Segons el refrany, on hi ha pèl, hi ha alegria. Si això és cert, per què a alguns homes (no a tots; hi ha molts homes evolucionats, gràcies a Déu) els venen basques cada vegada que veuen una dona sense depilar? I no només això: a més a més, s’indignen profundament (sembla impossible que aquest tipus d’home pugui fer dues coses alhora, però els pèls li donen aquest poder temporalment); s’ho agafen com una cosa personal, com si els pèls femenins els estiguessin insultant a la cara. Què intenten dir-nos amb aquesta actitud d’intolerància i de fàstic? Que no ens volen veure alegres, a les dones? Pel que sembla, aquest refrany només és aplicable als homes; només ells tenen dret a ser feliços amb els seus pèls.

Penseu una cosa: l’única etapa vital en què no tenim pèls a les aixelles ni a les zones íntimes és quan som nens. Pretenen que les dones fem un retorn a la infància per semblar més pures i innocents? Em sembla una mica malaltís tot plegat. El pèl, als homes, els fa més masculins; a les dones, en canvi, ens fa més brutes. Una dona, per ser bonica i desitjable, no pot tenir cap pèl al cos; això sí, al cap, hi ha de tenir una bonica cabellera sense cap cabell blanc. Si féssim cas a tot el que diuen aquests homes poc evolucionats, ser dona seria esgotador. Si un home té tota l’esquena i el cul coberts de pèl, no passa res; és més masculí, és més home. Ara, pobra de la dona que es deixi un pèl sense depilar a l’aixella! Quin fàstic! Quina desconsideració cap als homes! Això sí, tots som iguals i tots tenim els mateixos drets.

Algú ha vist mai, en el món animal, que una femella es vegi obligada a depilar-se perquè el mascle li ha dit que, si no ho fa, no voldrà copular amb ella?

Una altra cosa que em fa molta gràcia és que molts d’aquests homes consideren antihigiènic el fet que les dones ens deixem pèls a les cames, a les aixelles o a les zones íntimes. Consideren que brutegem. Però el més graciós de tot plegat és que només ho apliquen a les dones; un home pelut és tant o més net que un home depilat. No se sap ben bé per què, però, segons ells, això és així. Suposo que la Mare Natura o Déu ho van estipular d’aquesta manera des dels inicis dels temps i no cal parlar-ne més.

Algú ha vist mai, en el món animal, que una femella es vegi obligada a depilar-se perquè el mascle li ha dit que, si no ho fa, no voldrà copular amb ella? No, oi? Doncs per què carai les dones ens hem de depilar per sentir-nos més sexis i atractives? El problema no són els pèls, el problema és la mirada de l’home, els convencionalismes; que la societat hagi acordat que les dones ens hem de depilar per ser més femenines i que els homes, per ser masculins, han de deixar-se créixer el pèl. Si, de petits, ens haguessin educat diferent, si ens haguessin dit que el pèl és bonic tant en els homes com en les dones, les dones no ens hauríem d’estar justificant cada vegada que ens fa mandra depilar-nos o que simplement no ens ve de gust perquè ja estem bé amb els nostres pèls. Depilar-se hauria de ser una elecció de cadascú, una elecció lliure de prejudicis i de normes morals.

Si els pèls al cos no són femenins, per què n’hi tenim? Si és tan antinatural, per què la nostra genètica fa que en tinguem? Per afavorir la indústria depilatòria? Per portar la contrària als homes?

Acabem d’una vegada amb aquesta imatge de dona virginal i pura que no té cap pèl al cos, que té una pell brillant i sense cap impuresa. Les dones tenim pèls i som o hauríem de ser lliures d’escollir si ens els volem depilar o no, si volem portar els pèls de colors o preferim portar-los llisos o arrissats. Canviem aquests cànons estúpids de bellesa. Si els pèls al cos no són femenins, per què n’hi tenim? Si és tan antinatural, per què la nostra genètica fa que en tinguem? Per afavorir la indústria depilatòria? Per portar la contrària als homes?

Com més peluda, més volguda; així que a gaudir dels nostres pèls. I, amb els diners que estalviarem en depilacions, podrem pagar la factura de la llum (que això sí que és un problema real).

Fins a la setmana que ve.