Els polítics fan servir les enquestes com els borratxos fan servir els fanals, és a dir, per aguantar-s'hi en lloc de per il·luminar-s'hi. És una dita recurrent de la política als Estats Units però és tant o més aplicable al que està passant a Espanya. L’avantatge, als Estats Units, és que les eleccions no es poden repetir i en canvi a Espanya ja en van unes quantes de seguides i ningú no pot descartar que el desgavell continuï. Si no fos per les enquestes, no hi hauria repetició d’eleccions, ni espectacles només pensats per a públics fanàtics com el que va passar l'altre dia al Parlament.

Les enquestes, més ben dit, els enquestadors, sovint s’equivoquen però no només en el pronòstic, sinó també en la interpretació de les dades. Ara mateix, els comentaristes polítics dels Estats Units no es posen d’acord sobre si la iniciativa dels demòcrates de proposar l’impeachment acabarà tenint un efecte bumerang perquè permetrà a Trump monopolitzar el debat sobre ell mateix, mobilitzarà els seus hooligans i taparà totes les estratègies dels candidats demòcrates per fer-se notar.

Ha quedat prou clar que Pedro Sánchez ha preferit repetir les eleccions perquè les enquestes assenyalen que traurà més bon resultat i podrà governar més còmodament. Tanmateix, Sánchez va guanyar les eleccions del 28 d’abril prometent un govern d’esquerres i ara pretén guanyar-les demanant a l’electorat d’esquerres que el votin més i amb més ganes... per poder pactar amb la dreta, que és una oferta electoral per a una clientela diferent.

Segons les enquestes del CIS, la majoria de votants socialistes volia un acord amb Unidas-Podemos i ja ha quedat prou clar que Sánchez no vol aquest pacte ni en pintura. Així que per liderar l’esquerra i pactar amb la dreta, l’estratègia decidida per l’spin doctor Iván Redondo és anar a arrabassar vots de Ciutadans. I com ho pensen fer?  Ja s’ha vist que assumint bona part del seu discurs agressiu contra l’independentisme.

Una insòlita conjunció políticoastral ha deixat Espanya sense Govern ni Parlament en el moment de la seva pitjor crisi institucional, l’escenari perfecte per justificar el govern d’emergència nacional PSOE-PP que el Rei reclama

N'hi ha prou amb un exemple. Les detencions practicades aquesta setmana d’activistes dels CDR han estat decidides per un jutge, però els vídeos difosos per la Guàrdia Civil són cosa del Ministeri de l’Interior. Durant el franquisme, la brigada políticosocial trucava de matinada i s’emportava els detinguts sense fer soroll, tal com cantava la Maria del Mar Bonet, però ara la Guardia Civil no truca. La imatge dels agents aguerrits trencant portes de forma brutal en comptes de trucar el timbre resulta ridícula a Catalunya, però la seva distribució només s’entén si té una intenció propagandística que només pot fer trempar els haters que fins ara han apostat per Rivera.

Això vol dir que el PSOE està determinat a rivalitzar amb els seus contrincants en el terreny de la dreta, la qual cosa inexorablement farà créixer la tensió a Catalunya. De moment, el govern socialista en funcions ja ha anunciat que pensa instar l’anul·lació de les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya i que no s’estarà de plantejar si s’escau l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Si això ho diu ara, què no dirà quan arribi el Tsunami Democràtic que respongui la sentència del Suprem en plena campanya electoral? Necessàriament Pedro Sánchez es veurà obligat a liderar l’ofensiva antisobiranista en tant que president del Govern, però es trobarà que els seus rivals de la dreta li exigiran més i més cada dia fins que apliqui el 155. Amb les corts dissoltes, la decisió d’aplicar el 155 correspon a la Diputació Permanent del Senat, on el PSOE té majoria absoluta. Malament li anirà a Sánchez si l’aplica i també si no ho fa.

Abans del 10 de novembre han de passar tantes coses, tan imprevisibles i tan transcendentals que les enquestes no serviran més que per afegir confusió. Una insòlita conjunció políticoastral ha deixat Espanya sense Govern ni Parlament en el moment de la seva pitjor crisi institucional i amb tots els actors barallant-se pel poder. Encara que ben mirat és l’escenari perfecte per justificar l’endemà de les eleccions el govern d’emergència nacional PSOE-PP que el Rei i els seus cortesans fa temps que reclamen.