Aquesta tarda he vist aquesta piulada:

Pep

Naturalment m'ha faltat temps per clicar la noticia. Com per veure de què anava la cosa, oi?

Doncs bé, la peça és d’Antonio Sanz i hi sosté que: 1/ ara mateix Pep Guardiola ja està entre els cinc tècnics amb més títols de la història del futbol, 2/ guanyats en tres de les lligues més importants d'Europa: Espanya, Alemanya i Anglaterra, 3/ imposant el seu estil, molt diferent del dels llocs on ha anat, 4/ sumant a la lliga anglesa 198 punts en dos anys, uns números mai vistos i 5/ fent d'ambaixador “del nou futbol” i marcant “una època en l'exercici contemporani del futbol”.

Però deixem de passejar-nos per les patates rosses i anem al filet. Després de tants reconeixements, arriba la torna. “Existeix un Pep, l'activista, que excedeix de la seva professió i que s'ha abocat a la vida social i política de Catalunya” amb “diverses exhibicions públiques on ha reclamat la independència de la seva regió de l'Estat sobirà”. I aquí enllaça amb aquest titular del 30 de març del 2018:

Pep 2

I continua: “Guardiola s'ha significat, sense embuts, pel secessionisme. Una cosa que no és nova per qui ha conviscut amb ell. Els que parlaven del seu pecat de joventut entenen avui que l'home mantingui les mateixes idees separatistes que quan defensava la samarreta d'Espanya durant, per exemple, els JJOO de Barcelona ‘92”.

I ara ve la rematada en planxa a porteria buida: “I això l'allunya del reconeixement popular a la resta de la nació. Amb el seu currículum molt pocs discutirien que és el millor entrenador, o al menys el més innovador, de la història. Però les seves creences polítiques l'allunyen de la gratitud de gran part de l'opinió pública (...) Si guanya la Copa d'Anglaterra, tant se valdrà, el llaç groc que va dur enfrontant-se a la UEFA el separarà sempre de l'aplaudiment unànime que hauria d'atorgar-li el futbol espanyol”.

Bé, sobre tot això només un petit i humil comentari. Al planeta hi ha uns 7.700 milions de persones, dels quals 46 milions són a Espanya. Fem números ràpids?

Als 7.700 milions d'humans existents els restem els espanyols que podrien allunyar-se de “la gratitud” a Guardiola i podrien negar-li “l'aplaudiment unànime” pel fet de ser indepe. Ens en queden 7.654 milions. Però aquí cal sumar-hi els culers catalans i espanyols i els espanyols no culers però a qui els agrada el futbol que practiquen els equips d'en Pep i no els afecten les seves opinions polítiques. De quina quantitat estaríem parlant? Què li sembla, posem 15 milions de persones?

Per tant, comptant que a tota la humanitat, inclosa la humanitat espanyola, li agradés moooolt el futbol, resultaria que en Pep Guardiola només rep l'aplaudiment unànime de set mil sis-cents seixanta-nou milions de persones (7.669 milions) front el rebuig de 31 milions d'espanyols (31 milions), cosa que confirma, efectivament, que si no fos secessionista, el de Santpedor seria el millor entrenador de la història. Per majoria apostoflant, sí.

Espero que, veient aquest rebuig total i absolut que la humanitat demostra cap a la seva figura, avui mateix Pep Guardiola anunciï que ha vist la llum i abandona el colpisme colpista dels fugits de la justícia i el bla, bla, bla i per fi abraça el no-nacionalisme. Amén!

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat