"Ja no podem més", aquest podria ser un eslògan compartit per molts independentistes, no només des de la societat civil, sinó també per alguns que som a la política. La situació de dependència a un Estat clarament antidemocràtic i que manlleva dràsticament els nostres recursos, és insostenible.
Tenim pressa, molta pressa, però mai perdo de vista que països com Irlanda van trigar 18 anys a ser independents després de fer la declaració d’independència, i de patir una greu divisió interna. No ho podem allargar gaire més, però de moment ja portem gairebé 5 anys; els dos primers van ser molt durs, pendents de la repressió i dels judicis als presos polítics, i la covid ha fet que en els darrers dos tot fos molt complicat. És moment de fer el que calgui per constituir la República catalana.
En el món empresarial, projectes complexos requereixen temps. Fer un canvi estratègic en una multinacional pot portar més de cinc anys, igual que construir una nova fàbrica, o substituir una gamma de productes. Per tant, fer efectiva una república és lògic que pugui requerir anys, sobretot tenint en compte que l’estat que tenim en contra és molt hostil.
Però jo segueixo pensant que podem ser independents en pocs anys i treballem perquè així sigui. Parlo per mi, però també pel que he pogut constatar amb la gran majoria de diputats de Junts amb qui parlo habitualment: nosaltres de cap manera hem tirat la tovallola.
Cal deixar enrere la taula de diàleg, fer un front comú a Madrid i posar en marxa l’espai estratègic independentista amb el suport del Consell per la República, i cal fer-ho aviat
Penso que estem en un moment d'impàs que farà que aviat tot s’acceleri. Es veu clar que la taula de diàleg (ho sabíem, però ERC ho va exigir) no té cap, cap, cap recorregut, i per tant, no caldrà esperar un any més per preparar la segona part de l’acord de govern que va permetre la investidura del president Aragonès.
Fa uns mesos que uns quants diputats de Junts estem preparant una estratègia de culminació, amb la tranquil·litat que si n’apareix una de millor, substituirà la nostra, però amb el convenciment que si no, la que proposem implicarà un punt d’inflexió. En els propers mesos hi haurà un tomb en la legislatura, n’estic convençut, i en tot cas, haurà de ser ERC qui decideixi amb quin rumb. Si vol complir l’acord de govern i posar en marxa una estratègia conjunta de l’independentisme a través de l’espai estratègic, o si prefereix governar amb altres suports o anar a eleccions.
En el proper congrés nacional de Junts, que tindrà lloc el mes de juny, s’ha de començar a veure reflectit aquest punt d’inflexió, i la tardor ha de ser determinant per actuar. Parlo en primera persona, amb el suport d’altres diputats de Junts al Parlament i al Congrés, quan reclamo que cal deixar enrere la taula de diàleg, fer un front comú a Madrid i posar en marxa l’espai estratègic independentista amb el suport del Consell per la República, i cal fer-ho aviat, perquè ja no podem més i volem guanyar.
Joan Canadell, diputat de Junts per Catalunya