Descartat el suport d’Esquerra Republicana per arrabassar l’alcaldia de Barcelona a Xavier Trias, les possibilitats que Collboni surti elegit alcalde passen pel suport de Vox o PP a una entesa PSC-comuns. Això que des del punt de vista dels principis semblaria impossible, tot apunta que és l’opció perseguida principalment per tot l’exèrcit de càrrecs dels comuns instal·lats a l’Ajuntament que ja estan fent tot el que calgui per no perdre la feina. De fet, han engegat una ofensiva a les xarxes i mitjans per poder justificar, en nom del progressisme, el seu vot a Collboni, però esperant que Vox o PP els acabin la feina pel seu compte.

Si al ple de constitució de l’Ajuntament els regidors dels comuns renuncien a votar Colau i voten per Collboni, voldrà dir que busquen desesperadament ni que sigui el suport de Vox per no perdre les cadires que ocupen. PSC i comuns sumen 19 regidors i amb dos de Vox o dos del PP ja fan majoria absoluta. És l'única operació que pot apartar Trias de l’alcaldia i mantenir els comuns apalancats a la Casa Gran.

Els comuns han engegat una ofensiva a les xarxes i mitjans per poder justificar, en nom del progressisme, el seu vot a Collboni però esperant que Vox o el PP els acabin la feina pel seu compte i poder continuar apalancats a l’Ajuntament

Els socialistes ja han dit que parlaran amb tothom “menys amb l’extrema dreta”. Això vol dir que també ho faran amb el Partit Popular. Amb Vox no cal parlar ni negociar res, perquè, amb només dos regidors, l’operació no només no té cap risc sinó que els seria enormement rendible. Tindrien l’oportunitat de fer valdre la seva força com a determinant i a més amb l’argument de sempre, España antes roja que rota. Al Partit Popular l’operació també li pot interessar amb arguments similars, però amb les eleccions generals acabades de convocar que es presenten prou polaritzades entre PP i PSOE, regalar l’alcaldia al principal competidor i permetre que els comuns, amb Ada Colau o sense, continuïn al govern de la ciutat, tindrà els seus detractors. I, a més, al PP ja li aniria bé que la feina la faci Vox, perquè tindria una repercussió enorme en la campanya de les generals.

Precisament perquè a qui aquesta operació li resulta més complicada és precisament al PSC i de retruc al PSOE. Òbviament, per a Collboni ser alcalde és la seva prioritat, però per al PSOE obrir la campanya de les generals amb un alcalde socialista elegit amb els vots de Vox és gairebé com per plegar veles. Pedro Sánchez ha fet aquest dimarts un discurs davant dels grups parlamentaris socialistes arengant per “aturar el 23-J el corrent reaccionari”. Tota la seva intervenció ha estat dirigida a mobilitzar les esquerres contra un govern d’extrema dreta. Si Collboni surt elegit com l’alcalde socialista més important d’Espanya, però amb els vots del contuberni reaccionari que diuen combatre, el PSOE es quedarà sense arguments. I com que no es pot impedir que comuns i Vox actuïn en defensa dels seus interessos, votaran el que més els convingui.

Per a Collboni ser alcalde és la seva prioritat, però per al PSOE obrir la campanya de les generals amb un alcalde socialista elegit amb els vots de Vox és gairebé com per plegar veles

La incertesa es mantindrà fins al darrer minut, quan votin un per un els regidors. Si els comuns voten Collboni en lloc de Colau, Vox i PP tindran automàticament la paella pel mànec. Si el PSC no volgués participar en l’operació, l’únic que podria fer seria renunciar a presentar candidat o que dos dels seus regidors abandonin en plena votació la sala de plens.

Som davant la repetició de les maniobres antidemocràtiques dels darrers anys. El 2015 van ser les clavegueres de l’Estat les que van intervenir per impedir la reelecció de Trias. El 2019 va ser l’operació Manuel Valls, també amb participació del deep state, que va impedir que Ernest Maragall fos alcalde. Ara tenen els mateixos motius i menys escrúpols per tornar a intentar-ho.

També cal dir que en tota aquesta batalla, el capteniment de Junts per Catalunya també pot influir de manera determinant. Sembla mentida que els seus dirigents no sàpiguen llegir els resultats de diumenge passat i tornin a caure en tots els paranys que els preparen. Convocant a aquestes altures fronts patriòtics i antiespanyols, tornant a prometre la independència després del que han fet i del que no han fet, l'únic que aconseguiran serà rearmar les ofensives espanyolistes, tornar a fer el ridícul i perdre pel camí bous i esquelles.