Va, suposem que sí. Confiança acrítica amb tot el que han filtrat interessadament d'un sumari secret que té més forats que un niu de conills. Va, sí, tot el que ens han dit és absolutament cert. Feia un any i mig que investigaven un intent de grup terrorista que ara com ara disposava d'elements susceptibles d'acabar convertits en explosius i que ja tenia objectius decidits. El problema és que no en tenen prou.

L'aparell de propaganda no en té prou amb set persones que encara no sabem exactament què han fet. I no ho sabem perquè tot el que ens diuen que pretenien fer els detinguts ho explica una de les parts interessades fent pública la part que li convé de tot el que se suposa que han explicat els detinguts. I resulta que ho sabem perquè aquesta part explica coses que presumptament són en un sumari del qual no n'hauríem de saber res perquè és secret. Perquè el diccionari dóna la següent definició de l'adjectiu secret: “Que està ocult i que ningú no coneix”.

Però com que amb això no en tenen prou, hem arribat al moment delirant del condicional supositiu probable.

I és així com estem llegint a la premsa coses que no s'allunyen gaire d'aquesta:

“Fonts policials que podrien no ser-ho confirmen una probable trobada que podria no haver-se produït entre una persona que podria ser del CDR o podria no ser-ho i una persona que podria haver estat el President Quim Torra. En aquesta probable trobada realitzada en algun lloc per confirmar i en una data situada en algun dia de la setmana entre dilluns i diumenge d'un dels 12 mesos de l'any, la persona que podria ser una persona, o no, podria haver-li dit a l'altra persona, que podria perfectament ser Torra però que podria no ser-ho, que haurien intentat preparar probablement alguna cosa que podria no ser ni cosa ni haver estat preparada. I aquesta persona que podria no ser-ho podria haver dit que aquesta cosa que hauria estat preparada, o no, consistiria probablement en una acció consistent en prendre el Parlament, però també podria ser perfectament que haguessin dit d'anar a prendre alguna cosa al Parlament. Concretament al bar. Del Parlament. A continuació aquesta persona hauria parlat de Goma 2, seguida de la frase Barça zero, cosa que podria voler dir que estava fent una aposta per un partit de la Roma contra el Barça i segurament existiria la probabilitat que fos algú amb dificultats per pronunciar la lletra erra. Aquesta situació podria haver generat una confusió auditiva entre la erra i la lletra ge que hauria desembocat d'una forma probablement versemblant en aquest caos verbalitzant de confondre Roma i Goma.

Aquesta conversa l'hauria sentit algú que podria haver-la comentat amb un cunyat de la padrina d'una tieta segona de l'oncle de Tiana que ho podria haver explicat al cambrer del bar on esmorza i allà el contingut de la revelació l'hauria sentit un sord que és cosí del peixater aquell que la seva dona a la tarda fa de voluntària al centre d'avis i allà ella hauria insinuat probablement alguna cosa a una senyora que cus amb la cunyada del llauner que va arreglar la cisterna del WC al conegut d'un company de feina de la mare d'un alumne que va dues classes per sota de la germana per part de pare d'una nena de l'esplai que canta a la coral infantil que dirigeix el taxista que una vegada va portar un dels detinguts des d'una botiga que podria ser una ferreteria, o no, fins una caserna de bombers on hi hauria anat pensant que el nom es deu a que allà hi podrien fabricar bombes. Però tot això, les fonts policials podrien no haver-ho confirmat a fonts jurídiques. O sí”.

I així estem ara mateix, que no en tenen prou i no tenen ni límits ni mesura i cert periodisme del rumor els ho compra tot sense qüestionar res. I tot just comença la setmana...