Després que la selecció anglesa quedés apartada de la final del Mundial de futbol, el futur del Brèxit es juga ara en el camp del districte financer i de la Borsa de Londres. La cosa tampoc no pinta bé per als seus jugadors, siguin bancs o inversors. I fins i tot la mateixa seleccionadora, Theresa May, pot saltar pels aires en el forcejament.

Aquests dies, la primera ministra ha hagut d'afrontar una crisi molt greu arran de la dimissió del seu ministre d'Exteriors, Boris Johnson, que se n'ha anat del gabinet acompanyat de David Davis, al seu torn encarregat de negociar l'abandonament del Regne Unit de la Unió Europea. La seva sortida ha donat peu a la possibilitat de presentar una moció de censura contra ella. N'hi ha prou que 18 diputats tory (sobre 316) ho reclamin oficialment. La premier ha vist retrocedir el suport popular des del 55% que gaudia el 2017 al 29% d'avui. Si May perd el vot de confiança, el partit presentarà dos candidats a la seva successió.

Davant de la imminència del perill ―amb Donald Trump dient a Brussel·les que no estava segur que el recent enfocament fos el que la Gran Bretanya va votar en el referèndum del 2016― la senyora May va publicar dijous un nou pla de relacions amb la Unió Europea, indicant al Llibre Blanc que la seva posició havia "evolucionat".

El canvi més important està relacionat amb el futur de la City, on la reacció de rebuig de la seva proposta ha estat immediata.

"El llibre blanc de Brèxit d'avui és un dur cop per al sector de serveis professionals relacionats i financers del Regne Unit", va dir Catherine McGuinness, líder política de la City de Londres.

El sistema financer britànic podria perdre la confiança dels seus clients de la nit al dia

Inga Beale, cap del Lloyds de Londres, va afirmar que la firma que dirigeix s'afanyarà a obrir una filial a Brussel·les, com així ho faran altres bancs, companyies d'assegurances i firmes de serveis financers, ja que el pla oficial és "molt decebedor".

La City of London Corporation, que governa el districte financer de Londres, va dir que l'elecció del principi d'equivalència adoptada al Llibre Blanc suposa que la UE pot avaluar si les normes i regulacions britàniques compleixen els seus estàndards, però poden retirar la seva aprovació en molt poc temps. Així, el sistema financer britànic podria perdre la confiança dels seus clients de la nit al dia.

El món de les finances londinenc esperava, al contrari, que la UE acceptés el principi de reconeixement mutu, amb la qual cosa es dona per bo automàticament el que es va aprovar des de l'altra part, i que permet al seu torn l'accés sense traves al bloc comunitari.

La decepció ha estat tremenda, ja que els serveis financers són un sector clau de l'economia britànica. Representen prop del 10% del PIB del país i 2 milions de llocs de treball. Un pas en fals podria fer perdre prop de 500.000 llocs de treball, sense comptar les inversions anul·lades i la frenada que patiria la primera font d'ingressos fiscals del Tresor britànic.

La City ja té competidors al món desitjosos d'ocupar la seva plaça. París i Frankfurt voldrien acollir part de la diàspora europea. Però és Singapur la que sona com a gran alternativa global.

L'impetuós Boris Johnson va deixar anar un exabrupte quan va escoltar les pegues de l'empresariat a un Brexit hard, dur: "Fucking business", va dir. No vol, va afegir, un "estatut de colònia". La qüestió és que no només es tracta de tirar estàtues sinó també de conservar les joies de la corona.