Com si fos un helicòpter l’1-O, fa mesos que plana per sobre dels nostres caps una pregunta: I després de la sentència, què faran els indepes? Doncs bé, al final la resposta a la sentència ha començat a produir-se abans de saber-se la sentència i en una primera fase no l'han protagonitzat els indepes. Ves per on, els unionistes, i més concretament els unionistes radicals, s'han avançat i ara mateix la iniciativa és seva.

Doncs sí, el següent pas del conflicte, la gestió de la postsentència, l'ha encetat l'Operació Judes. Un nom, per cert, del qual seria interessant saber-ne l'origen, qui és Judes i per què ho és. I ha resultat que, totalment per sorpresa, ha aparegut per aquí el mig un element inesperat que ha trobat l'independentisme amb el pas canviat i que l'ha desconcertat: la violència. Això no estava previst.  

L'independentisme s'ha defensar de les acusacions de ser ETA. I ho ha de fer sense saber fins a quin punt són certes o no les informacions filtrades interessadament, tot i el secret de sumari, sobre les activitats dels 7 detinguts que primer en van ser nou. I, per si amb un front no en tingués prou, també ha de combatre els altres dos, que tanquen el cercle perfecte de l'estratègia de l'unionisme fora de carta: el polític i el mediàtic. Comencem pel primer?

En plena campanya electoral, disfressada de pre, no només és massa temptador rebutjar un caramel com el de la Catalunya terrorista sinó que l'han deixat a la porta d'una escola. El caramel. Ciudadanos, que estava en caiguda lliure, s'hi ha agafat com un ninot amb ventosa al vidre d’un SEAT Còrdova. Avui al Parlament han aprofitat per regalar-nos una de les seves més genuïnes performances i han canviat la lletra de “Los Pajaritos” per la de “Los Terroristas”. I els hi ha quedat “Terroristas por aquí, terroristas por allà, terroristes a atentar. Pim, pam, pum, pum”. Sense manies. I al menú hi han afegit “el totalitarisme indepe”, “ens volen silenciar”, “som assetjats”, “ens trepitgen els drets”, “ens volen fer fora de Catalunya”.

I aquest discurs, ens porta a l'altre front, el mediàtic. Madrit (més concepte que mai) ha comprat acríticament les filtracions que s'ha anat repetint des de dilluns, petant-se el secret de sumari i la presumpció d'innocència. I ja té els ingredients necessaris per fer un gaspatxo de la Catalunya violenta, intolerant i tenebrosa on es fa la vida impossible a qui no és indepe. El relat perfecte per piconar l'independentisme pel cantó on fins ara era més fort, el del pacifisme. I construeix la pista perfecta perquè hi aterri una sentència “exemplar”. Coi, si són uns terroristes, als seus líders se'ls ha de castigar com es mereixen.

El ball ha començat abans d'hora. I els indepes encara estaven deixant la jaqueta al guarda-roba. El gran dubte és saber què passarà quan entrin a la sala. ¿Acceptaran ballar la música que sona sense protestar, es plantaran quiets al mig de la pista o aniran fins on hi ha el discjòquei i s'hi posaran ells a punxar el que creguin convenient?