A la costa sud de Malàisia hi ha un lloc on els gratacels s’alcen com miratges sobre el mar. Des de lluny, sembla una urbs moderna, plena de llum i vida. Però en apropar-s’hi, el silenci ho cobreix tot: carrers deserts, aparadors buits i apartaments on mai no ha entrat ningú. És Forest City, un projecte que havia de ser una joia de l’arquitectura asiàtica i que avui és un símbol del fracàs urbanístic global.
Forest City va néixer el 2006 com una aposta colossal del gegant xinès Country Garden, amb el suport del govern local de Johor Bahru. L’objectiu era crear una ciutat de luxe per a ciutadans de la Xina continental que busquessin una segona residència prop del mar, amb preus més assequibles que els de les grans metròpolis xineses, però encara fora de l’abast de la majoria dels malaisis. Els apartaments, d’uns 170.000 dòlars americans, s’alçarien sobre quatre illes artificials construïdes davant la costa d’Iskandar Puteri, al nord de l’estret de Johor i a pocs quilòmetres de Singapur.
@knotpros Abandoned Places You Shouldn't Visit - Forest City
♬ original sound - Knot Pros
Gratacels, xalets de luxe i apartaments a preu assequible
Les obres van començar el 2014 amb un ritme vertiginós. En pocs anys, el projecte va ocupar una superfície de gairebé tres quilòmetres quadrats, amb desenes de gratacels, una àrea de 223 xalets de luxe i plans per acollir fins a 700.000 residents. Forest City es presentava com una ciutat “verda”, intel·ligent i autosuficient, amb sistemes d’energia eficient i una arquitectura que volia harmonitzar amb el paisatge costaner. Però aquella visió futurista no va trigar a topar amb la realitat.
Les primeres crítiques van aparèixer per l’impacte ecològic devastador del projecte. La construcció es va iniciar sense una avaluació ambiental prèvia, tot i ser obligatòria per llei, i va afectar greument els aiguamolls que servien d’hàbitat a nombroses espècies marines i d’aus migratòries. L’escàndol va sacsejar la política malàisia i fins i tot va tensar les relacions amb Singapur, que no havia estat informada de les obres, en una clara vulneració d’un tractat bilateral sobre gestió de zones frontereres.
A mesura que els edificis creixien, els obstacles econòmics i polítics també s’acumulaven. A la Xina, el govern de Pequín va imposar restriccions a la inversió exterior, un cop dur per a un projecte que depenia sobretot de compradors xinesos. Paral·lelament, es van detectar esquerdes i desperfectes estructurals en alguns edificis, fruit de la rapidesa i pressió per complir terminis. A això s’hi van sumar els anys d’inestabilitat política a Malàisia, entre 2020 i 2022, i finalment, la pandèmia de la covid-19, que va interrompre les vendes i va tancar fronteres.
La ciutat fantasma més cara de la història
El resultat és una ciutat gairebé buida. De les 700.000 persones previstes, només unes 9.000 hi viuen actualment, moltes d’elles només durant les vacances. La resta són apartaments sense ocupants, comerços que mai no han obert i hotels amb habitacions intactes. Forest City, amb un cost estimat de 100.000 milions de dòlars –90.000 milions d'euros–, s’ha convertit en la ciutat fantasma més cara de la història.
Passejar-hi avui és fer-ho per un decorat monumental: voreres impol·lutes, sense vianants, carrers sense trànsit i platges desertes. Això sí, es pot observar com la vegetació intenta engolir els edificis buits. Els pocs habitants que hi resten gaudeixen d’una calma insòlita, però també conviuen amb la sensació de viure en un experiment fallit. Els intents del govern malaisi i de l’empresa promotora per reactivar el projecte, amb rebaixes de preus i campanyes de promoció, no han aconseguit revertir la situació.
Més enllà del fracàs econòmic, Forest City ha deixat una empremta ecològica irreparable. Els terrenys guanyats al mar han alterat ecosistemes sencers i han posat en risc una zona que havia de ser protegida. Avui, entre el formigó i la vegetació tropical, Forest City és un recordatori dels límits del somni immobiliari: una ciutat pensada per al futur que, paradoxalment, mai no ha arribat a tenir un present.