FotoGaleria_4364797_0 L'última dada de l'EPA, que dóna compte de 678.200 aturats menys el 2015, hauria de ser tinguda molt en compte, principalment en el cas d'aquells que estan ara de braços plegats. Perquè hi ha dues possibilitats: o bé mantenir i defensar amb fermesa aquesta evolució favorable (i s'ha vist en els últims temps com n'és de difícil aconseguir conservar tendències positives), o bé tornar a velles temptacions, com la d'alimentar una vella predisposició favorable a l'atur, una cosa que s'aprecia en països com Espanya i França, mentre Alemanya actua de caça fantasmes. La predisposició nacional per l'atur és una cosa coneguda fins i tot acadèmicament i es cova entre aquells que gaudeixen d'una ocupació protegida en detriment dels quals passen les de Caïm per entrar al mercat laboral. Sota el llarg paraigua sindical, Espanya i França van donar durant anys mostres sobrades que el sector avantatjat i ie-ié estava disposat a oferir un plat de llenties a un necessitat sempre que no li toqués els nassos. L'Estat del Benestar era una bona via per a això.

Avui, l'atur a Alemanya és menor al 5%, i no és casualitat sinó una cosa buscada. És la conseqüència de la preferència per l'ocupació

Davant aquest peculiar comportament, Alemanya mostrava un altre model d'entendre el model social, on l'important és que hi càpiguen tots. Tots (o gairebé tots) dins, encara que amb sous i salaris diferents. OK, per tant, als minijobs, llocs de treball poc remunerats però que permeten sobretot als joves fer les seves primeres armes. Avui, l'atur a Alemanya és menor al 5%, i no és casualitat sinó una cosa buscada. És la conseqüència de la preferència per l'ocupació. Doncs bé, l'atur a Espanya ha caigut d'un 26,94% a un 20,90%. Aquest 6% que ha trobat una ocupació és molt inferior numèricament (menys de la tercera part) als que segueixen en l'estacada, per tant els crits d'aquests se senten més fort que les mostres d'alleujament dels primers. Això és així, i sempre ha estat així. Un economista molt valuós, Albert Hirchsman, autor d'una obra històrica, Les passions i els interessos, recorria a l'hora de resoldre situacions com la que es plantegen aquí a l'exemple que ofereix l'embús format per una llarga cua de cotxes en un túnel al camí de tornada d'un weekend. I explicava: “per als que estan esperant fins i tot a les últimes files l'important és que els que van davant comencin a mostrar signes de moure's. Així saben que ells també sortiran”. En una paraula, que més valen senyals que se surt del túnel que cops de clàxon i caos.
Entrem, encara que no sigui ara mateix, en una nova fase de risc laboral i per tant abandonar polítiques que es mostren eficients és doblement arriscat i perillós
I mirant més a llarg termini, s'adverteix la pertinència dels comentaris d'Hirchsman, sempre encertats, després d'escoltar els últims advertiments del World Economic Forum de Davos sobre que la IV Revolució Industrial pot eliminar 5 milions de llocs de treball en els pròxims cinc anys. Com dir-ho? Entrem, encara que no sigui ara mateix, en una nova fase de risc laboral i per tant abandonar polítiques que es mostren eficients és doblement arriscat i perillós. I no es confonguin els membres del club d'amics de l'atur: amb uns mercats buscant com a bojos col·locar-se en el gran circuit mundial dels fluxos de capital (observin els moviments a l'Iran i l'Aràbia Saudita) no és aconsellable pretendre que l'Estat de Benestar faci d'un mercat laboral com cal. Perquè al final podria resultar més car el brou que les mandonguilles.