Davant aquest peculiar comportament, Alemanya mostrava un altre model d'entendre el model social, on l'important és que hi càpiguen tots. Tots (o gairebé tots) dins, encara que amb sous i salaris diferents. OK, per tant, als minijobs, llocs de treball poc remunerats però que permeten sobretot als joves fer les seves primeres armes. Avui, l'atur a Alemanya és menor al 5%, i no és casualitat sinó una cosa buscada. És la conseqüència de la preferència per l'ocupació. Doncs bé, l'atur a Espanya ha caigut d'un 26,94% a un 20,90%. Aquest 6% que ha trobat una ocupació és molt inferior numèricament (menys de la tercera part) als que segueixen en l'estacada, per tant els crits d'aquests se senten més fort que les mostres d'alleujament dels primers. Això és així, i sempre ha estat així. Un economista molt valuós, Albert Hirchsman, autor d'una obra històrica, Les passions i els interessos, recorria a l'hora de resoldre situacions com la que es plantegen aquí a l'exemple que ofereix l'embús format per una llarga cua de cotxes en un túnel al camí de tornada d'un weekend. I explicava: “per als que estan esperant fins i tot a les últimes files l'important és que els que van davant comencin a mostrar signes de moure's. Així saben que ells també sortiran”. En una paraula, que més valen senyals que se surt del túnel que cops de clàxon i caos.Avui, l'atur a Alemanya és menor al 5%, i no és casualitat sinó una cosa buscada. És la conseqüència de la preferència per l'ocupació
Entrem, encara que no sigui ara mateix, en una nova fase de risc laboral i per tant abandonar polítiques que es mostren eficients és doblement arriscat i perillósI mirant més a llarg termini, s'adverteix la pertinència dels comentaris d'Hirchsman, sempre encertats, després d'escoltar els últims advertiments del World Economic Forum de Davos sobre que la IV Revolució Industrial pot eliminar 5 milions de llocs de treball en els pròxims cinc anys. Com dir-ho? Entrem, encara que no sigui ara mateix, en una nova fase de risc laboral i per tant abandonar polítiques que es mostren eficients és doblement arriscat i perillós. I no es confonguin els membres del club d'amics de l'atur: amb uns mercats buscant com a bojos col·locar-se en el gran circuit mundial dels fluxos de capital (observin els moviments a l'Iran i l'Aràbia Saudita) no és aconsellable pretendre que l'Estat de Benestar faci d'un mercat laboral com cal. Perquè al final podria resultar més car el brou que les mandonguilles.