Votem sense permís, votem quan ens dóna la gana, votem quan no volen que votem i, a sobre, quan ens deixen votar tampoc no votem bé, no votem per qui ens recomanen, amistosament, que votem. Pel nostre bé hauríem de votar com si fóssim espanyols, com si fóssim com ells, els que tenen la paella pel mànec, almenys de moment. Repeteixen les eleccions perquè amb els independentistes no hi volen saber res, perquè amb els vots de la majoria dels catalans no volen comptar-hi, perquè ens volen marginar, anul·lar, perquè no volem escoltar. A més a més, si no votem correctament, si votem per Carles Puigdemont, o per Oriol Junqueras, o per la CUP o per qualsevol altre partit dissident, ja intentaran fer algun joc de mans per invalidar-ne els vots, com ha va passar amb els vots per al Parlament europeu, com va passar amb els vots per restituir en la presidència de la Generalitat Carles l’Audaç o Carles l’Insubmís; ja faran que algun jutge, algun guàrdia civil, alguna força colonial entri en escena. Ens amenacen cada dia amb això.

La democràcia també és una escola de paciència, d’insistència, de determinació, la democràcia és també la capacitat de no perdre’s el respecte a un mateix, la capacitat de no abaixar el cap. La democràcia és no deixar-te enganyar. Vam sentit ahir que el lehendakari Patxi López justificava la potestat que s’acaba d’adjudicar el Govern espanyol de tancar pàgines web “segons el que facin les pàgines web”, sense l’ordre de cap jutge. Com quan se censuraven llibres, per ordre governativa, no fa tants anys, en un indret anomenat Espanya, la darrera dictadura feixista de l’Europa Occidental, el país més semblant a l’Albània dels comunistes que duien el rellotge aturat. Patxi López acaba de dir que el Govern de Madrid farà, quan vulgui, censura a internet, “per defensar la democràcia”, perquè ells i només ells són la democràcia, es veu. I ells, només ells, són qui determinen el que és i el que no és democràcia. Perquè, des de la perspectiva del poder, defensar Espanya és igual que defensar la democràcia i, al revés, defensar la democràcia és defensar Espanya. S’anomenen demòcrates a ells mateixos però són simplement espanyolistes. S’anomenen constitucionalistes però només són defensors radicals de la unitat d’Espanya a qualsevol preu. En diuen democràcia, però només és un sistema abusiu del que alguns en viuen molt bé. En nom de la democràcia, de la protecció de la democràcia, estan violant totes les normes de la convivència, estan ofegant de mica en mica les llibertats, s’estan situant cada cop més lluny d’Europa dels drets humans. Avui encara tenim la possibilitat de votar lliurement i ens recomanen, ens exigeixen gairebé, per tots els mitjans possibles, que votem en contra de Catalunya, que votem bé, que votem a favor de les porres i de la repressió. O que ens quedem tranquil·lament a casa i deixem que la repressió continuï actuant. I ens insulten, a cada moment, perquè no ens adormim, perquè no badem. Per la meva banda, avui votaré en contra d’Espanya.