Sens dubte estar confinat a la presó o a casa és molt diferent, però crec que hi ha alguns punts en comú, com poden ser el munt de limitacions en un espai delimitat, coses que has de deixar de fer de cop, i tot això per un temps de durada tant llarga com incerta. Aquesta situació gens previsible, del tot sobrevinguda, suposa una gran sacsejada que pot fer que depenent de com l’entomis, en surtis fort o en canvi en surtis amb un deteriorament personal en molts ordres.
Hi ha aquella dita que diu que “de la nata en pot parlar qui l’ha tastat”. Com que la presó m’impedeix participar d’altres iniciatives de solidaritat que tan extraordinàriament estan apareixent de nou en aquest fantàstic país, molt humilment després de dos anys de diferents confinaments, voldria compartir per si a algú li poden ser d’utilitat alguns consells des de l’experiència acumulada, sense cap pretensió d'“assentar càtedra” (Déu me’n guard!), amb el propòsit de fer aquesta situació de confinament molt més trampejable, sobretot des del punt anímic i mentalment sostenible.
Permeteu-me abans fer una prèvia per mi gens menor per situar millor aquesta senzilla però sentida aportació i allunyar-me de tota frivolitat que el tema no permet de cap manera. És evident que cada persona és una mateixa i les seves circumstàncies. Cada persona és un món. Dic això perquè seria molt diferent un article centrat en voler ajudar a aquelles persones que estan lògicament pendents des del seu confinament, des de la maleïda distància, de l’estat de salut d’amics i familiars que pateixen greument aquesta o una altra malaltia (experiència que lamentablement també ens ha tocat viure aquí i sabem com es pateix) o pitjor encara, la crueltat per aquells que ara viuen el dol d’un ésser estimat que els ha deixat per raó d’una malaltia, a qui no han pogut ni acompanyar en les darreres hores ni han pogut vetllar-los. O en un altre ordre molt diferent però tampoc gens menor per a tantes persones que els afecta, i em refereixo a totes aquelles persones que pensen què en serà de tot el seu esforç acumulat a nivell professional al llarg de tant de temps en forma de feina o petit o gran negoci i que el seu confinament lògicament els té molt preocupats, ocupats i centrats en això, i que cap de nosaltres podrem ni de bon tros mirar cap a un altre cantó, sinó tot el contrari, per ajudar també entre tots a tornar les coses al seu lloc i més ben travades si cal.
Dit això, comparteixo amb vosaltres aquells consells i dinàmiques que m’han ajudat i molt a treure profit i utilitat a llargs confinaments i sobretot, com deia, a fer-los més portables des del punt de vista anímic i mentalment sostenible.
El primer que cal fer just aixecar-se del llit. Sobretot deixeu l’orgull propi en un calaix ben amagat (que no l’autoestima!) i ompliu fins dalt el dipòsit de la paciència. Això es molt important perquè t’ajuda molt a suportar-te a tu mateix i la situació, i no cal dir si comparteixes espai amb d’altres, fas la convivència més fàcil i agradosa. I això amb els dies acumulats no és res menor. Quan dic deixar l’orgull propi em refereixo a que la situació és la que és i de res serveix enrabiar-te perquè tot el que tenies planificat o podries fer aquests dies se n’ha anat de cop a norris, i que per si fos poc ara a més et toca la majoria del temps fer una coses molt més limitades, terrenals i simples al llarg del dia que les que estaves acostumat i que semblaven que eren les úniques que et podien omplir.
Pensar en curt. Gran consell que em va donar el doctor i amic Jaume Padrós a Estremera. Això vol dir no torturar-nos estones i estones gastant energies pensant en quant pot durar, quan pot faltar perquè acabi, que si tres o quatre setmanes o més. No serveix de res i sols alimenta l’angoixa i la frustració quan veus que fas previsions que no es compleixen o les veus massa enllà. I per fer-ho més suportable cal anar acumulant estímuls i no frustracions. La decisió del que durarà no depèn de nosaltres, això si, l’únic que podem fer és ser escrupolosos en complir allò que ens diuen els experts que hem de fer perquè duri menys.
Pensar en curt vol dir pensar què faràs i què pots fer a tot estirar en els dos o tres dies següents. Que els puguis aprofitar al màxim i sobretot pensar i fer coses perquè cada dia et sigui diferent. Hi ha una infinitat de possibilitats per una raó que tot seguit en parlaré motivat pel gir extraordinari que a la nostra vida ha donat el factor temps. Si cada dia penseu en fer-lo diferent i no penseu en més enllà de dos tres dies, no us adonareu que els dies i de retruc les setmanes us aniran passant més ràpid. No espereu que tercers o factors externs us el facin diferent —que si ve ja vindrà— però no us en refieu perquè si no passa res diferent que us vingui d’altres o de fora, perquè llavors esperant i esperant podeu caure en una rutina absurda, i d’aquesta a caure en l’apatia progressiva. I de l’apatia al deteriorament personal en certs ordres hi ha un pas. I del confinament, n’hem de mirar de sortir podent ser més forts.
Pensar només en curt, no vol dir desentendre’s del que vindrà i de les conseqüències per un mateix que tindrà aquesta situació sobrevinguda. De cap manera! Ara bé, en el que en el meu cas em va funcionar i em funciona, és dedicar sols un espai de temps al dia a allò que em deia a mi mateix “hora dels maldecaps“. Pensar en escenaris que es compliquen per moments i sobretot en possibles solucions. Sempre possibles, mai segures, perquè l’escenari que ens trobarem no és ni de bon tros segur. Però em vaig resistir a què tot el dia els maldecaps em tinguessin la ment ocupada perquè llavors un dia el suportes però segons quants, no. I en aquesta hora de maldecaps és on l’autoestima (no l’orgull propi) s’ha de posar més en valor.
Aprofitar al màxim el temps. Aprofitar al màxim que el factor temps ha donat un gir radical relliga amb això que us deia de pensar en curt i mirar de fer cada dia diferent i aprofitar-lo al màxim. El confinament, si una cosa ens aporta és justament temps i temps seguit poc interromput per gaires obligacions. Sempre he fet la broma irònica que quan era lliure no tenia temps lliure, i ara que estic a la presó tinc temps “lliure” a cabassos. Penseu per exemple quantes coses teniu pendents de fer, d’aprendre, de conèixer, d’hàbits nous, de submergir-vos en coses que sempre us han picat la curiositat i que les tractàveu d’esquitllada, però que mai us hi posàveu a fons perquè quan pensàveu amb els horaris tan pautats de les obligacions diàries anant amunt i avall era el lògic pretext per no fer-ho ja que no disposàvem d’un període llarg i seguit d’hores o potser de dies per arrencar i començar. Aquest impediment amb el confinament desapareix en molt bona part i això ens obre mil i una possibilitats. I cal aprofitar-ho. Us entretindrà, us farà el dia diferent i segur que el que feu no serà en va.
Ah! I dos coses en aquest sentit. Si això que feu de nou i diferent, que teníeu pendent, us enganxa, i aquell dia aneu a dormir tard, amb el confinament no cal que patiu si l’endemà esteu més o menys estupends de fesomia (si feu ulleres, per exemple) perquè no us veurà gaire ningú per motius també del confinament. I si aneu cansats i voleu fer allò que abans no podíeu fer mai i us ve de gust com una migdiada d’aquelles que fan època, la feu i punt! Algú va dir allò de que si en un moment donat una cosa considerada que és perdre el temps, fer-la et fa feliç perquè et ve molt de gust, doncs la fas i punt perquè la felicitat mai és una pèrdua de temps.
No confondre això amb allò que en diuen “fer el gos” tot el dia perquè que tornaríem a entrar en l’apatia i el deteriorament personal, i del que es tracta és que quan en sortim en sortim més forts i preparats. Ni tampoc amb obviar allò que primer és l’obligació que la devoció, i per tant aquelles obligacions que tenim, aquells deures que tenim els hem de fer, però si ens organitzem aquest “tenir temps a cabassos“ en podem treure molt profit, ens sentirem més útils, i per tant acumulem fortalesa.
I finalment, en un vessant molt diferent, aquesta aturada i aquesta greu crisi, aquesta greu dificultat sobreviscuda, sumada al fet de no poder quedar amb les persones que més apreciem també fa que més que mai puguem estar tots més pendents de tots. Més al costat de tots. El confinament ens aparta físicament d’elles però ens aporta més temps per estar en contacte amb elles. És una bona manera de redescobrir i ressituar moltes estones no dedicades a persones que ens apreciem però que al dia a dia ens teníem una mica oblidats. A casa teniu el mòbil o l’ordinador que obre infinites possibilitats en aquest àmbit, a la presó tenim la cabina de telèfon i les cartes i l’escalf de tanta gent en tantes mobilitzacions (que mai agrairé prou) que ens han fet descobrir i reforçar moltes complicitats, algunes de molt antigues altres de noves que han aparegut, que en els moments de dificultat tant i tant s’agraeix i que tant t’omple i que fa molt més viu. No us faci ni mandra ni vergonya dedicar part d’aquest tant temps que disposem pel confinament a allò més propi de l’ànima que de la matèria. A allò que tant be va sintetitzar el llibre que van fer les filles d’alguns presos Abans ningú deia t’estimo i que ara des de fa dos anys confinats ens ho diem no sé quants cops al dia. Confiant sentint-te estimat i acompanyat no té res a veure amb estar confinat i oblidat.
L’altre dia vaig poder tenir l’oportunitat de sortir de la presó a treballar, gràcies a l’oportunitat que m’ha donat un despatx d’advocats format per grans persones i excel·lents professionals. Ni el quan ni l'on era previst quan vaig començar un confinament que ha durat ininterrompudament uns dos anys amb les limitacions de la presó que són molt més enormes que els de casa. Aquestes dinàmiques (potser és massa pretensiós dir-ne consells) i que us he abocat aquí tal com raja, amb més sentiment que estil literari, són entre d’altres les que van fer possible que l’altre dia per unes hores en sortir de la presó ho fes mentalment i anímicament més fort i en forma que quan hi vaig entrar. I ara que aquelles sortides van quedar escapçades per un nou i més dur confinament a la presó, m’ho torno a aplicar i de moment em tornen a servir.
Si a algú us pot ser d’utilitat per fer més suportable aquest confinament quan se us comenci a fer llarg, massa llarg, em donaré per satisfet.
L’article de Jordi Turull i Negre a ElNacional.cat és el primer d’un pres polític confinat pel coronavirus a la presó