L’opinió no pot substituir els fets, allò que s’esdevingué de manera positiva. Ni la ideologia pot substituir la història. Ni la xerrameca fer callar la veritat de l’experiència. Ahir l’antic secretari d’Estat José Antonio Nieto va afirmar que les forces de l’ordre, sota el seu comandament, només atacaren els ciutadans que els havien encerclat, que podien posar en perill la seva integritat física. No és veritat. El primer d’octubre de 2017 jo vaig ser a Sant Julià de Ramis, on havia d’haver votat el president Puigdemont, i ell no hi era. Quan l’esquadra paramilitar de la Guàrdia Civil va abraonar-se sobre la població indefensa, quan va desfermar-se la violència damunt de vells i criatures, damunt de dones i homes adults, damunt d’adolescents que mastegaven xiclet i en feien globus, no hi va haver ni administració proporcional de la força ni advertiment previ, només fúria, catalanofòbia i antidemocràcia. Fúria i ressentiment que ja venien excitades de la caserna exasperada. Fou com si els romans haguessin pres la poció màgica d’Astèrix. Quan van aconseguir penetrar al poliesportiu després de trencar una porta de vidre a cops de mall, un dels números disfressats de robocop verd, el primer que va fer, fou encarar-se militarment amb una màquina vermella i blanca, expenedora de la companyia Coca-Cola. Però no va passar com a pel·lícula Doctor Strangelove (Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb), l'homenet armat no buscava pas canvi per trucar per telèfon a la Casa Blanca. Visiblement exaltat, com si anés encocacolat fins al cul, com si dugués al damunt tota la Coca-Cola més genuïna, li va clavar a la màquina una puntada de peu que la va fer caure sorollosament a terra, ressonant dins de tot el poliesportiu. També és veritat que no ens va matar i que va tenir el detall de fer-se passar l’enuig destruint l’expenedora. 

Certament, té raó el senyor Nieto quan afirma que podria haver estat pitjor, sí, és veritat, la Guàrdia Civil no va fer servir armes de foc i que no va disparar damunt nostre, no ens van caçar com a conills i no van fer-hi cap mort. Els estarem agraïts per sempre. I això que segons el senyor Nieto no érem ni som persones normals, persones que espontàniament, quan veiem un guàrdia civil, no ens posem a les ordres del tricorni. S’ha de tenir molt poc coneixement de la història d’Espanya per sorprendre’s ara de la impopularitat de la Benemèrita Institució del duc d’Ahumada. Un cos policial que ha protagonitzat algunes de les pàgines més negres d’allò que alguns anomenen la història comú d’Espanya, la història que, efectivament, compartim espanyols per una banda i gallecs, asturians, bascos, catalans i altres persones anormals per l’altra, la història en la qual uns apallissen, peguen i colpegen i els altres reben els cops. Una història d’amor, de fraternitat i d’unitat.

Ahir durant l’interrogatori vam aprendre que Nieto no és un d’aquells andalusos que són presumptament trepitjats pels catalans, com afirma el president de la Junta d’Andalusia, més aviat tot el contrari. De fet, José Antonio Nieto —quin nom més espanyol, més bonic, José Antonio, quines ressonàncies històriques més profundes— va ser reprovat pel Parlament espanyol en ocasió de l’escàndol del cas Lezo. La Fiscalia Anticorrupció sospita que Nieto, com a secretari d’Estat de Seguretat, no va ser un dirigent gaire segur, i va avisar Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, que estava sent investigat per la policia. Nieto és un home dur, un autèntic partidari del jarabe de palo per resoldre els conflictes. De fet, va sostenir que l’ús de la força no té per què trencar la convivència pacífica. Milers de dones maltractades per les seves parelles podrien dir això mateix, conviuen pacíficament amb els homes que, periòdicament, les apallissen. Nieto, com tots els partidaris de l’ús de la força, va afirmar que a Catalunya “hi havia una realitat paral·lela”, que el Major Trapero, els Mossos, el Govern de Carles Puigdemont, vivien en una realitat que no era compartida pel Govern d’Espanya. I la violència policial va aplanar les diferències d’opinió, o això és el que ell es pensa. Segons l’opinió de Nieto, el nostre país és una societat trastocada en la qual “l’home mossega el gos i no pas el gos mossega l’home”, una societat en què hi ha persones dolentes que fan coses dolentes i persones bones, que són les que estan situades de la banda de la Guàrdia Civil. Entre els infants i les persones grans i els cotxes de policia, Nieto va decantar-se pels cotxes de la policia. També va dir que els seus objectius eren: en primer lloc, evitar la celebració del primer d’octubre, i en segon lloc, el que és menys important, garantir la convivència i la seguretat de les forces de seguretat. El primer objectiu és evident que no el va poder realitzar. I el segon segons com es miri. Perquè tot i destruir la convivència, cap dels policies, suposadament agredits per la població, va agafar la baixa. Ni un. I és que amb tant d’ardor guerrer, amb tant de patriotisme espanyol, ningú no vol deixar de treballar. Ja se sap que a Espanya som molt treballadors. Al Japó, per aquest motiu, ens tenen autèntica enveja.

Jordi Galves
Extrem dret (10) Arzalluz en el judici Jordi Galves
Jordi Galves
Extrem dret (9) Així guanyaran el judici Jordi Galves