Avui hi havia convocat a l'Ateneu Barcelonès, de BCN, com el seu propi nom indica, l'acte fundacional de la Crida Nacional que impulsa el president Carles Puigdemont. I la cosa s'ha desbordat una miqueta. Bàsicament perquè hi havia més gent que espai.

Vint-i-cinc minuts abans de començar l'acte, la cua per entrar a les dues sales habilitades arribava pràcticament a la Rambla. Per fer-se una idea, la cua serien les línies vermella i negra que li he marcat en aquest plànol:

Però és que la cua començava a la porta d'accés a l'Ateneu, just on hi havia la taula habilitada perquè els periodistes ens acreditéssim i la gent recollís els tiquets per entrar. I aquesta era la imatge des d'allà estant:

El problema és que a tres quarts de set ja no quedaven acreditacions de premsa, amb la qual cosa uns quants hem acabat entrant amb el vell sistema dels “va, passeu tots que el porter us coneix”. No em pregunti com, però al final he aconseguit una acreditació per a mi sol. Aquesta:

I ara vostè em preguntarà: “Però escolti, quanta gent hi havia?”. I jo li responc: “Ni idea. Soc de lletres”. Però tenint en compte que s'han omplert dos cops la sala Oriol Bohigas que té 239 butaques, la sala Verdaguer que en té 70 i que tot i així s'ha quedat gent a fora, què li sembla si ho deixen entre 800 i 850 persones (105 segons la Delegación del Gobierno)?

“I de periodistes, quants n'hi havia”, em pregunta ara? Doncs uns quants. Quan hem entrat a l'auditori gran, després de pujar a peu dos pisos, hem ocupat ben bé tres files, sense comptar les càmeres de TV que s'han instal·lat darrere del tot i els fotògrafs.

Per cert, abans que em pregunti qui hi havia, ja li ho dic jo. Més o menys i per sobre, eh. Doncs hi havia Susanna Barreda, dona d'en Jordi Sànchez; Blanca Bragulat, dona d'en Jordi Turull; Meritxell Lluís, dona d'en Josep Rull; Betona Comín, germana de Toni Comín; els consellers Calvet i Puigneró i la consellera Chacón; Marta Pascal, coordinadora general del PDeCAT; Maria Senserrich, portaveu del PDeCAT; la plana major de Junts per Catalunya, diversos diputats de la formació, l’exconsellera Meritxell Borràs, regidors i exregidors diversos, algun alcalde com el de Molins de Rei, càrrecs de diverses conselleries i allò que se’n diria “molta gent anònima”, també coneguda com “el poble”.

A les 19 hores i 10 minuts, i després de ser presentat per la conductora de l'acte, la periodista Pilar Calvo, ens ha aparegut Carles Puigdemont en una pantalla gegant. La gent s'ha posat dreta i ha començat a cridar “president, president”. Darrere del president hi havia un gerro amb un ram de flors grogues fetes amb tela o amb paper. El fons era una porta d'armari de color fusta estil hotel de muntanya per dormir-hi quan vas a esquiar. I al costat del ram, una biga de fusta rústica que entrava des de la part inferior dreta i desapareixia darrere de les seves espatlles.

Però abans de la intervenció del president, el diputat Toni Morral ha llegit una carta d'en Jordi Sànchez animant la gent d'esquerres a afegir-se al projecte. Abans de fer-ho, ha caigut a terra el cartellet de color "groc El Nacional" que era al frontal del faristol. Aquest:

Seguidament, la diputada Gemma Geis i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, han llegit el document fundacional. Mentre ho feien, Carles Puigdemont era en pantalla i en algun moment parlava amb algú que era allà a Alemanya amb ell. Geis i Mascarell han animant els presents a adherir-se al projecte a través de les xarxes, però allà dins hi havia més gent que cobertura 4G.

A les 19.23 ens han anunciat que al president Torra li havien anul·lat el vol (avui era a Alemanya) i que, per tant, ens passarien un missatge d'àudio seu. Allà ha explicat que la Crida Nacional és el pas endavant per poder fer possible el projecte republicà i que caldrà fer sacrificis “però els farem”.

A les 19.26 ha començat la intervenció de Carles Puigdemont. Ha explicat de què anirà el projecte i així com per resumir, ha dit que “no hem de fer les coses contra ningú sinó que estem oberts a tothom perquè la república té molts accents”, que aquest és un “moviment divers i polièdric” que “serà com la gent vulgui que sigui”.

Les notes les duia en una llibreta gran d'aquelles verticals i on els fulls estan enganxats per la part superior, de tal manera que vas passant-los per dalt.

La intervenció ha durat 12 minuts i, quan l'ha acabat, ha estat rebuda pels assistents amb un minut i trenta-un segons d'aplaudiments (de rellotge). Un cop han acabat, la Pilar Calvo ha dit “prego que desallotgin la sala”. I amb més o menys pressa, la gent ha anat buidant perquè entrés el segon torn.

Als periodistes que havien d'escriure i enviar ràpid se'ls han endut “a la Pompeu” (o sigui, a la universitat veïna), on els han habilitat un espai per escriure amb calma i amb wifi.

A les 19.52 ha començat a entrar el segon torn i ha estat possible veure com el diputat Eduard Pujol feia de porter i d'acomodador, amb l'ajut de l'equip d'organització de Junts per Catalunya. I era allò de “Algú que vagi sol? És que a la tercera fila hi queda un lloc. Algú més va sol?”. En aquest torn han entrat Xavier Trias i Neus Munté, que ha tingut cadira perquè anaven sols. I quan tot estava ple, han tancat portes i ha començat el segon passi. Mentre, a fora, una persona del PDeCAT m'explicava què pot passar en el congrés que el partit celebra aquest cap de setmana a BCN. I hi poden passar coses interessants.

Però això ja serà per demà, si l'actualitat ho permet. Avui tocava la Crida Nacional per la República... desbordada. De públic.