Òmicron o, com ens han dit, o grega petita, la nostra o de cada dia. Així s’ha batejat la nova variant de la covid-19. Per com s’ha rebut una notícia més que esperable, sembla que molts haurien desitjat que fos una enorme omega, la o gran grega, el final de l’abecedari hel·lènic i preludi de la fi dels temps. Els àugurs de guàrdia, posats a desitjar novetats, sempre vaticinen el pitjor i, si és possible, ben gran, planetari o còsmic, sisplau.

Aquesta nova variant, detectada fa poques setmanes, ha tingut com a resposta per part dels científics ―no dels saberuts que estan al cas de tot, mestres en enredar― una resposta similar a la variant delta: aquesta nova variant sembla més contagiosa, no significativament més greu i encara no sabem, ja que no hi ha hagut temps material, com respondrà aquesta òmicron davant les vacunes que ja estan aprovades i les que encara no però que, com la catalana d’Hipra en un prometedor desenvolupament, amb una alta probabilitat ho estaran en un futur ben proper.

Entre catastrofistes, il·liberals antivacunes i bledes habituals, el virus que hi habita és el nostradamisme de putxinel·lis, fruit de la ignorància, l’egoisme i la malvolença.

No es té en consideració, i cal recordar-ho públicament, com estàvem fa just un any i com estem ara. Fa just un any, les vacunes estaven en fase d’assaig i avaluació en paral·lel amb no pocs entrebancs, suspensions provisionals i algun ensurt. No fa ni onze mesos que va començar la campanya universal, és a dir, occidental ―aquesta limitació sí que és quelcom censurable des de tots els punts de vista― de vacunació. Semblava, malgrat una desafortunada campanya propagandística, que el vaccí no assolia el ritme necessari i vet aquí que, abans de 10 mesos, amb la capdavantera Europa del Sud, s’ha arribat a un llindar d’entre el 75-80% de població vacunable vacunada i l’Europa civilitzada i rigorosa està, en alguns casos, entre 10 i 15 punts per sota.

Vist el panorama en perspectiva, el que no és raonable de cap de les maneres és predicar, animar o fins i tot aplaudir per sota la taula un fracàs cientificosanitari amb la nova òmicron, tot desitjant una gran enorme i esclafadora omega

Aquesta disfunció no és deguda, per una vegada, als governs, sinó als ciutadans, a alguns ciutadans; en concret, als més llestos, que han fet botifarra a la vacunació, perquè ells són més savis, més honestos i tenen més llibertats que ningú, tot arrogant-se el dret a infectar tothom a tort i a dret. El que és la saviesa i la llibertat entesa com a sinònim d’egoisme.

Ara, en el primer dia de la primera setmana de desembre, amb aquest balanç, sembla que amb totes les variants víriques cobertes i l’esforç mai vist a la història de ciència, finançament, distribució i administració de la vacuna anticovid, ens trobem en una situació col·lectiva i individual infinitament millor que fa a penes 10 mesos. Aquesta infinitament posició millor és un fet incontrovertible.

No és rebatible ni amb arguments dels que no tenen arguments científics contrastats, ni és rebatible amb les dures denúncies ―que hauran de ser investigades més endavant― contra la indústria farmacèutica en la seva vessant més cruament capitalista del tot per la caixa, ni és rebatible per la limitació dels beneficis al món occidental, malgrat que es tracta d’una limitació tan censurable moralment com matussera sanitàriament. Xoca, dit sia de pas, que alguns antivacunes clamin contra aquesta injustícia: no deu ser que volen fer servir de conillets d’índies els desemparats del Sud global?

Vist el panorama en perspectiva, el que no és raonable de cap de les maneres és predicar, animar o fins i tot aplaudir per sota la taula un fracàs cientificosanitari amb la nova òmicron, tot desitjant una gran enorme i esclafadora omega.

Si durant el temps que s’ha disposat, la ciència ha obtingut una àmplia bateria de remeis contra la covid, bateria que no deixa d'eixamplar-se contra un virus que, com ens han fet saber i reiterat els metges i epidemiòlegs, per la seva pròpia naturalesa muta permanent, el que és més que raonable és que la nova variant, l’òmicron, continuï com una o petita, que fa una guitza relativament superable per la ciència actual i en un breu lapse de temps. Esperem també, abans de veure’ns llançats al buit, de què va aquesta òmicron ―s’hi està treballant de valent― i quines eines actuals, reformades o no, o imminents podem emprar per superar aquesta nova adversitat.

A hores d’ara, doncs, no obrim la parada de despatxar omegues.