Taylor Dumpson, la primera noia afroamericana que ha aconseguit ser la presidenta dels estudiants de la prestigiosa American University de Washington amb només 21 anys i que té una flamant carrera de Dret per davant, ha hagut d’aguantar insults com “goril·la” o “torna al teu país” per part d’enemics anònims i trolls racistes. Centenars de persones l’han insultat a l’entorn digital però també en el campus de la seva universitat. Amb la seva mare davant i un grup d’estudiants i professors que l’acompanyàvem aquest dijous a Chicago mentre rebia un premi pel seu coratge, he pogut escoltar com Taylor Dumpson llegia en veu alta i a poc a poc alguns dels repugnants missatges que rep, encara ara, a les xarxes socials; però també el contingut espantós de cartells que va veure després de ser escollida en un càrrec que era una alegria i un motiu d’orgull per ella, per la seva comunitat però no pels supremacistes blancs racistes. Individus de l’extrema dreta americana, que emparats amb la primera esmena de la Constitució dels Estats Units, campen sense fre i insulten a tort i a dret des de la pretesa llibertat d’expressió, com si aquesta fos un manament que passa per sobre de la dignitat humana o de la protecció de les persones.
“Agafa la soga i menja plàtans dels arbres” o “voldria que fossis morta”. El motiu dels insults que els supremacistes blancs, la gran plaga que assetja encara a hores d’ara els Estats Units, és simplement que no poden acceptar que una noia com la Taylor arribi a representar-los. Taylor Dumpson, en un discurs que molts pocs polítics sabrien travar tan bé, ha rebut el premi a Chicago en el marc del Simposi sobre Ètica Digital de la Loyola University, on s’ha posat l’accent en l’extremisme violent a les xarxes socials, un odi que va en augment.
Dumpson, una noia que intenta dur una vida normal i que somnia, com qualsevol jove a la seva edat, mai no s’hauria imaginat que la seva alegria per ser la delegada dels estudiants podria desembocar un odi i una ràbia tan grans. L’odi es va escampar per les xarxes socials de manera anònima, però també en el seu entorn físic. Els mesos que van seguir van ser un malson: de fet pesa la meitat del seu pes habitual, ha patit angoixa i la seva salut anímica, física i espiritual s’ha vist seriosament amenaçada.
La pressió contra Dumpson es va veure alimentada no només per anònims, sinó per un activista racista amb nom i cognom que es diu Andrew Anglin.
Als Estats Units és urgent trencar els guetos que encara imperen en una societat que importa la democràcia i la llibertat però que per coherència i justícia ha de fer les paus amb les seves contradiccions internes
Taylor és una dona jove negra i llesta que no pensa arronsar-se per la prepotència de ningú. La tenacitat de la Taylor és la prova que davant de les amenaces, la protesta és necessària i pot conduir fins i tot a aconseguir una disculpa personal per part de l’instigador de l’odi en línia, el cap d’una web neonazi que es diu The Daily Stormer i que es dedica a propagar odi contra jueus i també contra afroamericans, especialment dones.
Taylor Dumpson ara estudia en una altra universitat i quan li demano on és ara no em vol dir el lloc per por de les amenaces. Aconsegueixo, això sí, el seu correu electrònic per poder-li enviar aquest article que estic escrivint i celebro que una Universitat com Loyola Chicago, dels jesuïtes, hagi estat la primera a donar-li un premi per la promoció de la justícia social en entorns digitals. Taylor Dumpson estudia Dret i vol vincular la seva futura carrera a defensar els drets humans en un entorn digital que sovint genera odi i propaga l’antipatia pels altres, no només per les seves idees sinó per la seva existència.
Als Estats Units és urgent trencar els guetos que encara imperen en una societat que importa la democràcia i la llibertat però que per coherència i justícia ha de fer les paus amb les seves contradiccions internes, urgentment amb el racisme i el classisme dominants.
La bona notícia és que el seu agressor ha hagut de pagar, demanar perdó mirant-la a la cara, seguir uns cursos contra l’odi (hate speech) per Internet, i completar uns seminaris sobre gènere i raça impartits per agents socials. No canvia res? No ho sé. El culpable ha perdut diners i temps i ha hagut de mirar un altre ésser humà a la cara i demanar perdó. Com Taylor Dumpson va explicar en una entrevista a la CNN, “encara que siguis un neonazi, encara que siguis un supremacista blanc, penso que no tota la vida ho seràs”.