Si hi hagués esperança per a la política en un context en el qual les noves tecnologies condicionen el nostre vot de manera inapel·lable, sens dubte les eleccions de diumenge serien les més importants. D'una banda, decidirem quins han de ser els responsables de la gestió municipal, els que estan més directament en contacte amb les persones interpel·lades per les nostres queixes. I per altra, contribuirem a la determinació dels qui han de compondre el Parlament Europeu, sent com és la Unió l'àmbit en el qual cada cop més es determina la línia d'actuació de la que després serà la legislació dels Estats, la dels ens subestatals i les normes que puguin dictar les grans àrees metropolitanes, cada vegada més assimilades a microestats.

Però no. D'una banda, els municipis estan tan atomitzats que generen absurdes duplicacions de serveis que en altres països ja han estat subsumides en unitats municipals molt més grans, i que, a més, la capacitat dels polítics per incidir en la vida municipal s'ha fet cada vegada més petita, perquè són els tècnics els que organitzen i dirigeixen els continguts de les polítiques públiques. Aquí, per intentar emular-ho, hem donat tot el poder als interventors, com a compliance del consistori, cosa que augura un futur amb poques imputacions als polítics municipals.

Queda encara molt perquè puguem parlar d'una Europa de les ciutats, d'una Europa de les regions, d'una Europa dels pobles, d'una Europa de la gent

Per una altra banda, a Europa, el Parlament continua tenint un pes ínfim en la determinació o abast de les directives i reglaments que emanen de la Comissió i el Consell, veritables òrgans de decisió. Així, encara que és veritat que la Unió està canviant les nostres vides, la gent continua intuint, i amb raó, que no ho és tant pel que pugui decidir-se votant la representació parlamentària, sinó per decisions que prenen qui els Estats posen en altres òrgans comunitaris, a més glòria i interès de la formació política a la qual pertanyen. També és veritat que hi ha hagut persones concretes que han transcendit els seus partits, però són minoria i no sempre a favor del bé comú.

Per tot això, el nombre de regidors i diputats que siguin escollits diumenge vinent tornarà a mesurar-se, erròniament o no, com la victòria o la derrota interna dels partits polítics en lliça a Espanya. I per descomptat, amb una contesa afegida a Catalunya, que, en el seu conjunt, no és aliena a Espanya. Es barallen les dretes, les esquerres, els independentismes i els moviments antisistema. Es barallen persones concretes, adscripcions i estratègies; en pocs casos, potser sí en els menys visibles, hi ha algun debat d'idees. Saben els candidats fins a quin punt el nostre dret més local, el civil, serà transformat des d'Europa? Segur que ni idea.

Queda encara molt perquè, un cop eliminades les instàncies intermèdies, puguem parlar d'una Europa de les ciutats, d'una Europa de les regions, d'una Europa dels pobles, d'una Europa de la gent. És encara una Europa dels Estats, i, per tant, una Europa dels seus partits. Paciència també en aquest tema.