Tal dia com avui de l’any 1815, fa 207 anys, el rei Ferran VII; que ocupava, de nou, el tron espanyol després que les potències guanyadores de les guerres napoleòniques l’obliguessin a retornar a Madrid (9 de juny de 1815); nomenava Francisco Casimiro Marcó del Pont i Àngel, nou governador espanyol a Xile. Marcó del Pont (Vigo, Galícia, 1765) era fill del negociant català Bonaventura Marcó del Pont i Mayol (Calella, Maresme, 1738); que havia estat un dels pioners de l’emigració catalana a Galícia i de la creació de fàbriques de conserves i de salaó a la ria de Vigo. Els Marcó del Pont formaven part d’un nombrós grup d’emprenedors catalans com els Buch, els Escofet, els Corbera, o els Fàbregas; que s’havien convertit en l’elit econòmica de la ciutat.

L’arribada de Marcó del Pont a Santiago de Xile va generar opinions molt negatives. En aquell moment, Santiago era una ciutat que ratllava els 100.000 habitants (Barcelona en tenia 120.000), però estava totalment abandonada per l’administració colonial espanyola. Segons l’historiador xilè Joaquin Edwards Bello, els carrers i places de la ciutat no estaven empedrats, no tenien enllumenat públic, i les cases no estaven connectades a cap mena de clavegueram. Edwards diu que “en Santiago no había vidrios, ni letrinas, ni más alumbrado que el de las velas de sebo, sostenidas en pelotas de barro que sacaban a mano de las acequias.. Lo que ahora llamamos W.C. era el zambullo, un canco hediondo que sacaban de las casas y cantinas una vez al mes”.

Segons Edwards Bello, Marcó del Pont no va promoure cap infraestructura de modernització de la ciutat, però “a esta ciudad trajo el señor Marcó del Pont alguna escupidera, peines, cepillos, jabones finos, y algún carruaje con vidrios, todo lo cual , pareció insólito. Lo compararon con la Pompadour y le dieron fama de afeminado”. El febrer de 1817 va escapar del general Bernardo O’Higgins, nomenat Director Suprem de la nova República xilena, després d’un any i mig de governació sense pena ni glòria. No obstant això, no va retornar a la metròpoli i va morir, sis anys després a Chacabuco (Provincias Unidas de Río de la Plata).