Dimarts a la tarda el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va convocar una reunió d'urgència del comitè d'assumptes de seguretat nacional i defensa. Dos míssils havien caigut a uns cent quilòmetres de la frontera polonesa amb Ucraïna, deixant dos civils morts. Es tractava de dos camperols que estaven assecant gra a Przewodów.
Aquell mateix dia s'havien produït desenes de llançaments de míssils des de Rússia cap a diferents llocs d'Ucraïna: les autoritats de Kíiv van afirmar que aquest havia estat l'atac més gran que la seva infraestructura havia rebut des del començament de la guerra.
L'agència nord-americana Assocaited Press va informar ràpidament sobre els fets esdevinguts a Polònia, citant fonts dels serveis d'intel·ligència nord-americans, que afirmaven que els míssils caiguts a Polònia eren russos.
Però immediatament després, el portaveu del govern polonès, Piotr Muller, va instar que no es publiqués informació que no estigués confirmada. En el mateix sentit, instants després, el portaveu del Departament de Defensa d'EUA, Pat Ryder, va declarar en roda de premsa que el Pentàgon estava seguint al detall la informació que arribava des de Polònia i en aquell moment va assenyalar que no disposaven de cap tipus de prova per confirmar o desmentir res del que s'estava plantejant públicament.
Apareix el Kremlin per desmentir públicament qualsevol tipus de responsabilitat amb els míssils caiguts a Polònia.
El secretari de Defensa d'EUA, Lloyd Austin, informa que establirà contacte amb el seu homòleg polonès. Viktor Orban, primer ministre d'Hongria, convoca un consell de Defensa per valorar i avaluar la situació. L'OTAN també s'ha activat, en coordinació amb Polònia, per analitzar allò succeït.
Al voltant de les nou de la tarda, unes tres hores després dels fets, apareix el ministre de Defensa de Letònia, Artis Pabriks en escena per plantejar que l'OTAN pogués proporcionar actius de defensa aèria addicionals a Polònia i també a una part d'Ucraïna. El seu primer ministre, Krisjanis Karins, convoca una reunió governamental d'emergència per a dimecres al matí, amb l'objectiu de "prendre mesures addicionals". En el moment en què anunciava la convocatòria de la reunió, va llançar un contundent missatge: "Letònia i els seus aliats de l'OTAN estan a punt per a qualsevol situació, per defensar els seus ciutadans i territoris".
La ministra d'Exteriors alemanya, Annalena Baerbock, més prudent, a través de Twitter va assenyalar que estaven seguint de prop els informes i que tenien contacte estret amb els "amics polonesos i aliats de l'OTAN".
També a les nou, el portaveu adjunt del Departament dels Estats Units, Vedant Patel, va subratllar la importància que Washington determinés si allò succeït havia pogut ser un accident o una acció premeditada.
En aquest moment, Emmanuel Macron, president de França, va contactar amb el Govern polonès i va traslladar la seva intenció d'abordar aquests fets en la reunió que s'estava fent a Bali del G20.
Polònia anuncia la preparació d'unitats militars per a zones específiques de Polònia, mentre el president polonès inicia converses amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. Ambdós consideren necessari que s'aclareixi el que ha succeït.
En aquest moment, Andrzej Duda, president polonès, posa sobre la taula l'article 4 de l'OTAN que estableix que "les parts es consultaran quan, segons el parer de qualsevol d'elles, la integritat territorial, la independència política o la seguretat d'alguna d'elles es vegi amenaçada".
La Casa Blanca afirma en aquest moment a través de la portaveu del Consell de Seguretat Nacional d'EUA, Adrienne Watson, que no pot confirmar els informes provinents de Polònia, encara que estava treballant mà a mà amb el govern polonès per obtenir més informació. La informació es comunica a través de l'agència Reuters.
En aquest moment ja hi havia fonts que assenyalaven que els míssils caiguts a Polònia provenien d'Ucraïna, que eren ucraïnesos. Fonts com periodistes que, a través de les xarxes socials van fer públiques les imatges. Els Estats Units apel·laven a la prudència, i no confirmaven el que, en un primer moment, s'havia donat a entendre per diversos mitjans de comunicació: que els míssils provenien de Rússia. Una frenada que, venint des de la Casa Blanca, cridava l'atenció.
Biden truca a Andrzej Duda, i mantenen una conversa sobre les dades obtingudes. Alhora, Borrell feia una ronda de trucades a les cancelleries de la Unió per recopilar informació. Zelenski intentava que Biden li agafés el telèfon, però el mandatari nord-americà no va voler contestar-li. Biden es posa en contacte llavors amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg.
És llavors quan Duda contacta amb el president ucraïnès, que decideix aturar el trànsit a través de la frontera amb Polònia. Duda, per la seva part, convoca l'ambaixador de Rússia a Polònia.
Es convoca una reunió d'urgència dels ambaixadors de l'OTAN, segons informa Reuters.
El Kremlin, a través del portaveu, dona un missatge a la cadena CNN per assegurar que no té informació nova sobre els fets.
A continuació, el president polonès Duda informa que no tenen cap evidència clara en aquell moment sobre qui va llançar el míssil.
Immediatament després s'anuncia que els líders del G7 duran a terme una reunió d'emergència dimecres per abordar els fets.
Les imatges sobre la caiguda dels míssils comencen a aparèixer en xarxes socials.
És gairebé la una de la matinada de dimecres quan les autoritats poloneses decideixen intensificar la vigilància de l'espai aeri nacional, en cooperació amb els aliats, segons va informar el primer ministre Morawieck. S'activen també les forces i cossos de seguretat com la Policia, la Guàrdia Fronterera, els Bombers, entre d'altres.
Alhora, Biden convoca una reunió d'emergència amb els líders mundials, segons comunica la Casa Blanca. Ho fa en el marc del G20, que s'està desenvolupant a Bali. Es reuneixen en aquell moment els líders del Regne Unit, Itàlia, Canadà, EUA, França, Alemanya, Japó i representants de la UE. Després de la reunió, Biden afirma que és poc probable que els míssils caiguts en territori polonès hagin estat disparats per Rússia. "Hi ha informació preliminar que refuta aquesta hipòtesi", va assenyalar el mandatari nord-americà. "No vull dir-ho fins que no ho investiguem completament, però és improbable, per la trajectòria, que hagi estat disparat des de Rússia", va assenyalar.
Al voltant de les quatre de la matinada un avió de l'OTAN realitzava les tasques de vigilància sobre l'espai aeri polonès, segons informava la CNN. La informació d'intel·ligència obtinguda per l'aeronau es va lliurar, tant a Varsòvia com als membres de l'OTAN.
Una hora després, Antonio Guterres, Secretari General de Nacions Unides, va afirmar estar "molt preocupat" pels informes que estava rebent. El portaveu adjunt va afegir, a més, que era absolutament essencial evitar una escalada de la guerra a Ucraïna.
A les cinc de la matinada, tres funcionaris nord-americans van filtrar, sota condició d'anonimat a AP, que el míssil caigut a Polònia provenia d'Ucraïna i que havia estat llançat per forces ucraïneses per fer caure un míssil rus. Els funcionaris van advertir que no estaven autoritzats per parlar públicament.
Minuts després, el president de Polònia, Duda, va assenyalar que no hi havia cap indici per suposar que s'anessin a produir més esdeveniments d'aquest tipus.
França, per la seva part, instava a la màxima precaució a l'hora de fer qualsevol avaluació sobre l'origen del míssil. I va apuntar que identificar el míssil no significa necessàriament qui l'havia llançat. Un funcionari de la presidència francesa filtrava de manera anònima a l'AFP l'advertència sobre els riscos que suposaria una escalada en el conflicte a Ucraïna.
Serà llavors quan aparegui en escena Erdogan, president turc, per donar un missatge contundent en el marc del G20: les dades disponibles demostraven que Rússia no havia tingut res a veure amb la caiguda dels míssils a Polònia. A més, coincidia amb els seus socis de l'OTAN en què era necessari realitzar una investigació més profunda d'allò succeït, ja que tot apuntava que podia haver-se produït un "error tècnic". En aquests moments, des del Ministeri de Defensa rus s'havia confirmat que no havien atacat objectius a prop de la frontera amb Polònia, desmentint així que els míssils llançats per Ucraïna poguessin tenir per objectiu fer caure míssils russos.
El ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna escriu a les seves xarxes socials sobre els míssils russos, sobre el perill que suposa comprar-li el relat a Rússia. Ucraïna manté que els míssils llançats contra Polònia provenen de Rússia. Kuleba demana una resposta dura i de principis al secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken.
Polònia sol·licita una reunió dels membres de l'OTAN per discutir l'article 4 de l'Aliança.
Lituània, per la seva banda, planteja la instal·lació de mitjans de defensa aèria al llarg de la frontera polonesoucraïnesa i a tot el flanc oriental de l'OTAN. Així ho assenyala el seu president, Gitanes Nauseda.
La Xina apareix en escena, a través de la portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers, Mao Ning, per fer una crida a totes les parts, demanant-los que mantinguin la calma i exerceixin la moderació.
A dos quarts de deu del matí de dimecres, The Washington post ja publicava un article on s'informava que els míssils que havien matat dues persones eren del sistema de defensa aèria ucraïnès. Citava a la seva notícia dos alts funcionaris occidentals.
El Ministeri de Defensa rus confirma que, de l'anàlisi de les imatges publicades per mitjans polonesos, es pot assegurar ja que el míssil guiat antiaeri és un S-300, pertanyent a les Forces Armades d'Ucraïna.
Biden informa els socis de l'OTAN i del G7 que l'explosió ha estat causada per un míssil ucraïnès. Reuters es fa ressò de la notícia. I des del Kremlin apunten a les reaccions de diversos països occidentals com "histèriques i ferotgement russòfobes". Es referia als que van assenyalar Rússia en tot moment sense tenir cap prova d'això.
A les onze del matí de dimecres, el president polonès confirma públicament que el míssil no era rus. Mentrestant, el ministre de Defensa ucraïnès, Alexéi Réznikov sol·licitava a l'OTAN que establís una zona d'exclusió aèria sobre Ucraïna. Alemanya i els seus socis de l'OTAN rebutgen aquesta petició.
Immediatament després, Polònia apareix per assenyalar que ja no considera necessari aplicar l'article 4 de l'OTAN. No tancaven la porta del tot, però ja no era una qüestió urgent. El president Duda considera llavors que la caiguda del míssil havia estat un accident. Serà llavors quan la portaveu del ministeri d'afers exteriors rus, María Zajárova, recrimini les acusacions fetes per diferents polítics polonesos, convidant-los a disculpar-se. El Kremlin, a través del ministeri d'Afers exteriors, convoca l'ambaixador polonès.
A les dotze de la tarda, el secretari general de l'OTAN afirma que la investigació preliminar suggereix que el míssil era ucraïnès.
Tots unificaven postura, basant-se en la informació de les investigacions que s'estaven duent a terme. Tots menys Ucraïna, que instava a mig dia a Occident que realitzés de manera conjunta una investigació més detallada, estant disposats a presentar les seves pròpies proves amb què podrien demostrar el rastre rus dels míssils. Serà en aquell moment quan Kíiv exigeixi que se li presentin les proves per poder afirmar que el míssil era ucraïnès i sol·liciten que se'ls deixi formar part de l'equip investigador.
Des del Ministeri d'Afers Estrangers de Rússia s'afirma que es tracta d'una acció deliberada que forma part de la campanya sistemàtica antirussa entorn d'Ucraïna, duta a terme des d'Occident. El delegat de la Federació Russa davant del Consell de Seguretat de Nacions Unides intervé també per denunciar els fets, apuntant que tant Ucraïna com Polònia pretenien desestabilitzar la situació, involucrant l'OTAN en un conflicte obert contra Rússia.
Ja a la tarda, els Estats Units culpen Rússia de la caiguda del míssil a Polònia, "siguin quines siguin les conclusions de la investigació". Ho fa a través de la portaveu del Consell de Seguretat Nacional. Mentrestant, Zelenski feia una roda de premsa per afirmar que no tenia cap dubte que el míssil no era ucraïnès.
El Departament d'Estat nord-americà respon a les declaracions de Zelenski, assegurant que confia totalment en les conclusions de Varsòvia sobre la procedència ucraïnesa del míssil. Serà després quan el mateix president Biden contesti el president d'Ucraïna, per dir que les evidències demostren el contrari del que afirma el líder de Kíiv.
Zelenski va suavitzar les seves paraules més tard, quan va reconèixer que no podia estar segur al cent per cent de l'origen del míssil i que era necessari continuar amb la investigació. En aquell moment, ja era evident que el president ucraïnès s'havia quedat només, encara que des de Polònia i l'OTAN s'assenyalés Rússia com a últim responsable pel succeït, ja que els fets no s'haurien produït "si Rússia no hagués envaït Ucraïna".
Els mitjans de comunicació occidentals van començar a assenyalar el president ucraïnès: l'acusaven de mentir i de manipular l'opinió pública (valent-se de la censura, en eliminar mitjans de comunicació i partits polítics de l'oposició) per forçar una escalada del conflicte. La CNN va filtrar la conversa que l'assessor de seguretat va mantenir amb el líder ucraïnès, quan aquest volia que Biden li respongués al telèfon sense èxit: des de la Casa Blanca li van advertir a Zelenski que rebaixés el to de les seves declaracions públiques.
La BBC ha citat diplomàtics occidentals que reconeixerien l'esgotament de la paciència que estava generant l'ucraïnès. El cap de gabinet del president d'Hongria va dir obertament que Zelenski estava sent un mal exemple pel seu comportament.
No hi ha dubte, tal com ho hem vingut explicant aquí, a ElNacional.cat, durant les últimes setmanes, que s'ha produït un gir a Occident respecte al conflicte a Ucraïna. El canvi de discurs, òbviament, el lidera els Estats Units, que immediatament abans de celebrar-se les eleccions de Mid Term el passat 8 de novembre, ja sabia que la majoria de la seva població no donava suport a l'estratègia de l'Administració Biden pel que fa a Rússia. Fins i tot trenta senadors van signar un document on demanaven al seu president que apostés per la negociació amb Rússia per abordar la pau. En els mateixos termes s'havia pronunciat també Emmanuel Macron. I hem pogut veure el gir d'una manera evident.
En una mateixa setmana, es produeix un atemptat a Turquia, on el seu ministre d'Exteriors apunta els Estats Units com a responsable de l'entrenament de la dona que va ser detinguda com a principal responsable de la terrible explosió. La tensió va en augment en un moment en què els republicans, sense tenir una victòria sorollosa, han aconseguit la Cambra de Representants i han deixat el Senat en mans dels demòcrates per molt poca diferència. Biden ja no té marge per continuar campant al seu aire. A més, els republicans han anunciat també aquesta setmana l'inici d'una investigació contra el president i la seva família pels presumptes crims comesos.
A la vista està que depèn de qui ens ataqui, les nostres vides valdran més o menys, sempre atenent els interessos polítics i no els humans
Mentrestant, la Unió Europea s'ha posat de perfil. No hem sentit cap tipus de comentari que condemni amb contundència l'atac produït contra un dels nostres socis. No hem escoltat el més mínim comentari cap a Ucraïna, que ha assassinat dos ciutadans europeus. Res. Mirar cap a un altre costat i fer com si no hagués passat res. Una "baixada de pantalons" com se sol dir, absolutament indecent.
Què hauria passat si el míssil hagués estat rus? És evident que l'actitud hauria estat molt diferent. I aquí es pot preguntar de quina manera la Unió Europea està defensant els nostres interessos, els de la ciutadania europea. A la vista està que depèn de qui ens ataqui, les nostres vides valdran més o menys, sempre atenent els interessos polítics i no els humans.
És evident la submissió d'Europa als girs de guió que marca els Estats Units. Amb la falta absoluta de comentaris, de condemna i d'acció després del que ha succeït aquesta setmana, queda evident.