No puc deixar el tema. Quan, com va passar amb la covid i amb la guerra a Ucraïna, palades de notícies fresques han enterrat ja la bufetada de Will Smith a Chris Rock, aquí continuo jo, perplexa amb la hipocresia d'aquest Hollywood que he adorat i que em té molt emprenyada amb el menysteniment a Spielberg i amb aquest assumpte. Sí, la pressió social ha estat gran, tanta perquè tots els que reien durant la gala dels Oscar fossin després a mossegar els turmells a aquest actoràs majúscul que uns diuen que no va saber contenir el seu impuls i altres, que actuava segons el que prescriu l'Església de la Cienciologia. En un supòsit, malament, i en l'altre, pitjor.
Aquesta sanció d'ostracisme oscaresc pot provocar de nou l'absurda condemna a l'obra de l'artista
Aquest Hollywood que ha donat l'esquena a Kevin Spacey i a Johnny Deep i que després no s'ha retractat quan es va saber que van ser víctimes d'acusacions falses, ha estat, en canvi, contemporitzador durant anys amb el Harvey Weinstein que és avui objecte de tots els atacs sense que ningú es pregunti si les que van triomfar acceptant el seu assetjament haurien també de tornar els seus premis guanyats d'una manera tan prostituïda. El Hollywood que primer va riure la gràcia i després va témer una opinió pública colèrica ha decidit treure-li l'Oscar i, no s'ho perdin, fer fora de l'Acadèmia durant 10 anys Will Smith. Què faran durant aquell temps? No nominar-lo? I nominant-lo, si per aquest atzar capritxós d'uns jutges a contracorrent, l'estatueta fos per a ell, qui passaria a recollir-la? La seva covarda dona? Aquesta que, després d'arrufar el nas davant de la broma, i quedar-se asseguda després de la plantofada, surt ara a dir en l'únic moment de glòria de la seva vida que el seu marit no hauria d'haver actuat així, que en cap cas no l'havia de defensar i, per acabar de rematar la feina, que mai no es va voler casar amb ell. De traca.
Aquesta sanció d'ostracisme oscaresc pot provocar de nou l'absurda condemna a l'obra de l'artista. Per la mateixa raó, caldria eliminar de la cartellera totes aquestes obres meravelloses que va produir l'abusador Weinstein i ja, de passada, les del colèric Will a qui dedico aquesta peça, les del mag Polanski i així, fins i tot, a l'estil Colau, acabar amb no només qualsevol homenatge a Floquet de Neu o amb la projecció d'Allò que el vent s'endugué, sinó fins i tot amb les piràmides d'Egipte, símbol de tota esclavitud. No quedarà pedra sobre pedra, ni espai habitat en què no se sembri una nova estupidesa.
Sort que Will Smith és de color. Potser en uns anys, un cop recuperat el sentit comú, es parli d'aquest ridícul incident, de la desmesura de la sanció per part dels qui han ocultat abusos de "galants" que eren tot menys cavallers (o dames!). Potser llavors el protagonista de Soc llegenda pot dir, sense por d'equivocar-se, que ho pensa tornar a ser.