir no ha de ser necessàriament extravagant: "Pot ser una decisió aparentment evident que arriba en el moment menys esperat".
No consta que Pedro Sánchez hagi estudiat a la mateixa escola que Gilligan, però és obvi que utilitza millor que ningú la tècnica narrativa del gir de guió aplicada a la política. Ho ha fet diverses vegades sempre amb resultat exitós. Les darreres eleccions generals les va convocar per sorpresa, en ple estiu, després d'haver patit una severa derrota a les municipals. I no va guanyar, però va governar.
Va amagar de retirar-se no pas per les acusacions a la seva dona, sinó perquè en la campanya catalana només es parlava de Puigdemont i els seus mítings a Argelers. Una victòria electoral de Puigdemont a Catalunya des de l'exili estant hauria propiciat la seva caiguda, així que se'n va anar quatre dies i va tornar en olor de multituds mobilitzant tota l'àrea metropolitana socialista en un míting multitudinari a Sant Boi de Llobregat. I va aconseguir alterar totes les previsions que l'amenaçaven.
Ara, tothom pensava que Sánchez estiraria la legislatura si més no fins a l'estiu, que no podia convocar eleccions tenint com tenia obert el merder de Ceuta i Melilla. Tanmateix, esclata l'escandalós desnonament de la Maricarmen en un barri elegant de Madrid —només el que passa a Madrid és important— i amb l'audàcia que el caracteritza Pedro Sánchez es posa al capdavant d'una manifestació, que justament protesta perquè el govern més progressista de la història no ha fet res per aturar els desnonaments ni per facilitar l'accés a l'habitatge.
En les negociacions PSOE-Junts es va plantejar l'opció d'anar a eleccions si els decrets no s'aprovaven i resulta que a ambdues parts ja els està bé anar a eleccions, així que calia que els decrets no s'aprovessin
I com el mag que treu un conill del barret, Sánchez es treu de la màniga uns decrets que no es va atrevir a presentar en vuit anys de govern, però que ara li convenen per fer el gir de guió sabent que no s'aprovaran.
L'objectiu no era que s'aprovessin, sinó fer el canvi de guió necessari per situar la batalla política en un combat moral, en el qual Pedro Sánchez apareix de sobte com el gran defensor de la gent que cerca un lloc on poder viure contra els facinerosos, grans o petits propietaris, considerats uns escanyapobres. L'escenari que convé per una convocatòria electoral immediata que encara no està decidida.
La realitat és que Pedro Sánchez ja fa temps que rep les exigències dels candidats municipals del seu partit, que li demanen que convoqui eleccions com més aviat millor, sobretot abans de les municipals. No volen els alcaldes socialistes ser els primers a rebre el vot de càstig que les enquestes preveuen contra el PSOE i assenyalaven com a màxim de tard el mes de març per les generals, segons comentari d'un veterà exalcalde i granollerí de calça d'all i ceba com Josep Mayoral.
Sánchez comprèn els seus companys, però el desastre de Ceuta no li permetia fer una convocatòria electoral suïcida. La Maricarmen ha canviat la perspectiva, perquè la crisi de l'habitatge afecta gent vulnerable, però políticament i electoralment és molt més transcendent que els joves de classe mitjana no poden comprar ni llogar un pis amb la merda de salaris que tenen. Això no ho arreglaven pas els decrets, però situen el debat i el relat polítics en un altre argument teatral que no permet matisos: la gent contra els voltors i els voltors contra la gent.
Sent impossible escapolir-se de l'escomesa, ha sorprès que Junts per Catalunya adopti la posició teòricament més impopular i que mediàticament l'equipara a PP i Vox. Evidentment, JxCat no podia donar suport a la pròrroga de contractes de lloguer a la babalà, però això ja ho tombava el Partit Nacionalista Basc especialista a llançar la pedra, amagar la mà i cobrar sempre.
Oposant-se als decrets de Sánchez, Junts ha assumit el paper a priori més impopular, però torna a ubicar-se com a partit de centredreta i la posició de frontissa que havia tingut Convergència. No són independents, però seran convergents, Carrasco dixit
Hi ha una cosa evident. En la negociació entre el PSOE i Junts estava omnipresent sobre la taula la possibilitat d'anar a eleccions si els decrets no s'aprovaven. No hi ha dubte que els negociadors això s'ho han parlat i vist el resultat es pot afirmar que la hipòtesi d'eleccions els anava bé a tots dos. Ni tan sols cal descartar un acord sobre el desacord.
Al PSOE hi ha un clam per convocar les eleccions ara mateix, convençuts que no hi haurà una ocasió millor. El problema és que malgrat l'impacte de la crisi de l'habitatge, Pedro Sánchez encara no té cap enquesta que li digui que PP i Vox no sumaran majoria. La temptació de prémer el botó és ara més difícil de resistir, però també és cert que posats a caure ara o més tard la prudència recomana paciència. Potser dilluns, Sánchez ens tornarà a sorprendre.
Pel que fa a Junts, unes eleccions al novembre podrien coincidir amb el retorn de Puigdemont, tot i que tampoc mai se sap què faran els tribunals. Sense la competència d'Aliança Catalana, que no s'hi presenta, i havent fet aquesta demostració de coratge en defensa del que se suposa és la seva clientela (i també la d'Aliança), a Junts que les eleccions generals siguin aviat també li convé. Alcaldes i regidors del partit també ho agrairien perquè no tenen pitjor escenari que unes municipals en clau espanyola.
I a més, més tard o més aviat Junts per Catalunya havia d'aclarir la seva posició política després d'un temps caracteritzat per la desorientació política, ideològica i estratègica. Votant en contra dels decrets de Sánchez recupera la identitat de partit de centredreta i la posició de frontissa que havia tingut Convergència i que conserva el PNB. Ahir mateix, en una convenció municipalista al Bages, ho va descriure millor que ningú el publicista Lluís Carrasco: "Junts ha decidit que si no som independents, siguem almenys convergents".