“Quand la Chine s'éveillera… le monde tremblera”, va escriure fa gairebé mig segle Alain Peyrefitte, en el sentit que el gegant asiàtic acabaria dominant el món, i que només era qüestió de temps que aconseguís la capacitat tecnològica suficient per imposar-se. Si les dues primeres guerres mundials van tenir el seu origen en la rivalitat de les potències imperials dominants, la pandèmia del coronavirus està posant de manifest una nova disputa pel lideratge planetari. Tanmateix, amb una diferència important. En les dues primeres guerres mundials, els Estats Units van assumir el lideratge moral, a més d’ostentar la supremacia militar, i ara Donald Trump ha renunciat al primer i no està en condicions d’assegurar la segona.
Estats Units ja és el país amb un nombre més gran d’infectats, segons les xifres oficials, que tothom sap que estan molt per sota de la realitat, i això que la pandèmia ha trigat més a arribar al continent americà. Tanmateix, l’actitud erràtica del president Trump, rectificant de posició cada setmana, no li ha generat cap desgast. Al contrari, l’anunci d’una inversió de 2,2 bilions de dòlars per rescatar l’economia li ha suposat un augment de la seva popularitat. Un 3,5% dels ciutadans que fa quinze dies desaprovaven la seva gestió com a president ara l’aproven. Està per veure què passarà quan, segons diverses previsions, l’atur es disparari fins al 25% i els morts per la pandèmia es comptin per centenars de milers. De moment, el neguit per la pandèmia ha generat als Estats Units un nou augment en la venda d’armes de foc.
Amb uns Estats Units d’esquena al món, un Regne Unit tancat en si mateix i una Europa esfilagarsada, i, a més, amb un imperi xinés tan “generós”, només s’albira l’ensulsiada d’Occident
En qualsevol cas, que Donald Trump continuï regint els destins de la fins ara primera potència mundial és un factor que alimenta la tesi de la caiguda de l’imperi americà. La seva política proteccionista, aïllacionista i fins i tot insolidària amb els seus aliats naturals descarten els Estats Units com a principal motor per a la reactivació i la reconstrucció quan la comunitat científica hagi doblegat el virus. A diferència del que va passar el 1918 i el 1945, l’actual govern dels Estats Units no abandera la defensa dels valors universals de la llibertat i la democràcia, i a diferència del que va passar el 1918 i el 1945, Estats Units no hi és ni se l’espera com a salvador d’Europa, primer perquè el Trump de l’America first no vol, i segon perquè tampoc no pot. En la carrera per aconseguir la vacuna contra el Covid-19, els científics nord-americans no van per davant dels xinesos ni dels europeus. I ara mateix Europa, Amèrica, Àsia i Oceania depenen de la Xina pel que fa al subministrament de kits de detecció ràpida del virus, mascaretes, gel hidroalcohòlic i tots els materials de protecció contra el contagi. Tant li fa Japó com Filipines, Irak com Iran, Perú o Argentina i, per descomptat, Itàlia, Espanya, Sèrbia, França o la mateixa Alemanya.
Cito Sèrbia perquè el seu president, Aleksandar Vucic, ha dit el que sap tothom: "L'únic país que ens pot ajudar és la Xina. La solidaritat europea no existeix. Això era un conte de fades”. Fins i tot la presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, no ha tingut més remei que agrair i reconèixer el paper de la Xina. “Estem agraïts i ens cal el suport mutu en moments de necessitat”.
Un suport mutu que, com s’ha vist aquesta setmana, no existeix al si de la Unió Europea. Alemanya (i Holanda) han deixat clar que la UE només els interessa quan els convé i si manen ells, per tant, si en un moment tan crític la Unió no serveix per compartir el deute (ni tan sols per compartir les comandes de mascaretes a la Xina), no servirà mai. Així que la Unió Europea està morta. I en aquesta ocasió és obvi que l’Oncle Sam no vindrà a treure’ns les castanyes del foc com va fer en el passat. Així que, amb uns Estats Units d’esquena al món, un Regne Unit tancat en si mateix i una Unió Europea esfilagarsada i, a més, amb un imperi xinès tan “generós”, l’únic que s’albira és l’ensulsiada d’Occident.