Si li parlo del caos del SEPE i del caos de les vacunes d’AstraZeneca semblarà que li parlo de coses diferents. Però no. Va del mateix. Curtterminisme, mirar-se el melic i no prendre decisions amb perspectiva. Però a veure... aquí algú pensa? Més enllà de fer les coses per buscar un efecte immediat en una opinió pública anònima que s'espolsa les frustracions a la virtualitat de les xarxes, algú té una estratègia per afrontar la realitat? Algú planifica? A banda de fer cas dels spin doctors, que es posen molt calents jugant a construir relats, algú té previst gestionar alguna cosa? I gestionar significa afrontar amb determinació. Decidir per construir, no per si de cas em foten amb la mà oberta.

Això del SEPE és una vergonya tan gran que els responsables del despropòsit haurien de ser inhabilitats de per vida i obligar-los a retornar (i amb interessos) tots els diners que han cobrat indegudament per fer una feina que no han fet, cosa que ha perjudicat a milers de persones a les que els han arruïnat la vida. El problema és que mai sabrem els noms i cognoms dels culpables individuals i tot ho carregaran al “sistema”. Un “sistema” que ha abandonat qui necessitava que l'administració li tramités al que tenia dret. Simplement. Ei, i per una cosa tan senzilla com poder subsistir.

Sí, ja sé que cada dia hi ha desenes d'empreses que pateixen atacs informàtics com el que ha patit el SEPE. Però és que aquesta és la goteta definitiva del got d'una deixadesa que ha anat més enllà del tolerable i l'admissible. Els que en saben m'expliquen que el sistema informàtic del SEPE el podria haver petat la classe dels dofins amb una mà lligada. I tant, esclar que també reben atacs el Pentàgon o el CNI, però oi que ningú imagina Hisenda inhabilitada durant més d'una setmana? Doncs el SEPE, sí. I esperi's.  

I d’AstraZeneca, què vol que li digui... Europa ha administrat 17 milions de dosis i hi ha 11 casos de trombosi venosa cerebral (ONZE), una patologia que fins ahir el 99,9% dels ciutadans no sabíem ni que existia i de la qual ara tots en som experts mundials. I segur que n'hi ha hagut més, perquè en això passa com amb la xifra de contagiats per COVID, que per saber el nombre real hauríem de fer proves a tota la població cada dia. I no. Però tots els experts diuen que ara mateix és impossible establir una relació causa-efecte. Esclar que cal ser prudent, mirar-s'ho a veure i prendre les mesures pertinents, però el pànic s’ha apoderat d'una classe política que viu pendent del que passarà en els 10 minuts següents. I com que ni saben ni estan disposats a afrontar crisis i a resistir-les, amb la seva por i neguit han transmès a la ciutadania el pitjor missatge possible: les vacunes no són segures. I això no és cert.

Però quan burxes és encara pitjor. En dues paraules: el preu i el Brèxit. De totes les vacunes existents al mercat, la d’AstraZeneca és la més barata (entre 2 i 5 euros fronts als més de vint de les altres) i a més la produeixen en aquella Gran Bretanya que ja no pertany a la Unió Europea. I com que ens han ensenyat a pensar malament, ¿podem fiar-nos d'unes empreses privades que 1/ no volen cedir la patent d'un producte que, sí, que han aconseguit en un temps rècord, però gràcies a l'ajut públic i que 2/ s'havien compromès a administrar en unes quantitats que no estan complint, mentre resulta que s'estan venent paquets turístics a Santo Domingo amb viatge, estada i vacuna. Ei, i les dosis no les està comprant el govern de Dominicana, que altra feina té.

Però, tornant a la covardia política que dóna arguments als negacionistes i que genera por entre la gent normal, suposem que si, que a Europa hi ha... va, no onze casos de trombosi venosa cerebral sinó mil i que moren, va, 500 persones.És impossible saber quantes vides salvaran les vacunes, però sabem que de moment al món han mort més de dos milions i mig de persones per no tenir-les. Crec que no hi ha color. I crec que cal tenir el valor polític d'afrontar les conseqüències de la deixadesa existent al SEPE i dels possibles efectes negatius en la salut d'unes vacunes que encara no sabem si realment provoquen aquests efectes negatius i en una molt reduïda part de la població.

Encara que les enquestes d'avui diguin el que diguin i que mai passi res.