En direm “l'horari pandèmic”. I fa referència a les rodes de premsa. Les de totes les administracions. Convoquen a una hora, la que sigui, i es veu que deu ser per la cosa de la pandèmia, però resulta que l'acaben celebrant, mínim, una hora després. Sempre. S'ha convertit en un costum. Escoltin, si no tenen clara l'hora a la qual podran sortir, no en diguin cap. És que no cal. Pa qué? Van fent i quan la tinguin clara, la diuen. És que fer esperar la gent és de mala educació. I quan això passa innecessàriament, encara més. És que és una falta de respecte total i absoluta cap als ciutadans (i les ciutadanes) que puguin estar interessats en el contingut del que anunciaran.

Avui mateix, per exemple, eren mesures que afectaven tota la població. Sembla lògic pensar que la gent volia saber què serà de les seves vides les pròximes setmanes i potser havien decidit seguir la roda de premsa en directe. Per saber tots els detalls de primera mà. Però la gent té coses a fer. I potser s'han hagut d'organitzar. I potser no poden estar tot el sant dia pendents de si, com han dit avui, primer surten a dos quarts de dues, després a les dues i, finalment, ha estat a les 14.19. Són cinquanta minuts de retard que no calen. Escoltin, facin les reunions que necessitin, pactin el que ha de dir cadascú, provin el sistema de videoconferència i se'n van a dinar. I tots nosaltres també. I a les quatre en punt, surten. I llestos.

I ara vostè em dirà: “No, és que això Pedro Sánchez també ho fa molt. Diu a la una del migdia i acaba sortint prop de les tres per allò del prime time dels informatius televisius”. Doncs pitjor encara, perquè vol dir que s'endarrereixen expressament i per motius mediàtics particulars. I no cal. Anuncien ja a primera hora que surten a l'hora del Telediario, i avall que fot baixada. Perquè si no, llavors som davant d'una falta d'educació i de respecte prevaricada.

L'altre tema és el contingut del que es comunica. ¿Algú em pot explicar quin sentit té convocar una roda de premsa a dos quarts de dues, finalment fer-la cinquanta minuts més tard, però per sortir a dir una cosa que ja sabíem. I que la sabíem perquè ho han filtrat cinc hores abans. Al llarg del matí tots els mitjans de comunicació, els audiovisuals i els digitals, hem explicat del dret i del revés les mesures que ens havien de comunicar al migdia. Però si fins i tot hi havia reaccions a unes restriccions que no s'havien fet públiques encara oficialment!!! A veure una cosa... Per què ho fan? No té cap lògica.

Una explicació és que són globus sonda enviats per saber les reaccions en l'opinió pública. Però, quines reaccions de què? Però si són mesures que no podem canviar i que ens hem de menjar amb patates. Però si, a més, avui teníem claríssim tot el que anunciarien perquè ens ho han anat dient una miqueta cada dia. Si això és la famosa metàfora de la granota, consistent que si en poses una en una olla al foc amb aigua freda i a foc lent, la pobra granota queda bullida sense adonar-se'n. En canvi, si l'aigua està a 100 graus i tu la hi llences, l'animal fot un bot de tres metres i fuig. Doncs això.

Però el pitjor de filtrar les mesures a primera hora del matí és que demostra que ja les tenen decidides. Per tant, no surten tard a explicar-les perquè estiguin afegint detalls a l'últim moment, no. Surten tard perquè no ens tenen cap respecte. Fins al dia en què tots els mitjans decidim que davant d'un retard de més de 10 minuts, no s'informa de la roda de premsa. Ningú. Zero informació. I a veure si a partir d'aquell dia espavilen i ens tenen més respecte, que ja començaria a ser hora.