"A Espanya, qui resisteix, guanya."
Camilo José Cela

És impossible comparar Aznar amb De Gaulle, però, a la seva manera, el de les botes sobre la taula del ranxo va llançar també el seu L'appel en conèixer el projecte de llei d'amnistia. "Qui pugui fer, que faci", va dir, simplement, i encara que molts hi han volgut veure una incitació a les protestes a Ferraz, jo sempre he pensat que anava amb llums més llargues. Els fets donen la raó. Els múltiples comunicats contraris a l'amnistia dels funcionaris que sustenten l'estructura de l'Estat són una resposta clara al crit de resistència. Hi van respondre, volent-ho o sense voler: el CGPJ, sales de govern del Tribunal Suprem i els TSJ, Audiències, jutges degans, totes les associacions de jutges i fiscals, advocats de l'Estat, tècnics comercials de l'Estat, LAJ, lletrats de la Seguretat Social, procuradors, notaris, diplomàtics, inspectors d'Hisenda, inspectors de Treball, interventors i auditors de l'Estat, cossos superiors de l'Administració de l'Estat i Local, col·legis d'advocats, cossos i forces de seguretat de l'Estat, associacions civils i empresarials. Sabeu què telegrafia en morse aquest desplegament? Facis el que facis, no estàs sol. Tot l'estat estructural et donarà suport.

No hi ha dubte que s'intentarà per tots els mitjans truncar, impedir o almenys dilatar l'aplicació de la llei d'amnistia que encara ha de ser tramitada. El sempitern jutge García-Castellón, a qui no el descoratja res mai, qui ja ho va intentar fins i tot amb Pablo Iglesias, va posar en marxa ahir la primera jugada elevant una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè sigui aquest qui imputi per terrorisme Puigdemont i Marta Rovira. No cregueu que té males cartes. La interlocutòria dictada coincidint amb les negociacions va ser recorreguda en apel·lació directa per la Fiscalia en uns termes molt durs que, a la clara, s'assemblen molt al que els vaig explicar. Ja només quedava que la sala es pronunciés i, potser, fes cas al fiscal i engegués a fer punyetes el magistrat. No sé si s'ensuma alguna cosa així, després que el president del tribunal cridat a veure aquestes apel·lacions li hagi obert un expedient governatiu per haver-se negat a tramitar les seves recusacions i haver-les resolt ell sol pels seus pebrots. S'hi entreveu la tensió, i pot tenir problemes.

Així que el jutge que fa exactament quinze dies explicava que no podia deixar anar la competència perquè no ho havia investigat tot i havia de prosseguir amb les indagacions abans d'enviar-ho al Suprem, ens diu ara que no pot seguir, que això és cosa de la sala segona, que ell no pot continuar si no vol vulnerar drets. Què és l'únic que ha canviat? Doncs el recurs demolidor del fiscal, que el magistrat té por que sigui acceptat, i que es tradueixi en una ordre d'enviar la causa a Barcelona per desordres públics. Hi ha malvolents entre els seus companys de tribunal que creuen que deu estar bastant segur que la sala segona li comprarà el material, que no pot estar més avariat.

Aquest govern té dos fronts clars: els socis inestables i els jutges, que és el que Bolaños intentarà reduir; no ho té fàcil, moltes de les trampes seran teixides amb la delicadesa que només des de dins dels tribunals és possible teixir

Deia que no és mala jugada i sobre el paper no ho és en absolut. El Suprem, per estudiar si es queda amb la causa o no, pot tardar uns mesos i, d'altra banda, en cas d'acceptar-la i, una vegada aprovada l'amnistia, pretendre presentar prejudicials al TJUE, el cert és que hi advocaria la Fiscalia del Tribunal Suprem, els quatre genets, que com sabem no tenen cap problema a oposar-se a les directrius de la Fiscalia General si no els ho ordenen per escrit. Tant és així que ahir 18 fiscals penals del Suprem van firmar una carta criticant el fiscal general per no haver-los defensat de les acusacions de lawfare. Amb el fiscal de l'AN, Miguel Ángel Carballo, les coses no anirien així a Luxemburg. Només hi ha una pega i no és petita: la construcció jurídica de García-Castellón és una porqueria i no sé jo si la sala segona és capaç de suportar aquest despropòsit. Potser, com la pretensió d'il·legalitzar ERC i Junts, és massa matussera perquè ningú amb cert criteri t'ho compri, per moltes ganes que tingui.

"La cosa judicial, si es vol, es pot embolicar moltíssim", em deia ahir mateix un magistrat. És el que intentaran; això i guanyar temps perquè creuen que serà una legislatura curta i que encara poden bloquejar l'aplicació real de l'amnistia fins que caigui el govern. No ens hauria d'estranyar que comencin a aparèixer associacions o advocats que presentin querelles aquí i allà i que jutges d'aquí i d'allà les admetin a tràmit. Aquest és l'únic motiu que ha pogut conduir al complex pas fet per Bolaños a l'hora de posar-se al capdavant de la moguda. Si la llei d'amnistia derrapa a hores d'ara, és tot el govern espanyol i, sobretot, ell mateix i Sánchez els que derrapen. Sense mitjancers intentarà bregar amb les travetes que puguin anar apareixent i controlar els informes que s'enviïn als procediments europeus, més de prop del que s'ha fet fins ara. Aquest govern té dos fronts clars: els socis inestables, incloent-hi Podemos, i els jutges, que és el que Bolaños intentarà reduir. No ho té fàcil. Moltes de les trampes seran teixides amb la delicadesa que només des de dins dels tribunals és possible teixir. A veure què fa ara. A veure si conserva el fiscal general i l'advocada general de l'Estat.

Serà una pugna de gegants difícil de seguir, perquè es lliurarà des de molts punts i amb moltes derivades i en la qual no només faran jugades els jutges, sinó també el govern. Tot ha començat i res no és gratuït. A la seva presa de possessió, el flamant hiperministre Félix Bolaños no va començar amb bon peu o potser va voler marcar el terreny amb feromones. Justícia va convidar els representants de les associacions judicials, però després els va deixar al carrer perquè la sala estava repleta amb familiars i convidats del ministeri i no hi cabien tots. Els jutges poden semblar hipersensibles amb el protocol, però això és una guitza d'inici. Les trompetes de Jericó han sonat, encara que no tinc clar a qui esclafaran els murs en desplomar-se.

La resistència a l'amnistia ha començat i no es dissoldrà de sobte. Pot ser que els jutges hagin llegit Manual de resistencia, no ho desestimin.