No només és mentida. Saben clarament que sabem que és mentida. En això consisteix el missatge que ens volen fer arribar, el missatge és que se senten impunes. Pensen que tenen el poder de fer el que vulguin. Se’ls en refot que la mentida no sigui gens creïble. De fet no és ni tan sols una falsificació, només és un pretext. No sembla que hagin falsificat proves, per ara, ni que hagin provocat actes terroristes de falsa bandera per incriminar, posteriorment, als independentistes. Avui encara no hem arribat a aquest punt. Per ara no sabem què va passar realment amb l’atemptat islamista de la Rambla ni estan disposats a respondre les preguntes que tothom es fa. Volen que sapiguem això, que estan disposats a fer qualsevol cosa per atemorir-nos, perquè ens quedem a casa, sobretot volen desmobilitzar-nos i que ho deixem córrer, que ens hi repensem. L’amenaça i la repressió és el projecte polític, nítid, que tenen per a Catalunya. Tenen por, molta por, perquè creuen en la possibilitat real de la independència de Catalunya, hi creuen més que molts catalans, perquè s’han posat a massa gent en contra, independentistes i no independentistes, catalans i d’altres països. Han anat massa lluny per asseure’s ara a dialogar i pensen que els catalans som essencialment un poble de covards, d’avars, un poble miserable al que cal escarmentar perquè continuï pagant i callant molts anys més, indefinidament. Ens volen espantar perquè senzillament  estan molt espantats. Perquè es pensen que si castiguen indiscriminadament, injustament, a uns pocs acabaran agenollant-nos a tots.

Quan em van intentar intimidar fa més d’un any, quan em van acusar injustament d’un delicte d’odi per haver escrit un simple article d’opinió, vaig poder observar una mica com es comporten, com reaccionen, com pensen. Saben que no tenen raó i és per això que fan el que fan, perquè estan convençuts que amb la crueltat i l’abús ens derrotaran, que no els cal la raó per a res. Saben millor que ningú que l’independentisme és pacífic, dialogant i democràtic. Saben perfectament que el president Torra no és ni racista ni violent. Saben que les cançons de Valtònyc no mereixen cap càstig i que els presos polítics i exiliats són només caps de turc, bocs expiatoris. Ara els recomanaria que llegissin algun dels llibres de René Girard que ho explica molt bé, però altra feina tindran vostès segurament. Me l’anava llegint a la comissaria, Le Bouc émissaire, a les sales d’espera del jutjat, a ca l'advocat també i m’adonava de la immensa força de cohesió social que té el sacrifici primitiu, la persecució, la violència desproveïdes de justificació racional. M’adonava de la immensa capacitat de corrupció i de deshumanització que té el poder sense control. Et volen rostir, que la por et corsequi, volen fer-te entendre que et poden arruïnar la vida si volen. I que, de la mateixa manera que et perdonen pel que no has fet, també, pel que no has fet, et poden aixafar. El mal és banal. I l’Estat és un Déu atàvic i pervers que s’alimenta de totes les formes de violència.