En un món on la majoria de la nostra vida la determina un tribunal, aviat també amb qui hem d'allitar-nos i quina ha de ser la nostra alimentació, un jutge ha decidit decidir quins col·lectius han de vacunar-se abans que els altres. Per què? Coi, perquè els jutges (també) són experts epidemiòlegs i tenen prou criteri com per decidir qui, quan i per què és vacuna primer el ciutadà A i no el B. O viceversa.

Tenim un nou conflicte que barreja coincidències, burocràcia i aplicació de decisions dictades des de Brussel·les. I ha acabat com s'acaba tot en aquest país, en un sidral polític on uns quants actuen amb una gran deslleialtat institucional i busquen un rèdit polític. En aquest cas, el porc del que tot s'aprofita és la vacunació dels set mil guàrdies civils i membres del CNP que són a Catalunya.

Segons Delegación del Gobierno, que és de qui depenen administrativament aquests dos cossos, a partir del 10 de febrer, quan va començar el seu període de vacunació, van establir diversos contactes amb la Generalitat però la resposta va ser rebre allargues. Fins que van pactar una reunió el 4 de març. Salut diu que des del primer moment havien pactat que la reunió seria el dia 4 i, per tant, no van dilatar els terminis. Mentre arribava la trobada per decidir com ho feien, van anar vacunant-se Mossos, policies municipals, bombers, però també guàrdies civils (GC) i membres del CNP. I aquí arriba el primer entrebanc que no és culpa de ningú. Quan GC i CNP ja tenien data per ser vacunats, la UE va suspendre l'administració de les vacunes d’AstraZeneca, que eren les destinades per a ells. I, com la resta de ciutadans afectats per aquesta decisió, van quedar-se sense vacuna.

Arriba la reunió. Segons Delegación del Gobierno ells van dur tota la documentació requerida. Salut, i també Interior, afirmen que se'ls va negar l'accés a les dades dels agents que havien de ser vacunats, no se'ls va facilitar el cens i se'ls van exigir uns requisits sobre els llocs on administrar les dosis que no eren viables des del punt de vista logístic. O sigui, amb tot el que ens han explicat les tres parts a dia d'avui, les claus de l'assumpte són: 1/ La falta de confiança entre administracions va impedir que qui havia de vacunar accedís a les dades dels vacunats, i 2/ Els cossos de seguretat responsabilitat de la Delegación del Gobierno no van ser vacunats perquè les dosis que havien d'administrar-les estaven suspeses.

A partir d'aquí més versions contraposades de com va seguir el cas, però pel que sabem hi havia plantejades diverses solucions possibles. Per exemple, el ministre Miquel Iceta va dir al Senat que si l'Estat havia de fer-se càrrec de la vacunació, endavant. Però no hi vam ser a temps. Pel mig hi van aparèixer els hereus del sindicat Jusapol, conegut per convocar incomprensibles manifestacions a BCN en ple conflicte polític, i la cosa ha acabat als tribunals. On sempre acaben els mateixos de sempre totes les coses.

Total, que un conflicte de salut que ha derivat en polític i que es podria haver resolt amb criteris mèdics ha acabat en un nou merder que ara provocarà que els majors de 70 anys, població de risc. vegin com a la cua que fan per ser vacunats, se'ls colaran unes persones que són considerades serveis essencials perquè així ho ha decidit un tribunal. El famós tribunal epidemiòleg, que és qui (també) va descobrir les vacunes, les fabrica, les empaqueta, les distribueix i les punxa. Sort en tenim d'ells. I d'elles. Ni Pfizer, ni Moderna, ni AstraZeneca, ni Janssen, ni Sputnik, ni Soberana, la vacuna bona és la TSJC-Jusapol. Té un 690% d'efectivitat. Política.