Viure en català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià és un dret fonamental. Si algú et demana que canviïs de llengua quan parles català està vulnerant els teus drets i atacant la teva identitat. Està cometent un acte de discriminació. De la mateixa manera que ningú no et pot exigir que canviïs de religió; ni ningú no et pot exigir que canviïs el color de la teva pell; ni ningú no et pot exigir que canviïs d’orientació sexual, ningú no pot exigir-te que canviïs de llengua. De la mateixa manera que ningú no et pot discriminar per motius religiosos; ni ningú no et pot discriminar per motius de raça; ni ningú no et pot discriminar per la teva orientació sexual, ningú no et pot discriminar per parlar en català.
Molts cops al llarg de la història el castellà ha sigut una llengua d’imposició a molts territoris de parla catalana. És una pulsió que no va desaparèixer amb la fi del franquisme i l’any 2006 es va institucionalitzar a través de Ciudadanos. Vint anys després de l’aparició del partit de l’odi, ara ja desaparegut, les seves tesis continuen vives en el si d’altres partits, tant de dretes com d’esquerres, i en algunes parts de la societat que defensen un “bilingüisme de convivència”. Cal tenir present el que deia Carme Junyent “el bilingüisme és la condició imprescindible perquè hi hagi un procés de substitució”. I també que nosaltres, els catalanoparlants, no hem encertat en trobar la manera de defensar-nos-en. Perduts en debats inútils sobre la seducció o la nostra simpatia i en propostes incomprensibles de fer independentisme en castellà no hem sigut capaços de fer complir la llei de política lingüística ni de defensar la llengua d’una forma eficient. I aquest és l’únic element a tenir en compte: que allò que es fa per protegir la nostra llengua i defensar els nostres drets sigui eficient. Torna a ser un moment crític i només el podem resoldre nosaltres, els catalanoparlants.
Nosaltres, els catalanoparlants, sabem que al nostre país tenim dret a parlar en la nostra llengua i que ningú ens pot exigir que la canviem ni discriminar-nos per aquest fet. Tal com reconeixen la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, la Constitució espanyola, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Consell d’Europa) i els Estatuts d’Autonomia de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
Nosaltres, els catalanoparlants no callarem més. No ens agenollarem. No serem còmplices de la discriminació a la llengua catalana. A tots els que creieu que podreu exterminar la nostra llengua us diem que no som aquí per agradar sinó per guanyar
Nosaltres, els catalanoparlants per protegir la nostra llengua i defensar els nostres drets de manera eficient no canviarem de llengua, encara que ens responguin en castellà; exigirem el nostre dret a ser atesos en català, obligatori per llei; presentarem reclamacions oficials si això no es compleix: instàncies, fulls de reclamacions; ho denunciarem: a la Direcció General de Política Lingüística i entitats de suport; ho farem públic, fent visible a qui no respecta la llengua. Nosaltres, els catalanoparlants farem boicot actiu a les empreses que no compleixin la llei: no comprarem, no treballarem, no donarem ni un euro a qui ens discrimina. I quan el discriminat sigui algú altre respondrem com a col·lectiu, ens unirem a la xarxa. Ajudarem a amplificar el cas: en farem difusió i farem pressió; ens sumarem als boicots, realment es noten si el fan molts; acompanyarem els afectats, no han d’estar sols; farem pressió institucional: escriure, trucar, reclamar; farem pressió política, exigirem als partits acció clara per la llengua; aplicarem transparència: que surti a la llum qui incompleix i reconeixement a qui ens respecta; farem acció creativa: adhesius, cartells i actes per denunciar el que convingui. Nosaltres, els catalanoparlants donarem suport legal i econòmic per defensar els nostres drets i posarem a disposició de tothom les eines necessàries per reclamar, denunciar i respondre amb seguretat a qualsevol mena de discriminació.
Nosaltres, els catalanoparlants no callarem més. No ens agenollarem. No serem còmplices de la discriminació a la llengua catalana. A tots els que creieu que podreu exterminar la nostra llengua us diem que no som aquí per agradar sinó per guanyar. Nosaltres, els catalanoparlants demanem als joves que parleu sempre en català. Que feu del català la llengua del pati, de les xarxes i de la festa. Que ajudeu els companys nouvinguts a aprendre’l: és el millor regal que els podeu fer. Nosaltres, els catalanoparlants demanem als immigrants que entenguin que aprendre català és ser part de la nostra comunitat des del primer dia. Que la integració no és submissió sinó compartir una nova identitat. Que el català és l’ascensor social. Nosaltres, els catalanoparlants demanem als mestres i funcionaris que estimeu la llengua que encara que estigueu cansats no us rendiu. Sou la primera línia de defensa. Davant allò que es fa malament el silenci pot ser la derrota, la denúncia una victòria.
Nosaltres, els catalanoparlants hem rebut una herència de les generacions que ens han precedit de la qual som responsables. Que va ser protegida fins i tot quan parlar català estava prohibit i perseguit. En serem dignes hereus. La llengua, el nervi de la nació.