Barcelona, any 1078. Se celebrava el matrimoni entre Ramon Berenguer II, de vint-i-cinc anys, comte independent de Barcelona; i Mafalda de Pulla, de divuit anys, filla de Robert d’Hauteville, duc independent de Calàbria. Mafalda seria la primera i l'única princesa de sang vikinga que s’asseuria al setial comtal de Barcelona. Però aquesta excepcionalitat no quedaria en un simple detall. L’arribada de Mafalda i del seu seguici va revolucionar la cultura bèl·lica d’aquells petits comtats catalans que, ben just, havien iniciat el camí en solitari. Durant el govern de Ramon Berenguer II i Mafalda, la cancelleria de Barcelona va posar els fonaments de l’expansió territorial cap al sud i marítima cap a la Mediterrània.
Qui eren els Hauteville?
Els Hauteville eren una nissaga de senyors de la guerra procedents del ducat de Normandia, i remotament originaris d’Escandinàvia; que havien fet fortuna combatent al servei de les principals potències del moment en la disputa per l’extrem sud de la península italiana (segle XI). Durant dècades els Hauteville havien combatut indiferentment a les files pontificals; a les del Sacre Imperi Romanogermànic; o a les de l’Imperi bizantí; purament en funció dels seus propis interessos. I, després d’anys de lluita i d’una encertada gestió de les victòries militars; havien aconseguit que totes aquestes potències els reconeguessin com a sobirans independents dels ducats de Pulla i de Calàbria.
Els Hauteville i el Pontificat
No obstant això, els Hauteville no havien renunciat mai a conservar la seva relació amb el Pontificat. Robert, el pare de Mafalda, sempre es va preocupar de cultivar un curiós diàleg —amb destrals damunt la taula—; que, sorprenentment, havia de tenir resultats molt positius pel projecte de consolidació del seu domini a la punta de la bota italiana. Aquesta relació, no tan sols el consolidaria militarment, sinó que també, seria la que li obriria les portes a les cancelleries més properes. La cúria pontifícia, especialment interessada a obtenir un rèdit d’aquella tempestuosa relació, l’acabaria abraçant com un aliat més. Més ben dit, com un més dels petits principats de la Mediterrània occidental, que creixien i es desenvolupaven sota la protecció pontifícia.
Els Hauteville, el Pontificat, i els Bel·lònides
Aquesta és la causa que explica la negociació matrimonial entre Ramon Berenguer II i Mafalda. Els comtats catalans també formaven part d’aquesta família de petits dominis marítims que es desenvolupaven lentament sota la protecció de la capa pontifícia. Calàbria es va sumar a la família formada per Barcelona, Montpeller, Niça o Pisa; per citar-ne alguns. I Mafalda es va convertir en la primera peça que movia el seu pare en aquesta direcció. Naturalment, aquella negociació va ser promoguda pel Pontificat, que sempre hi va veure una oportunitat per “domesticar” definitivament els bel·licosos Hauteville; i convertir-los en uns “fidels” i “fiables” aliats dels interessos pontificis.
Ramon Berenguer III
Quatre anys després d’aquelles noces (1082), naixia el primer fill mascle de la parella, el futur Ramon Berenguer III. I si bé és cert que el camí d’aquell hereu fins al setial comtal de Barcelona va ser llarg i tortuós (poc després del seu naixement, el pare va ser assassinat, i la mare i les tres criatures es van haver d’amagar sota les pedres durant molt de temps); també ho és que quan, finalment, es va aclarir la legítima successió; els comtats catalans van recuperar l’empenta conqueridora aturada des de la primera independència (987); i en pocs anys van duplicar l’extensió dels seus dominis. Amb Ramon Berenguer III es va buscar el Segre i l’Ebre, i es va començar a prefigurar el mapa de Catalunya.
La primera empresa marítima: Mallorca
També amb Ramon Berenguer III, fill de Mafalda, es projectaria la primera empresa marítima de la història de Catalunya. Va ser el 1113, i va ser amb els tradicionals aliats de la “família pontifícia”, que es va portar a terme una expedició de conquesta de Mallorca amb resultats efímers, però en absolut decebedors. Aquella conquesta no es va consolidar, però aquella empresa primigènia seria la que inspiraria la conquesta definitiva, un segle més tard (1229) en temps de Jaume I. També, reveladorament, en el decurs d’aquella empresa es generaria una documentació que seria la que, per primer cop en la història, identificaria el comte Ramon Berenguer III, fill de Mafalda, i la seva gent com a “catalans”.
...i Tarragona.
Ramon Berenguer III, fill de Mafalda, va empentar la frontera des de la Segarra fins a tocar del Segre; i des del Penedès fins a les envistes de l’Ebre. La conquesta de Lleida i Tortosa no seria completada fins anys més tard, pel seu fill Ramon Berenguer IV. Però la ciutat i Camp de Tarragona —amb tota la càrrega simbòlica que representaven—, van passar definitivament, als dominis barcelonins. En aquell moment (1117), aquella regió era un erm gegantí, una terra de ningú. I en l’empresa colonitzadora apareixeria la influència de Mafalda a través de la figura de Robert d’Aguiló, un senyor de la guerra i un parent llunyà de la calabresa; que, a petició de Ramon Berenguer III, organitzaria la restauració de la vella Tàrraco i la colonització de la regió.