I si les malles antipedra dels fruiters també produïssin electricitat?

L’agrovoltaica busca compatibilitzar la producció agrícola amb la generació d’energia elèctrica i podria contribuir a respondre a la necessitat creixent d’espai per desplegar energies renovables. Aquesta és la idea que hi ha al darrere del projecte SYNATRA, un projecte coordinat per Eurecat, en el qual també van participar Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP-UPV-CSIC), l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i l’empresa VITSOLC. La iniciativa va desenvolupar i provar panells fotovoltaics orgànics semitransparents en una plantació experimental de pomeres de l’IRTA, a Mollerussa.

L'investigador Ignasi Burgués-Ceballos, que va coordinar el projecte des d’Eurecat i que actualment és investigador Ramón y Cajal a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), explica que la peculiaritat de la proposta rau a aprofitar infraestructures agrícoles que ja existeixen. "La nostra proposta no és substituir l'agrovoltaica que ja es fa amb les plaques solars més convencionals de silici, sinó complementar-la. Vam estudiar com aprofitar una infraestructura agrícola que protegeix els cultius, com una malla antipedra, la podem utilitzar perquè també produeixi electricitat".

Deixar passar la llum que necessiten les plantes

Les plaques fotovoltaiques tradicionals de silici són opaques i poden interceptar una part important de la llum que arriba als cultius. En canvi, les cel·les solars orgàniques fan servir semiconductors orgànics que ofereixen més flexibilitat, ja que es poden fabricar en làmines lleugeres i semitransparents i ajustar-ne les propietats per absorbir determinades longituds d'ona. Burgués explica que "això obre la possibilitat de cobrir els cultius de manera més homogènia, sense haver de deixar grans espais entre els panells perquè hi entri la radiació solar". 

Imatge representativa de la làmina solar semitransparent i flexible. Crèdits: autors del projecte SYNATRA
Imatge representativa de la làmina solar semitransparent i flexible. Crèdits: autors del projecte SYNATRA

El grup de l’investigador Mariano Campoy de l’ICMAB-CSIC, per la seva banda, i que va participar en el desenvolupament dels dispositius, explica que "calia trobar un equilibri entre la capacitat d'absorció de les làmines fotovoltaiques i la llum disponible per a les plantes". Com més gruixudes són aquestes capes, més llum poden absorbir i més electricitat poden generar, però també redueixen la radiació que arriba als cultius. "Volíem veure quin gruix permetia que les plantes creixessin bé i quina combinació de materials permetessin que l’absorció de llum provoqués el menys estrès possible a la planta". Per comprovar-ho, es van fer experiments en condicions controlades amb Arabidopsis thaliana, una planta model molt utilitzada en recerca, en col·laboració amb l'IBMCP-UPV-CSIC, i en van estudiar diferents materials i gruixos per identificar quines combinacions permetien generar electricitat sense comprometre el creixement vegetal.

Una prova al mig de les pomeres

El pas següent va ser instal·lar el prototip en una finca experimental de pomeres de l'IRTA, a Mollerussa. La proposta era aprofitar les estructures que ja sostenen les malles antipedra dels fruiters per col·locar-hi les làmines fotovoltaiques, en lloc de construir una infraestructura nova.

La instal·lació es va mantenir al camp durant una campanya, aproximadament de maig a octubre. Segons l'investigador de l'IRTA, Luís Asín, "no es van observar diferències importants en el creixement dels arbres ni en les característiques de les pomes respecte als arbres de control". Campoy també destaca que "les pomes tenien el mateix gust i la mateixa mida". A més, l'equip va observar una reducció de la temperatura sota la instal·lació, d’uns 10 °C, un efecte que podria ser interessant en zones amb estius calorosos. "A l'estiu, a Lleida, reduir la temperatura de l'arbre i de les fulles pot ser un avantatge", apunta Asín.

 

La prova també va permetre demostrar que els panells generaven electricitat en condicions reals, però el rendiment era encara "modest". Les cèl·lules petites fabricades al laboratori arribaven a una eficiència aproximada del 10%, és a dir, convertien en electricitat un 10% de la llum solar que rebien. Tanmateix, quan es van escalar per fabricar mòduls més grans, el rendiment va disminuir considerablement. "Quan vam passar de les cèl·lules petites del laboratori a mòduls de més dimensions, l'eficiència va caure gairebé a la meitat. I en els mòduls més grans que vam instal·lar al camp vam aconseguir al voltant d'un 2%", detalla Campoy.

Una tecnologia que es pot d'adaptar a diferents conreus

No tots els cultius tenen les mateixes necessitats de llum ni responen igual a l'ombra. Per això, la tecnologia hauria d'adaptar-se a cada espècie i a les condicions de cultiu. En aquest sentit, Campoy considera que els sistemes semitransparents podrien ser especialment útils en determinades situacions com "per exemple, les plantes que necessiten menys llum o que poden patir per un excés de radiació podrien beneficiar-se especialment d'aquests sistemes".

Una de les aplicacions amb més potencial són els hivernacles, on els materials fotovoltaics orgànics semitransparents també es podrien integrar a les cobertes. "En els hivernacles tindria molt sentit, perquè es podria recobrir l'estructura i aprofitar l'energia que es produeix per a l'autoconsum de la mateixa explotació", explica Asín. De fet, el projecte ha despertat l'interès d'empreses del sector. A més, Campoy afegeix que, "arran dels resultats obtinguts, el centre de recerca i l'empresa Solaris Vita han iniciat una nova col·laboració per desenvolupar panells més compatibles amb les estructures i els plàstics dels hivernacles".

El reptes de futur

El potencial, però, conviu amb diversos reptes. Un dels principals és millorar l'eficiència energètica sense perdre transparència. També cal garantir la durabilitat dels materials a l'exterior, exposats a la radiació ultraviolada, la humitat, la pluja i els productes químics que s'utilitzen habitualment en l'agricultura. "El repte és aconseguir un equilibri entre eficiència, estabilitat i cost", explica Burgués. Segons l'investigador, perquè aquesta tecnologia pugui tenir una aplicació comercial caldria aconseguir una vida útil d'almenys deu anys. Actualment, aquests dispositius encara no poden competir amb els mòduls convencionals de silici, especialment per la diferència d'escala de fabricació. Tanmateix, els materials orgànics es poden dipositar mitjançant processos d'impressió a temperatures relativament baixes, que podrien simplificar-ne la fabricació i reduir-ne els costos quan s'arribés a produir a gran escala.

A Catalunya hi ha prop de 40.000 hectàrees de conreus de fruita dolça, segons les dades de la declaració agrària (DUN) del 2026. Una part d'aquestes explotacions utilitzen malles antipedra, unes estructures que en el futur es podrien aprofitar també per generar electricitat. L'adopció, tanmateix, no serà automàtica. L'experiment també va posar de manifest algunes dificultats tècniques. 

Aquestes incidències van permetre identificar aspectes que caldrà resoldre abans d'una possible comercialització, com ara establir controls de qualitat de cada mòdul i millorar els sistemes de subjecció i la resistència al vent. També caldrà demostrar als agricultors que el sistema és fiable, econòmicament viable i que no posa en risc les collites. L'agrovoltaica no és, doncs, una solució única ni immediata. Però projectes com SYNATRA permeten explorar com combinar la producció d'aliments i energia en un mateix espai. El repte és que aquesta convivència sigui beneficiosa tant per als cultius com per a les explotacions agrícoles.