La broma aquella de Tabàrnia tenia una part contraria. El seu negatiu i en negatiu. I en van dir Tractòria.
Tabània era la Catalunya “bona”, la pura. La Catalunya urbana, entenent que la ciutat és un lloc modern amb gent normal. Tabàrnia era el lloc on s'abraçava amb desfici la Constitució de la qual se n'havien apropiat seguint el concepte “de tanto que te quiero, te abonyego”. Tabàrnia era la Catalunya lliure de “lazis”, que són molt pesats.
I després hi havia la Catalunya “dolenta”. La indepe, la traïdora, la colpista. La Catalunya anomenada Tractòria, perquè era la de l'interior. Era la Catalunya de poble. Però, sense pretendre-ho, la idea de Tractòria explicava tantes coses dels seus creadors. Què és supremacisme em preguntes tu, clavant-me el menyspreu amb l'adjectiu que uses per definir-me? Supremacisme ets tu, xato. I xata. El supremacisme de relacionar l'independentisme amb una cosa rural, endarrerida, poc cosmopolita, poc ciutadana del món. Tractòria era la manera de desacreditar la Catalunya interior per la via de l'insult de qui es creu superior. Tractòria era la Catalunya que fa pudor de fems, com les idees indepes dels seus habitants. Tractòria era el lloc on habiten uns pallussos ancorats al segle XIX que van amb espardenyes de set vetes i que circulen pel món en tractor i amb un garrí als braços. Pobre gent, oi? Gent humil amb idees humils. Simples. Senzilles. Tant de contacte amb animals t'acaba convertint en un animal per domesticar.
Els inventors del concepte Tractòria van ser el dit que ens va assenyalar què és la superioritat intel·lectual de qui es creu que va pel món sent el putu amo i realment va pel món trepitjant els caps de gamba salada que han acabat al terra d'un bar de mala mort.
I ara tenim l'incendi de la Ribera d'Ebre. I dels creadors de Tractòria ha arribat a les nostres pantalles amigues el silenci. Alguns que havien fet piulades de solidaritat amb altres incendis haguts en zones de la Catalunya de poble però que no ho són gaire perquè “ells” (i “elles”) hi tenen “la segona residència”, ara han restat muts. Quan li va tocar a la Catalunya que podria ser Tractòria, però que no ho és gaire perquè “ells” (i “elles”) la dignifiquen, llavors sí. Ara no.
Però resulta que la Tractòria que han menyspreat, la que segons Tabàrnia viu en granges amb el llum d'oli, senyals de fum i va a la civilització en diligència, s'ha dedicat a fer entrepans pels bombers i pels voluntaris. I per l'exèrcit! I els ha dut aigua. I ha ajudat desinteressadament el ramader que ho va perdre tot pel foc perquè pugui tornar a començar. I des de diversos punts de Tractòria s'han omplert les xarxes de solidaritat de tota mena. Des de gent que oferia casa seva per si hi havia persones amb asma afectades pel fum fins a veterinaris que es prestaven a tractar els animals afectats pel foc.
Flix? La Palma d'Ebre? Mora? On és això? Doncs miri, són a Tractòria. I, sí, són pagesos i ramaders. Però també notaris, empresaris, mecànics, cambrers, fusters, llauners i informàtics. I són gent com la que hi ha a Tabàrnia. I viceversa. I, per sort, tots ells (i totes elles) són gent tan sensata i amb tant de sentit comú que són capaços de pensar diferent, o no, però que saben conviure sense menysprear ningú depenent del lloc on viu.
Encara que algú els hagi col·locats als uns en una pretesa Tabàrnia i als altres en una inexistent Tractòria.