En un estat democràtic és important que la justícia convenci la ciutadania de la seva imparcialitat i independència. En l'àmbit penal, tradicionalment, s'ha considerat resolt el tema amb la publicitat del procediment, és a dir, en la fase decisiva del procés, que és la vista, es constitueix l'audiència pública perquè, tret d'en casos excepcionals, tothom pugui comprovar que no hi ha hagut gat amagat en el decurs d'un processament. Llum i taquígrafs, se solia dir.

L'esmentada publicitat és l'altra cara de la moneda de l'oralitat de pràcticament tot el procediment penal. L'oralitat implica la presència física del jutge en tot el tràmit, des de la instrucció fins a la sentència, amb tot el que això suposa d'ajuda en la construcció de la convicció necessària per emetre un veredicte de tanta importància que pot significar la privació, mitjançant la pena, d'un bé tan preuat com és la llibertat personal.

Potser aquesta crisi podria ser l'oportunitat per repensar el model procedimental, sobretot en un àmbit tan complex com el mercantil, on gairebé tot ja és als papers, i, a tot estirar, en la perícia

Però l'oralitat no era una característica determinant dels procediments ni en la jurisdicció civil, ni en la contenciosa. Així ha continuat sent en aquesta última, però en canvi, amb la reforma de l'any 2000 d'una llei d'enjudiciament civil que és del segle XIX, l'oralitat arriba a la tramitació dels processos de dret privat, tant civils com mercantils. El canvi legislatiu processal pretén orientar els processos de dret privat cap a la transparència, una virtut molt apreciada avui dia, però ha carregat el jutjador de més feina de la que ja tenia i en molts casos, per no dir en tots, de forma supèrflua a més. Entre els pràctics del dret que freqüenten els jutjats se sol dir que el que no és a les interlocutòries no existeix, de manera que al final el que el jutge fa per dictar les seves sentències és basar-se en la documentació que ja té. Ja és coneguda la "instrucció" que solen rebre els testimonis de part, i que fa que en molt escasses ocasions les seves declaracions siguin tingudes en compte (sobretot quan el fals testimoni es persegueix escassament). També és assumida la possibilitat prou probable que els pèrits proposats per la part s'inclinin a favor de qui els va contractar quan emeten el seu dictamen, de manera que el jutjador acaba per sol·licitar-ne un altre per sorteig per escatir la veritat sobre la qüestió.

La pandèmia ens ha permès descobrir la nostra capacitat per fer congressos, classes, reunions sense haver de desplaçar-nos de casa. Les companyies aèries potser ens maleeixen i els qui amagaven en suposada feina unes vacances pagades per tercers, no estaran gaire contents, però sens dubte moltes perspectives es modificaran amb la nostra adaptació als entorns virtuals. En canvi, als jutjats sembla que aquest canvi de mentalitat no és possible, ni tan sols per reflexionar sobre el que funcionava i es va canviar: el govern, en comptes de pensar que potser la fórmula processal primigènia era millor que la que es va superposar com un pegat, sembla estar decidit a habilitar el mes d'agost perquè se celebrin les vistes dels procediments civils i mercantils, que, si es fessin escrit, ja estarien acabats i, amb alguna excepció, a punt per dictar sentència.

Potser aquesta crisi podria ser l'oportunitat per repensar el model procedimental, sobretot en un àmbit tan complex com el mercantil, on gairebé tot ja és als papers, i, a tot estirar, en la perícia. S'evitaria una multitud de suspensions entorpidores, per exemple, per la incompareixença d'un testimoni que al final no aporta res. Si sabem que la demora de la justícia la fa menys justa i que el que s'ha fet amb l'oralitat, les audiències prèvies i les vistes, és que la possibilitat de dictar sentència s'allargui en el temps, per què no rectifiquen? És que pretenen que la lentitud sobreafegida del procés es converteixi en un dissuasiu perquè els qui pretenen utilitzar aquest servei públic, que paguem entre tots, acudeixin a vies alternatives? Si és així, diguin-ho clarament i deixin de fer perdre el temps al sofert contribuent i obligat pagador de la festa.