La declaració conjunta "del Regne d'Espanya i la República Federal d'Alemanya" en què s'ha anunciat que tots dos governs han acordat aquest divendres obrir un diàleg "amb l'objectiu de trobar una resposta a la sol·licitud espanyola que les seves llengües oficials diferents de l'espanyol siguin reconegudes com a oficials a la Unió Europea, de manera que sigui acceptable per a tots els estats membres", és, sens dubte, un exemple que s'hauria d'ensenyar a la carrera de Polítiques: el garrot serveix més que la pastanaga. Si no, com s'explica que el govern de Pedro Sánchez hagi tingut aquesta carta per oferir a Junts quan el partit de Carles Puigdemont ja ha anunciat una reunió de l'executiva del partit per formalitzar la ruptura amb el PSOE i dur a terme una consulta de les bases l'endemà, dimarts, per ratificar la decisió de la direcció?

El govern espanyol ha arrencat un compromís escrit a Alemanya que no prejutja ni el final del diàleg, perquè hi ha més estats en contra, ni el temps que necessitarà hipotèticament per assolir-se un acord, ja que l'únic que s'hi diu, al final, és que aquest diàleg bilateral començarà com més aviat millor "a càrrec dels nostres respectius Ministeris d'Afers Exteriors". La pregunta és: per què no s'ha posat a la feina abans Pedro Sánchez i ha hagut d'esperar a moure fitxa en temps de descompte? Perquè, és evident que aquest comunicat no és fruit de la maduració de llargues converses entre tots dos països durant dos anys, ja que, si no, no es parlaria que avui [per divendres] han acordat obrir un diàleg.

Sánchez ha jugat amb el calendari, cosa que pot ser, fins a cert punt, legítima, i ha tingut Junts enredat al laberint. L'enuig de Junts tenia raó de ser i també la seva desesperació perquè les coses no avançaven. El cas del català n'és un exemple palmari: a la Unió Europea les coses funcionen per favors entre estats, tu em dones, jo et dono. Sempre es recorda com Espanya va comprar el silenci de Letònia sobre la independència de Catalunya amb el compromís d'enviar-hi avions de combat espanyols, caces F-18, durant el 2017 i el 2018. Basant-se en això, Junts collava per una gestió semblant amb l'oficialitat del català i, pel que sembla, aquest acord sota mà es deu haver tancat aquesta setmana a Brussel·les. Amb el temps, sabrem què ha costat aquest comunicat.

Quan el PSOE ha vist perillar realment la Moncloa, s'ha mogut

Tornem a l'executiva de Junts de dilluns: quan el PSOE ha vist perillar realment la Moncloa, s'ha mogut i, en conseqüència, la conclusió des del partit independentista és que funciona millor el desacord que l'acord. Satisfacció perquè es parli de les llengües oficials —referint-se al català, el basc i el gallec— i no d'aquesta terminologia tan minúscula de llengües cooficials. I pel fet que set diputats al Congrés hagin forçat un comunicat tan important de dos estats de la Unió, sobretot Alemanya, per acontentar-los. Dit això, la situació entre tots dos partits no està reconduïda i el problema de fons continua sent, ara per ara, semblant al d'abans del comunicat. 

Però igual que hi ha hagut un moviment en el català, n'hi pot haver d'altres. Queden 48 hores fins a l'executiva de Junts, i Podemos —que veta l'acord de les transferències d'immigració a Catalunya— ha rebut aquest divendres un cromo amb l'endarreriment de l'inici de les obres d'ampliació del Prat fins al 2032, una de les seves banderes. Com que les coses no són de franc, deu ser a canvi d'alguna cosa. Immigració?