Crec que no queda cap dia al calendari que no siga dia mundial d'alguna cosa. És més, diria que a l'any ja li deuen faltar jornades i tot per a poder encabir tanta efemèride. Fem curt amb 365. Malgrat haver-ne diversos d'interessants, lo cert és que això de que et diguen quan has de sentir què i com, quan has de lluitar per esta causa i quan per aquella altra, quan fiques l'accent i quan te l'oblides, com si d'una falta d'ortografia menor es tractés... Només mo'n recordem de Santa Bàrbara quan trona, ja és ben veritat.
Avui és lo dia internacional de la poesia. Acabem de passar el dia del pare i venim del dia de la dona. Lo mes que ve tindrem lo dia mundial de la salut i el de les lluites pageses, a l'altre lo dia del treballador. I a l'altre, lo del medi ambient. I així, xiquets, anar fent. I sí que de vegades tanta celebració servix per a visualitzar temes potser una mica oblidats o és un pretext per a prendre determinades iniciatives i fer segons quins reportatges a premsa, però no dixa de ser maquillatge, com mudar-se un diumenge per a anar a missa i després pecar tota la setmana.
Entre maniobres econòmiques, interessos partidistes i estratègies comercials mos tenen ben distrets. Mos volen fer comprar coses que no necessitem i ha de ser en divendres perquè han creat un tal Black Friday, com si a la vida tot girés al voltant de fer despesa i fer diners. Bé, per ells potser sí, clar, i d'aquí plora la criatura. No cal que siga abril per a reivindicar la pagesia, ni maig per a defensar els drets dels treballadors, ni juny per a cuidar el medi ambient. A dia solt de lluita per any no hi serem a temps.
Fa temps que demanem solucions, que oferim propostes. Vos estem passant les preguntes de l'examen i vatros ni tan sols voleu contestar-les.
Este proper diumenge 27 tenim una important convocatòria per a seguir lluitant pel Delta de l'Ebre, a la Badia dels Alfacs. Això no obstant, lo temporal que està agranant tot lo mapa del país ja ha tornat a trencar la barra del Trabucador i no sé ni si podrem anar a defensar-lo, com està previst, de lo malalt que es troba. Maleïts los que ho consentiu i els que ho provoqueu. Fa temps que demanem solucions, que oferim propostes. Vos estem passant les preguntes de l'examen i vatros ni tan sols voleu contestar-les. I segons com ni vos hi presenteu. I esta dixadesa l'exerciu amb lo medi ambient i amb qualsevol altre dels protagonistes dels dies mundials de lo que sigue que us inventeu per a fer vore que feu alguna cosa.
A gran part del Delta diem meló de moro per a referir-mos a la síndria i a l'altre meló (lo més blanquinós) n'hi diem meló de tot l'any perquè, a diferència del roig, no només se'n troba a l'època d'estiu. Amb un poema a l'any no n'hi ha prou. Ni amb un dia de visita al metge. Ni el pare o la mare exercixen únicament lo 19 de març o el primer diumenge de maig. Intentem mirar la lluita feminista com l'ecologista i viceversa: a que a ningú se li acudiria defensar el medi ambient només un dia a l'any? Doncs amb los drets de les dones, tampoc. Feminisme tot l'any. Ecologisme tot l'any. L'Ebre no admet cap transvasament perquè no té prou aigua ni per a fer sobreviure el Delta. Lo Pirineu no admet Jocs Olímpics perquè no hi haurà prou neu per a acollir-los. Això a banda, la natura és sàvia. Dixeu de putinejar muntanyes i rius. Dixeu de crear dies de l'any i treballeu los 365 per a salvar els nostres drets.