Trump no és un error. Trump és una opció, el fruit d’un acte lliure i democràtic com el de votar. I votar té aquests efectes secundaris: a vegades fa urticària. Aquesta setmana em mirava la torre Trump a la Cinquena Avinguda, just al costat de l’església catòlica de Saint Patrick. Intuïa una connexió entre el catolicisme blanc (o pèl-roig) i Trump. Era la vigília de Sant Patrici i tots els irlandesos i els seus pubs celebraven aquest sant. L’Església catòlica als Estats Units encara és pèl-roja i italiana. Els irlandesos han estat i continuen essent molt forts. La meva intuïció (que el suport de Trump no ve només dels protestants evangèlics) és corroborada per noves dades del Pew Research Center de Washington, que demostren que els cristians evangèlics continuen donant suport al president Donald Trump, però altres grups religiosos també, tot i que són menys entusiastes. Dins del catolicisme la població està dividida, però més del 40% està amb ell. Set de cada deu cristians evangèlics blancs (el 69%) aproven la manera com treballa el president. Els primers dies del seu mandat aquesta xifra era del 78%. Els anomenats white evangelicals donen un suport elevat al president. Alguns, com el líder Jerry Falwell Jr., president de la Universitat de la Llibertat, és un ferm defensor de Trump.

Els protestants negres i els catòlics que no són blancs desaproven la manera de governar del president. Beth Moore, fundador de Living Proof Ministries, s'hi oposa obertament. Trump també fa piulades en què critica obertament els líders evangèlics que li fan nosa.

Tot i així, els evangèlics blancs constitueixen un grup  republicà que, en general, és pro-Trump i partidari de les seves polítiques. A l’enquesta del gener del 2019, per exemple, gairebé tres quartes parts dels evangèlics blancs van expressar el suport a l'ampliació substancial del mur de la frontera dels Estats Units amb Mèxic.

Entre els catòlics, el 44% aprova la gestió de Trump. És a dir, aproven, per exemple, que hi hagi un mur entre els Estats Units i Mèxic que impedeixi el pas de persones que busquen un futur. Un mur que és un tòtem, un element imprescindible al qual s’agafen fervorosament els seus defensors. Sense mur, hi hauria un Trump menys poderós i més petit. En el període més recent analitzat, el 52% dels catòlics blancs que assisteixen a la missa dominical veu amb bons ulls Donald Trump, igual que el 45% dels que assisteixen a serveis amb menys freqüència.

Els grups religiosos més minoritaris, com els mormons i els musulmans, no es poden analitzar de manera fiable amb una única enquesta a causa de les limitacions de la mida de la mostra. Però els punts de vista dels membres de grups religiosos més petits es poden avaluar combinant els resultats de les 11 enquestes del Pew Research Center fetes entre el febrer de 2017 i el gener de 2019. En el període de la presidència de Trump, s'observa aproximadament la meitat dels mormons (el 52%) hi estaria a favor, mentre que entre els jueus baixa (24%) i també entre els musulmans (18%). I per què el voten? Perquè el veuen provida i a favor de la llibertat religiosa, i perquè, en el cas dels protestants i els catòlics, volen mantenir el que creuen que és una nació cristiana. Com si els mexicans que volen travessar la frontera fossin tots ateus o de religions que fessin perillar les bases cristianes.

Trump té el suport dels evangèlics que s’han sentit traïts per Obama, també. No busquen en ell un mirall de virtuts i separen la vida personal de la política. Tot i que alguns protestants se n’allunyen pel seu materialisme exacerbat, els comentaris immorals i les conductes inapropiades, el seu discurs deixa pòsit i convenç. Trump no és un càstig ni un accident. Trump connecta amb una part de l’electorat cristià que veu massa condescendents els missatges inclusius i misericordiosos de la Bíblia. Gent que veu en Trump una mena de líder d’una església de la prosperitat que beneficia els seus adeptes i penalitza la resta de la humanitat. Una visió de la vida que divideix entre nosaltres, els creients, i ells, els enemics. L’ombra de l’època de Bush és allargada i s’allarga com el mur. Un mur que ja fa 1.123 quilòmetres.