De moment, l'única sortida al conflicte amb Catalunya plantejada pels dos candidats que de debò es disputen la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez i Pablo Casado, és la derrota del sobiranisme. Certament, el to no és el mateix. El Partit Popular busca una derrota militar amb totes les seves conseqüències, mentre que el Partit Socialista intenta que siguin els mateixos sobiranistes els que es rendeixin o s’immolin.

Avui analitzaré l’opció que lidera Pablo Casado amb el suport de l’extrema dreta i deixarem per a diumenge la del candidat favorit, Pedro Sánchez.

Efectivament, tal com assenyala en el capítol del seu programa titulat Comprometidos con el fortalecimiento de la Nación, el PP pretén l’equivalent a una derrota militar pura i dura del sobiranisme, amb presoners amb llargues condemnes, persecució del sobiranisme polític, supressió de l’autogovern i repressió continuada de l’expressió cultural i social de la voluntat de ser i dels signes d’identitat diferenciada dels catalans, molt especialment la llengua. Si fa no fa, és el mateix que es va practicar en altres moments històrics sota la monarquia borbònica, de facto un altre decret de Nova Planta.

La imatge de Cayetana Álvarez de Toledo recitant a TV3 com a proclama partidista el discurs amenaçador del Rei confirma la debacle constitucional: ja no és la Constitució que determina la monarquia, sinó la monarquia que determina la Constitució. Qui són els colpistes?

Pablo Casado no ha brillat gaire en els debats electorals, però cal reconèixer, en canvi, que la candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, que ho tenia tot en contra, que desconeix el país i la seva llengua pròpia ―a la seu del carrer Urgell li diuen la paracaidista― i que no ha estat capaç de desenvolupar més que una sola idea en tota la campanya, ha aconseguit portar al seu terreny pràcticament totes les entrevistes i debats que li he pogut seguir. Potser haurà estat que el seu posat altiu i aristocràtic impressiona per igual els periodistes i els contrincants polítics plebeus, però el cert és que una representant de l’aristocràcia terratinent espanyola que defensa rebaixar el salari mínim dels treballadors no ha tingut ni un moment de dificultat i, en canvi, potser hauria d’haver generat alguna reacció dels seus interlocutors amb les coses que deia.

Perquè la idea de l’extermini polític dels adversaris està permanentment implícita en el discurs monocord d'Álvarez de Toledo i seria un error circumscriure’l a l’àmbit català. Escoltant la marquesa de Casa Fuerte és evident que el projecte del PP és liderar un nou movimiento nacional amb Ciutadans i Vox, l’objectiu del qual no es limita a erradicar el sobiranisme català. La idea ve de lluny i la va formular José María Aznar als anys noranta. Catalunya, com abans el terrorisme d’ETA, no és més que el pretext que utilitzen per pervertir el règim constitucional de drets i llibertats del 78 a tot Espanya.

El més revelador de tot plegat ha estat la imatge de Cayetana Álvarez de Toledo, digna representant de l’aristocràcia espanyola, recitant dimecres a TV3, com a proclama partidista, el discurs divisori i amenaçador que va fer el rei Felip VI el 3 d’octubre. “Sé muy bien que en Cataluña también hay mucha preocupación y gran inquietud con la conducta de las autoridades autonómicas. A quienes así lo sienten, les digo que no están solos, ni lo estarán; que tienen todo el apoyo y la solidaridad del resto de los españoles, y la garantía absoluta de nuestro Estado de Derecho en la defensa de su libertad y de sus derechos”. Heus aquí la confirmació definitiva de la debacle constitucional. Ja no és la Constitució que determina la monarquia sinó al revés, és la monarquia que ara determina la Constitució. La pregunta immediata és: qui són els colpistes?