"La veritat se sembla força a la falta d'imaginació."
Jardiel Poncela

No li agraden les crítiques, al jutge García-Castellón. No li agraden gens. Ho sé per experiència, perquè va tenir el detall de contactar amb algun dels mitjans en els quals col·laboro per queixar-se de mi. No us penseu que no hi ha perill, perquè et recrea en una de les seves obres i et converteix en... narcotraficant?, falsificador de moneda? Potser en terrorista, que és el que més mola des que no hi ha terroristes de veritat, perquè quan n'hi havia ell va tocar el dos i se'n va anar a l'estranger. Aquesta crítica tampoc no li agradarà i com a remei li ofereixo que millori la qualitat de les seves ficcions, perquè el crític no pot suplir la trama que l'autor ha estat incapaç d'armar.

García-Castellón és un contista fluix, pitjor que fluix, és pèssim. Ni tan sols és conscient de la necessitat, apuntada per Coleridge, d'establir les premisses mínimes perquè el lector pugui suspendre la incredulitat i llançar la seva confiança en braços de l'autor deixant que el condueixi cap a on els seus designis imaginatius han marcat. El magistrat no segueix la norma de Coleridge, perquè considera que el seu relat patirà un procés de "cristal·lització progressiva", és a dir, que ningú no pot pretendre que des de la mateixa incoació "quedin perfectament definits els fets sotmesos a investigació i fins i tot les qualificacions jurídiques". Per a què. Ell ho conclourà tot amb una imputació per terrorisme, però quin motiu hi hauria de demanar-li que expliqui per què i quines proves té? L'autor és lliure, sembla que es diu, confiïn en mi. El perfecte exemple del narrador fal·lible o sospitós, que sabem que ens fa trampes, amb més fortuna o menys.

García-Castellón ni tan sols és conscient de la necessitat, apuntada per Coleridge, d'establir les premisses mínimes perquè el lector pugui suspendre la incredulitat i llançar la seva confiança en braços de l'autor

Així ens endinsem en un relat sobre el perillós grup terrorista "capaç de mobilitzar una massa que podia comprometre l'estabilitat econòmica, social, empresarial i institucional d'Espanya". No calen més descripcions, tots vam sentir tremolar sota els peus Espanya aquells dies; tots ens vam haver de sostenir perquè no caiguessin les institucions. La perillosa organització va començar les primeres peripècies "obrint un grup de Telegram", ens explica i, posteriorment, va procedir a "enganxar multitud de cartells". No contents amb això, van anunciar la seva existència ni més ni menys que a les xarxes socials! El perfecte manual del terrorista. [NOTA DEL SUPERVISOR DE GUIONISTES: Això, Manolo, no et semblen estranys aquests grups terroristes que comencen publicitant-se?] No el critiquem tampoc per això, la cosa era encara més perillosa, ja que tenien "una estratègia comunicativa planificada", amb "campanya mediàtica" inclosa i, com l'alerta la Guàrdia Civil, "es va complir el mandat de fer arribar el concepte de Tsunami Democràtic (TD) a la ciutadania" [NOTA: ah, llavors, si van fer arribar el concepte, això és greu, Manolo, molt greu.] "Es va llançar a Twitter." Què dius ara? És que Puigdemont "va contribuir a la notorietat". Apa, que fort. Va més lluny el magistrat literat, perquè Marta Rovira va fer unes declaracions en premsa "corroborant la participació dels esmentats líders en la planificació de TD". De vegades un s'hi ha d'abonar i el narrador ho fa sense embuts, perquè aquests líders, pel que sembla, segons la premsa, s'haurien reunit a Ginebra a parlar d'això amb l'assistència d'Arnaldo Otegi! [NOTA: doncs si hi era Otegi, més clar l'aigua, em deixes convençut, Manolo. Escolta, respondrà, i li trucaré perquè faci un cameo.]

No només hi havia voluntat de protestar per la futura sentència, sinó "voluntat de permanència" de l'organització terrorista. [NOTA: d'on es dedueix això? No dones cap explicació al lector, sembla una tombarella de la trama. Bé —dirà el Manolo— necessitava que tingués les característiques d'un grup terrorista... la imaginació compta] i per si necessitàvem alguna cosa més, ens introdueix un comunicat en el qual es diu que "TD som molts" i que "mirem cap endavant". Aquest comunicat li resulta "especialment revelador", perquè permet "obtenir una visió més àmplia de la nova organització, emmarcada en una sèrie d'accions planificades per a la desestabilització encaminada a l'objectiu últim d'aconseguir la independència del territori de Catalunya".

Així que en una descripció basta i poc precisa, característiques clares d'un mal autor, el narrador ens porta cap al que tothom veuria com a protestes, però que ell aconsegueix dotar d'unes esborronadores característiques amb la seva peculiar visió creadora. "Van bloquejar l'aeroport fent servir per accedir-hi bitllets d'avió que s'havien fet circular a les xarxes socials". [NOTA: no creus, Manolo, que al relat li falta tensió? Tu creus? Ho crec, semblen uns desordres com una casa. Vols un terrorista? Aguanta'm el cubata!] "En el marc d'aquesta acció es va produir la mort d'una persona", de debò?, "tal com van dir els mitjans de comunicació". [NOTA: però si ni tan sols els familiars ho van atribuir a això perquè va ser un infart i no hi ha res que ho relacioni! Bé, escolta, això està per cristal·litzar, t'ho he dit, ja veurem.] I és que després hi ha la perillosa acció de Barajas "que va produir greus alteracions de la pau social i l'ordre públic" [NOTA IRADA DEL CAP DE GUIONISTES: de veritat vols que el lector s'empassi això perquè uns quants es van posar a circular a poc a poc per crear un embús? Al Codi Penal on posa que és terrorisme conduir a poc a poc?] Van dir: "Avui bloquejarem el país". Ah, bé, llavors ja sí, té tota la lògica.

No es tracta només que el jutge intenti sabotejar un procés de pacte polític o una eventual norma legislativa, sinó que ho fa de manera inadmissible en dret i, cosa encara més greu, tothom es resigna, com si una argumentació així permetés imputar ni més ni menys que per terrorisme un senyor que era a Bèlgica

Per culminar el nus, el narrador poc fiable no dubta a donar un cop d'efecte. "TD va provar d'influir en el procés electoral". Un atac als fonaments de la democràcia del grup terrorista, terrible. I com ho van fer? "Organitzant durant la jornada de reflexió una sèrie d'activitats culturals, polítiques i festives en ciutats i pobles de tot Catalunya". No fotis! Però ho van fer "pretenent amb això influir en el procés electoral". En tens proves? "L'afectació que va poder tenir en el procés electoral resulta impossible de determinar, però és evident que hi havia una voluntat". [NOTA: si no canvia el to, ho engego tot a rodar, això no hi ha qui s'ho empassi, Manolo. Espera, que no s'acaba aquí, prega el creador.] Encara van tractar de dur a terme "una afectació obertament transnacional" i és que volien internacionalitzar la seva protesta. I què van fer? Tallar l'AP-7, nen. I, no només això, que després se'n van anar al clàssic Madrid-Barça i van llançar pilotes grogues al camp. Tremend! [NOTA DEL CAP DE GUIONISTES: això és una porqueria, no ens dona ni per a una sèrie Z, t'has cregut que el públic és imbècil, Manolo? El públic, contesta convençut, està assegurat i els aplaudiments i la segona temporada a Europa, també.]

García-Castellón no porta bé les crítiques i està a punt d'explotar. S'infla de potestas i crida: no és una novel·la, és una interlocutòria judicial! El cap de guionistes es queda bocabadat, no coneix el gènere, però sospita que tampoc no hi encaixa. Entra un jurista per bambolines i postil·la: "Doncs si és una interlocutòria, és grollerament arbitrària i des del punt de vista tècnic està plena de barbaritats. No es pot parlar de desordres terroristes si l'organització no és terrorista prèviament i per altres actes, ni el convocant d'una manifestació és responsable del que hi passi, ni una vaga és terrorista perquè algú hi rebi una pedrada. Si és una interlocutòria, pitjor m'ho poses, Manolo. No es pot ser tan groller. Això ho heu fet durant els últims anys en el tema dels catalans. Es diu lawfare i, esclar, després us indigna que intentin posar-hi remei. Només has donat la raó a Puigdemont i companyia amb una resolució que tu saps que és injusta i deficient en dret".

Ara arriba la meva crítica: no es tracta només que el jutge intenti sabotejar un procés de pacte polític o una norma legislativa eventual, sinó que ho fa de manera inadmissible en dret i, cosa encara més greu, tothom es resigna, com si una argumentació així permetés imputar ni més ni menys que per terrorisme un senyor que era a Bèlgica. No tinc por que la veritat molesti el jutge, jo no he fet res, ha estat ell.