Mai com aquesta setmana havia estat tan clar que la política catalana transcorre en dos plans diferents. Per a fer una anàlisi que s’apropi als fets tant com sigui possible, cal tenir en compte que dues imatges s’entenen millor plegades. En un nivell hi ha l'Operació Catalunya i el degoteig constant d’àudios que demostren que l’estat espanyol —encapçalat pel govern del PP— va calar la xarxa d’arrossegament contra tot allò que encarnés algun simbolisme per als catalans amb la intenció de trobar-hi malifetes i destruir-ho: els Pujol, Convergència, el Barça i fins i tot la Sagrada Família. No és una mala jugada. Per convèncer algú que vol separar-se del teu Estat que en realitat s’assembla més a tu del que es pensa, n’hi ha prou amb trobar-li draps bruts i airejar-los per anul·lar els draps bruts que fa servir d’argument per separar-se de tu. Serveix per matar dos pardals amb una pedra: primer fereixes l’autoestima i després t’assegures que, de mica en mica, agafi cos la idea que el lligam entre Catalunya i Espanya abans que una majoria de catalans se'n volgués separar ha estat la corrupció. Primer procures desvincular sentimentalment els catalans del seu país i en acabat els desvincules electoralment dels seus partits. O a la inversa. O tot alhora, en funció de les trapelleries que aconsegueixis fer surar.
El memorial de greuges dels convergents és curtíssim quan hi ha pel mig l’oportunitat de rampinyar mitja unça de poder
En un altre nivell, hi ha el debat migratori. Mentre els mitjans van plens de les martingales amb què l’Estat espanyol va empaperar Convergència Democràtica, Junts rasca espai mediàtic per reconstruir tot el que té a veure amb l’eix social del partit, una parcel·la abandonada durant els anys del procés. És a dir, procuren refer Convergència i convertir Junts en un partit d’estat mentre l’Estat explica què va fer per destruir-los. Ho fan amb la mateixa flexibilitat moral amb què Xavier Trias fa manetes amb Jaume Collboni després que aquest últim li furtés l’alcaldia. El memorial de greuges dels convergents és curtíssim quan hi ha pel mig l’oportunitat de rampinyar mitja unça de poder.
El relat de Junts serà sever amb el PP perquè el PSOE quedi redimit. Només cal escoltar les declaracions d’Artur Mas o llegir els darrers tuits de Carles Puigdemont
Com que no sabem en quins termes es negocia el repartiment de competències en matèria d’immigració, correm el risc que es repeteixi la història: que el PSOE cedeixi una insignificança i que Junts la vengui a l’electorat com una victòria política històrica. De moment, però, el que els importa que s’entengui és que l’Operació Catalunya, malgrat haver-hi implicats òrgans estatals, va estretament lligada al PP. El relat de Junts serà sever amb el PP perquè el PSOE quedi redimit. Només cal escoltar les declaracions d’Artur Mas o llegir els darrers tuits de Carles Puigdemont.
La feina de Junts consistirà a concentrar els esforços perquè les dues dimensions semblin conseqüència lògica l’una de l’altra i no una traïció a les seves promeses o una hipocresia
Ara que l’aritmètica parlamentària ha atorgat a Junts l’oportunitat d’esgarrapar alguna cosa a Madrid, qualsevol bretolada que l’Estat hagi fet per aturar la voràgine independentista serà rebregada retòricament per legitimar els pactes amb els socialistes. La feina de Junts, doncs, consistirà a concentrar els esforços perquè les dues dimensions semblin conseqüència lògica l’una de l’altra i no una traïció a les seves pròpies promeses o una hipocresia majúscula passada pel sedàs de la indignació i les paraules gruixudes. Quan Artur Mas diu que “caldrà arribar fins al final de l’Operació Catalunya” amb una inclemència forçada, el català mitjà ja s’ensuma que no s’arribarà enlloc. Però Junts vol fer creure a l’electorat perdut que encara són el partit més perillós per a l’estat espanyol i, a la vegada, que són els millors gestors del “mentrestant”. És el moment perfecte per explotar ambdues pors: la por a la repressió política espanyola i la por que Catalunya no pugui assumir més onades migratòries sense dissoldre-s’hi. Ho faran perquè ens oblidem que estan disposats a perdonar el que sigui per tornar a ser els amos del tros.